Ir al contenido

El Rourell

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
El Rourell
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Frontera d'a Casa d'os marqueses de Vallgornera
Frontera principal d'a Casa d'os marqueses de Vallgornera.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 2,32 km²
Población
 • Total
 • Densidat

385 hab. (2013)
171,55 hab/km²
Altaria
 • Meyana

114 m.
Distancia
 • 15 km
 • 113 km

enta Tarragona
enta Barcelona
Alcalde Carme Basora Ventura
Codigo postal 43142
Chentilicio rourellenc / rourellenca (en catalán)
Ríos Río Francolí y Río Glorieta
Coordenadas
El Rourell ubicada en Catalunya
El Rourell
El Rourell
El Rourell en Catalunya
Web oficial

El Rourell (El Rourell en catalán) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Tarragona.

A suya población ye de 385 habitants, en una superficie de 2,32 km² con una densidat de población de 171,55 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]
Situación d'El Rourell en l'Alto Campo.

El Rourell ye situato a 114 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a 14 km de distancia de Tarragona, que ye a capital d'a suya provincia y partiu chudicial, y a 113 km de Barcelona, que ye a capital de Catalunya.

O río Francolí fa parte d'a muga d'o termin d'El Rourell con a comarca d'o Tarragonés. O termin muga a o norte con Alcover y La Masó; a l'este con Vallmoll; a l'este y a o sud con Villalonga del Camp; a o sud con El Morell; y a o sudeste con Els Garidells.[1]

Etimolochía

[editar | modificar o codigo]

O nombre d'o pueblo provién d'a palabra catalana roure ("caixico" u "robre" en aragonés).

En 1150 u 1158, o conte de Barcelona, Remón Belenguer IV y o arcebispe de Tarragona donoron o termin a Belenguer de Molnells, que dimpués ingresó en a Orden d'o Temple y lis cedió o lugar (1162). Os templers en facioron una comanda, a comanda d'El Rourell, que dependeba d'a comanda de Barberán.[2]

L'actividat economica prencipal ye l'agricultura, especialment de regano, con avellanera; en o secano bi ha vinya y almendrera.[1]

Bi ha escasa ganadería, con tocins y avicultura.[1]

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
7 7 8 133 212 469 487 498 489

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
506 536 491 500 447 394 311 296 262

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
264 266 255 252 262 292 309 354 376
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- 384 - 401 - 394 - 398 -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 395 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
CiU - - 3 4 2 - - 4 5
PSC - - 4 3 - - 4 3 2
Independients 7 7 - - 5 7 3 - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007 Vicente Palau Roca Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Pedro Guerrero Martín Convergència i Unió
20112015 Carme Basora Ventura Convergència i Unió
20152019 Carme Basora Ventura Convergència i Unió

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]