Segre

riu més llarg dels Països Catalans
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».

El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Plantilla:Infotaula indretSegre
Imatge
El riu Segre al seu pas per Lleida
Tipuscurs d'aigua
riu
riu aurífer Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial2.843 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlta Cerdanya (Catalunya del Nord), Pirineus Orientals (França) i districte de Prada (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlo Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final70 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMequinensa Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraEbre Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 23′ 55″ N, 2° 07′ 16″ E / 42.39857°N,2.12099°E / 42.39857; 2.12099
41° 21′ 49″ N, 0° 18′ 10″ E / 41.363656°N,0.302644°E / 41.363656; 0.302644
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió265 (longitud) km
TravessaCerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca
Superfície de conca hidrogràfica22.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal100,2 m³/s (Seròs) Modifica el valor a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta[1] l'erosió.

Etimologia

modifica

La primera menció que tenim del Segre és de Cèsar, als seus comentaris sobre la Guerra Civil.[2] També apareix versificat a la Farsàlia, que en diu:

« [...] placidis praelabitur undis

Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,

Saxeus ingenti quem pons amplectitur arcu,

Hibernas passurus aquas

»
« [...] hi corre per davant [de Lleida], de corrent suau,

el Segre, cèlebre riu d'Hespèria;

l'abraça un pont de pedra amb una gran volta

per resistir les crescudes de l'hivern

»
Marc Anneu Lucà, Farsàlia, IV, 13-16

El significat del topònim ens és desconegut, però és clarament preromà. No es torna a documentar fins al segle ix, que apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore.[3]

El Segre a l'Alta Cerdanya

modifica

Naixença i primer tram entre muntanyes

modifica

El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolça ( 2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capçalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolça i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiràs i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu: quan encara és a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alçada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.

Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.

Pas per la plana cerdana

modifica

Afluents del riu Segre

modifica

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Vegeu també

modifica

Termes municipals i comunals que travessa

modifica
 
Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)
 
Ciutat de Lleida inundada per la crescuda del Segre. 26.10.1891

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

 
El Riu Segre després de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa

Referències

modifica
  1. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l'alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207. Arxivat de l'original el 2015-10-01 [Consulta: 28 setembre 2015].
  2. Cèsar, De Bello Civili, I, 40
  3. Bolòs i Masclans, 2008.
  4. «Segre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Segre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica