La recuperació del passat medieval de les illes als arxius. Els projectes de localització i edició documentals per a Quios, Creta, Rodes i Xipre, un model i una proposta per a Menorca

La recuperació del passat medieval de les illes als arxius Els projectes de localització i edició documentals per a Quios, Creta, Rodes i Xipre, un model i una proposta per a Menorca Daniel Duran i Duelt Investigador independent Rebut: 13/2/2023 · Acceptat: 17/3/2023 https://doi.org/10.60940/rdm.2023.v102.10 Resum: La recuperació del passat medie- Abstract: Recovering the medieval past val de les illes als arxius: els projectes de of the islands in the archives: the locali- localització i edició documentals per a zation of documents and edition pro- Quios, Creta, Rodes i Xipre, un model i jects for Chios, Crete, Rhodes and una proposta per a Menorca. L’article Cyprus, a model and a proposal for presenta un repàs historiogràfic i biblio- Menorca. The article is a historiographi- gràfic a les edicions de documents asso- cal and bibliographic review of the edi- ciats a diferents illes de la Mediterrània tions of documents concerning different oriental que van perdre els seus arxius islands of the Eastern Mediterranean per diferents vicissituds històriques. that lost their archives in the past. These Aquestes edicions de documentació editions of medieval and modern docu- medieval i moderna i algunes de les mentation and some of the initiatives iniciatives que les han impulsat es plan- that have promoted them are presented tegen com un model vàlid per a l’illa de as a valid model for the island of Menor- Menorca i es proposen alguns arxius i ca and some archives and collection that fons que podrien donar lloc a iniciatives could give rise to similar publishing editorials similars. initiatives are proposed. Paraules clau: : Turcs, destrucció docu- Keywords: Turks, documentary destruc- mental, publicació tion, publication. Revista de Menorca 102 (2023): 237–259. ISSN 2659-4544 237 238 Daniel Duran L’estiu de 1558 Menorca va patir un atac a gran escala per part de tro- pes “turques”. Entre 12.000 i 15.000, homes arribats en un centenar llarg d’embarcacions van posar setge a Ciutadella. Després de nou dies, van assaltar i saquejar la ciutat, però les seves correries es van deixar sentir a gran part de l’illa. Les ràtzies no eren noves. Maó, per exemple, havia patit un atac vint anys abans. Però la magnitud de la incursió de 1558, l’Any de sa desgràcia, va tenir conseqüències no no- més per a Ciutadella, sinó per a tota l’illa. La mort, però sobretot, la deportació de milers de persones, la destrucció de béns i propietats, incloent-hi el patrimoni documental d’individus i de les principals institucions civils i religioses de Menorca, que tenien la seu a Ciuta- della, van llastar durant dècades l’esdevenir de l’illa i, almenys pel que fa a la destrucció documental escrita, podríem dir que es dei- xa sentir encara avui, car és un dels factors determinants per enten- dre l’estat actual de la recerca sobre el període medieval de Menor- ca després de la conquesta feudal. No es pot oblidar, però, que ja el 1287 la conquesta d’Alfons el Franc també hauria propiciat una destrucció documental a gran es- cala, per no parlar del drama humà de l’esclavització, deportació i venda de tota –o gairebé– la població de l’illa. Bé que els usos docu- mentals de la societat islàmica diferien dels feudals i, per tant, tam- bé, el volum de la massa documental que existiria a l’illa abans de la conquesta, aquell registre escrit s’ha perdut irremeiablement per a la investigació històrica de la Menorca islàmica. Per molt traumàtics que hagin estat aquests atacs en l’imaginari col·lectiu menorquí, especialment el segon, que encara es comme- mora cada 9 de juliol a Ciutadella, vist en perspectiva el cas menor- quí no és gens excepcional en el context mediterrani, especialment pel que fa a les illes. Sigui com a conseqüència d’un atac puntual, i especialment, d’un canvi de jurisdicció fruit d’una conquesta, moltes illes, especialment a la Mediterrània oriental han vist perdut el seu patrimoni documental escrit, ja fos per destrucció, ja fos per despla- çament total o parcial a un altre indret. Fixem-nos en alguns exem- ples.1 Quios, territori imperial romà fins que passarà a mans túrqui- 1 Ens limitarem aquí a presentar les principals edicions de grans reculls documen- tals o de volums notarials, cancellerescos o mercantils complets o amb certa ex- haustivitat, però cal indicar que hi ha nombrosíssimes edicions de documents solts, normalment formant part d’apèndixs documentals d’articles, llibres o tesis,  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 239 ques devers el 1081, seljúcides uns deu anys després, bizantines de nou el 1110, venecianes el 1124 (tot i que sota sobirania bizantina), per passar sota l’imperi llatí de Constantinoble el 1205, fins que el 1247 el genovès Giovanni Vitale va passar a controlar-la. El 1261 el tractat de Nimfeu reconeixia el control genovès de l’illa, sota alta so- birania bizantina, i l’emperador llatí també va reconèixer implícita- ment el control genovès el 1267. Amb tot, la sobirania bizantina va ser la que es va imposar, tot i que la dificultat per exercir-la davant la creixent pressió turca i les crisis polítiques internes a l’imperi dei- xaren als genovesos l’administració efectiva, especialment quan el 1304 l’illa va ser lliurada en feu a Benedetto Zaccaria i els seus suc- cessors fins al 1330, quan va tornar a control directe bizantí. El 1346, però, va ser ocupada pels genovesos, que la controlaran a través de diferents sistemes de govern directe i subrogat fins a l’ocupació oto- mana el 1566.2 Tots aquests canvis de jurisdicció i govern han tingut un reflex directe en la conservació del registre documental escrit no epigràfic: la pràcticament total desaparició de documents bizantins de qualsevol mena i la pèrdua de gran part de la documentació del període de les diferents administracions genoveses amb l’excepció de la traslladada a Gènova.3 Creta té certes semblances amb el cas quiota. Sotmesa a diver- sos atacs àrabs al llarg del segle vii i viii, va ser ocupada el 828 per àrabs fugits d’al-Andalus, primer, i expulsats d’Alexandria, després, que hi fundaren l’emirat de Creta. El 961 els bizantins conqueriren l’illa on hi mantindran el domini fins a la Quarta Croada i els esde- veniments de 1204, que acabaran amb la conquesta llatina de Cons- tantinoble i provocaran que a partir de 1212 i després d’uns anys de diferents canvis de règim s’hi estableixi el domini venecià, que du- rarà fins al 1669. També en aquest cas ha desaparegut la pràctica to- talitat de la documentació anterior al règim venecià, mentre que la documentació d’aquest últim període va ser traslladada a Venècia quan l’illa va ser evacuada.4 dels quals fer-ne un repertori depassaria de llarg l’objectiu proposat en aquest text. Vegeu-ne alguns exemples relatius a Quios: Origone 1982, Balletto 1992; 1993; Pistarino 1995, Olgiati 1996, Balletto 2000b, Duran 2005, etc. 2 Βάσση 2013. 3 Un repàs general a la documentació disponible a Gènova es troba a Musso 1968. 4 Un resum de la història de la Creta medieval a Detorakis 1994. Pel que fa al tras- llat de la documentació de Creta a Venècia, Papadaki 2016. 240 Daniel Duran Rodes i el seu registre documental també tenen una història d’allò més accidentada. Als segles vii-viii, aquesta illa sota domini bizan- tí va ser ataca i ocupada en diverses ocasions pels siris, per ser re- cuperada finalment per l’imperi, que va facultar els venecians a es- tablir-s’hi el 1082 per controlar la pirateria que assotava la regió. Va quedar sota jurisdicció de l’imperi de Nicea a partir de 1204, però venecians i genovesos se la disputaran amb mires a tenir-hi una base d’operacions. Finalment, els cavallers de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem van envair-la el 1307 i malgrat els intents bizantins per expulsar-los, acabaren per fer-se’n amb el control total el 1309, domini que van mantenir fins al 1522, quan es van rendir davant el setge turc, evacuant l’illa el 1523. Novament en aquest cas, pràctica- ment res no ha sobreviscut ni de les dominacions musulmanes ni bizantines. En canvi, un gran volum de documents del període de la dominació hospitalera ha subsistit, tot i que no a l’illa, sinóa Mal- ta, on van ser evacuats per l’orde santjoanista quan abandonà l’illa.5 M’agradaria evocar encara un altre exemple, el de Xipre, també amb una història d’allò més moguda. Al segle vii diversos atacs àrabs sobre aquesta illa sota domini bizantí acaben amb la instal·lació d’un important contingent militar entre el 650 i el 680. El 688 l’empera- dor Justinià II i el califa Abd al-Malik estableixen una mena de con- domini durant 300 anys. Al segle ix els bizantins miren de fer-se amb el control únic, tot i que no ho aconseguiran fins al segle x. El 1192 els croats es faran amb el control de l’illa, i els Lusignan acon- seguiran fundar un regne llatí. El 1374, la inestabilitat interna i les rivalitats vèneto-genoveses propiciaran que Famagusta passi a con- trol lígur fins al 1464. El 1426 un atac mameluc a gran escala va pro- vocar importantíssimes pèrdues materials. La inestabilitat política del regne va portar a la cessió de Xipre a Venècia, que en mantin- dria el control fins al 1571 quan, després d’un assalt turc a gran esca- la de l’illa i un setge devastador de Famagusta, va acabar cedint-ne el control. Aquesta peculiar història de jurisdiccions compartides i ocupacions territorials té un reflex clar en el registre documental es- crit. Abans de l’establiment del regne croat es conserva escassíssima 5 Es tracta de documentació de la cancelleria del mestre i algun altre organisme central de l’orde, instal·lats a l’illa. Avui en dia són consultables a la Biblioteca Na- cional de Malta, Delaville le Roulx 1883; Zammit Gabarretta & Mizzi 1964-1976. Un resum de la historia de Rodes durant l’edat mitjana Kollias 2005: 13-2.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 241 documentació. Del període de la dominació llatina pràcticament res es conserva a l’illa. L’atac de 1426 va destruir molta documentació i el poc conservat es troba avui en dia en arxius forans. El mateix es pot dir de la documentació relativa a la dominació genovesa sobre Famagusta i del període de govern venecià sobre el regne. Encara es podrien enumerar altres exemples, però els esmentats fins ara il·lustren perfectament una realitat que no fa de Menorca una excepció, almenys en un context mediterrani ampli. En canvi, el que sí que es constata en la actualitat es una gran diferència pel que fa al desenvolupament de la recerca històrica entre totes elles. Per suposat, les raons d’aquestes enormes diferències s’expliquen per causes diverses, però en qualsevol cas posen en evidència que no són estrictament imputables a la suposada manca de documen- tació escrita, sinó a un problema de manca d’iniciatives i recursos, que solen anar del bracet. Per a Quios, Creta, Rodes o Xipre fa dè- cades, en algun cas, segles, que es van endegar projectes de loca- lització i edició de documents escrits o, com a mínim, de reperto- rització detallada, iniciatives que, malauradament, no han trobat equivalents a Menorca. Creta i Quios són les que han comptat amb el major favor dels in- vestigadors. Sense entrar al detall, el fet que nobles i eclesiàstics pro- cedents d’ambdues illes miressin de fer valer drets i/o reivindicar el seu estatus de cara a obtenir algun càrrec, benefici o conservació i/o millora de la seva posició va afavorir recerques i publicacions docu- mentals sobre ambdues illes, poc temps després ja de la seva pèrdua per part de genovesos i venecians –val a dir que ja se n’havia fet al- guna anteriorment (Raines 2020). Després, els anhels mediterranis austrohongaresos, la unificació italiana i les posteriors aspiracions expansionistes impulsaran noves recerques i edicions, reforçades per l’interès que des del segle xix es desperta a bona part d’Euro- pa per les croades i el Mediterrani oriental i que porta a historiadors francesos, però també d’antics territoris sotmesos a venecians i ge- novesos –fonamentalment, grecs–, a interessar-se per diversos ar- xius.6 A Venècia, la recerca es va centrar fonamentalment en els fons d’arxiu de les institucions centrals de l’entrellat polític vènet, com 6 Un clàssic de la investigació sobre les croades com a esperonador de la identifi- cació i publicació de documents sobre les illes de la Mediterrània oriental és Ior- ga 1899-1916. 242 Daniel Duran el Senat, davant les grans pèrdues sofertes pels arxius notarials de la Ciutat de la llacuna amb el pas del temps (Cervellini 1906, Ger- land 1899, Giomo 1887, Noiret 1892, Predelli 1876-1914, Σάθας 1867; 1872-1894, Sathas 1880-1904, Scaffini 1907, Tafel & Thomas 1856- 1857; Thomas 1872; 1877; 1878 i 1880-1899). A Gènova ho va fer en cartularis i llibres de privilegis i en la minsa documentació de cance- lleria o de notaris-cancellers d’alguna institució. No és fins al segle xx, però, que es posa en valor la documentació notarial i s’empre- nen les edicions de protocols i de filze –enfilalls de documents tra- vessats per cordills amb els quals es lliguen els paquets resultants–, una tasca que està en marxa encara avui en dia. A Gènova va pren- dre gran embranzida gràcies als esforços de Geo Pistarino, els seus deixebles i la sinergia de l’historiador francès Michel Balard. A Ve- nècia, en els últims anys s’hi han implicat també alguns investiga- dors grecs, especialment cretencs, gràcies als projectes animats per l’Istituto Ellenico di Venezia, el Centre Nacional de la Recerca grec i algunes institucions locals. En relació amb aquelles dues illes, especialment en el cas de Quios, han predominat les edicions de documentació notarial. Molts dels notaris que hi van exercir el seu ofici ho van fer només temporalment i van tornar a Gènova amb una còpia o els esborranys de la seva do- cumentació, un cop acabat el seu servei. Han vist la llum per ara les actes dels notaris Donato di Chiavari (Balard 1988), Giuliano de Ca- nella (Basso 1993), Gregorio Panissaro (Piana Toniolo 1995), Raffaele de Casanova (Balletto 2015) o Lorenzo Calvi (Roccatagliata 1982a).7 En canvi, pel que fa a Creta, hi ha predominat la documentació can- celleresca generada per les institucions centrals de l’administració de Venècia. La totalitat de les actes del Senat per al segle xiv ja ha estat publicada (Tiepolo, Girgensohn et al. 2007-2022) i els regests de les decisions del Senat i altres assemblees fins a les darreries del segle xv, també, a més d’haver-se publicat molts d’aquells docu- ments regestats (Θεοτόκης 1933; Thiriet 1958-1961; 1964-1971; 1978).8 Només més recentment la més escassa documentació de cancelleria 7 Pel que fa a edicions de documentació de la cancelleria ducal o d’altres instituci- ons: Rovere 1979, Balletto 2000a. També cal consultar Argenti 1958, Gioffrè 1962 i Villa 1965, que igualment recullen documentació notarial. 8 Cal afegir la documentació d’altres institucions: Cessi 1931-1950, Favaro 1962, Koumanoudi 2020.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 243 generada per les autoritats venecianes a l’illa (cadastres, bandi, me- moriali i cartes del duc), rescatada i transportada a Venècia arran de l’evacuació de Creta al segle xvii, ha estat objecte de publicació (Μέρτζιου 1949; Vidulich 1965; 1976; Μπαντιά 1988, Mαλτέζου 1994, Santschi 1976, Τσιρπανλής 1985; Γάσπαρης 2004; 2008). Pel que fa als notaris, especialment tan abundants per al districte de Càndia i tam- bé repatriats a Venècia, no han estat ni són objecte d’un pla d’edició integral, però uns quants han estat ja transcrits i publicats: Francesco de Cruce (Γάσπαρης 1999), Michail Maras (Δρακάκης 2004; Δρακάκης & Μαρμαρέλη 2005; 2009; Μαρμαρέλη & Δρακάκης 2005; 2006; Μαυρομάτης 2006; 2009), Emanouil Gregoropoulos (Κακλαμάνης & Λαμπάκης 2003), Ioannis Olokalos (Μαυρομάτης 1994), Petros Kas- trofilakas (Πανοπούλου 2015), Giovanni Dono (Παπαδάκη 2018), Pie- tro Pizolo (Carbone 1978; 1985), Leonardo Marcello (Chiaudano & Lombardo 1960), Pietro Scardon (Lombardo 1942), Zaccaria de Fre- do (Lombardo 1968), Benvenuto de Brixano (Morozzo della Rocca 1950), Stefano Bono (Pettenello & Rauch 2011), Angelo de Cartura, Donato Fontanella (Stahl 2000), Zuane Longo (Van Germet 2017).9 Xipre s’assembla més al cas cretenc. La documentació genove- sa, principalment la notarial i part de l’administrativa del període de la dominació sobre Famagusta, generada in situ o a Gènova, ha estat publicada.10 També els notaris genovesos actuant a l’illa al ser- vei dels mercaders i la nació genovesa abans de la dominació sobre Famagusta (Lamberto di Sambuceto, Oddino Manuella de Varazze, Domenico de Oddono, Raffaele de Casanova, Lazzarino de Erzenis de Nervi) han estat publicats en la seva integritat (Desimoni 1884; 1893a; 1893b i 1893c; Balard 1983; 1984; Balard, Balletto & Schabel 2013; Pavoni 1982; 1988; Polonio 1982, Balard, Duba et al. 2012). Però, a més, s’han fet àmplies recerques, prospeccions i publicacions als arxius vaticans, francesos, torinesos i venecians per poder aproxi- mar-se a la història de l’illa en els períodes i indrets no subjectes no- més a l’administració genovesa o del període de la dominació ve- neciana, sinó també del regnat dels Lusignan. Això ha donat peu a 9 D’altra banda, s’ha publicat la integral dels testaments conservats en el fons No- tai di Candia de l’Archivio di Stato di Venezia fins al 1420 (McKee 1998). 10 Una aproximació a les fonts documentals disponibles a Pistarino 1985. El gran fons encara inèdit és el de la Massaria de Famagusta, compost per llibres de tre- soreria molt voluminosos, Balard 2008. Pel que fa a altra documentació de dife- rents administracions, Vitale 1935 o Fossati Raiteri 1984. 244 Daniel Duran publicacions amb documentació de natura i procedència molt diver- sa (Richard 1962, Bliznyuk 2003, Arbel 2007, Papanikola-Bakirtzis & Iacovou 1998) incloent-hi també la de notaris venecians (Lombardo 1973, Otten-Froux 2003). Molta de la tasca de localització, edició i publicació remunta al segle xix i els esforços del comte de Mas La- trie (Mas Latrie 1852-1861; 1871; 1873; 1874 i 1882), però al segle xx ha tingut continuadors destacats com Rudt de Collenberg11 o, més recentment, les publicacions endegades pel Centre Nacional de la Recerca de Xipre (Τσικνοπούλλου 1969, Αριστείδου 1980, Richard & Papadopoullos 1983, Grivaud 1990; Αριστείδου 1990; 1994; 1999 i 2003; Constantinides & Browning 1993, Νεράντζη-Βαρμάζη 1996, Coureas & Schabel 1997, Χασιώτης 2000, Otten-Froux 2000, Man- souri 2001, Schabel 2001; Coureas 2002; 2003; Beihammer 2007; Schabel 2010a, 2010b; Borchardt, Luttrell et al. 2011, Perrat, Ric- hard et al. 2012, Balard, Balletto et al. 2016, Κακλαμάνης 2017, Cla- verie 2019). Val a dir que, de forma més aviat tangencial al desen- volupament general de la recerca sobre aquesta illa, s’han produït aportacions documentals procedents dels arxius dels antics territo- ris de la Corona d’Aragó que han posat en evidència la potenciali- tat i interès d’aquests arxius per a la història de Xipre. Així, per ara, s’ha publicat un llibre de comptes del segle xiv associat a l’expedi- ció comercial d’un mercader barceloní amb destí a Famagusta (Pla- na 1992), a més de nombrosos documents dispersos en diferents treballs. Només recentment s’han emprès projectes més ordenats com els del qui aquí escriu, que comportaran l’edició dels llibres de comptes relatius a Xipre de mercaders barcelonins custodiats a la catedral de Barcelona i encara inèdits o un recull documental rela- tiu a la dita illa del període d’Alfons el Magnànim (1416-1458) amb textos procedents de dotze arxius diferents. Rodes és l’illa que ha comptat amb menys iniciatives editorials en comparació amb les altres i són molt més recents. En els últims de- cennis alguns historiadors grecs i anglesos, fonamentalment, han emprès iniciatives editorials de localització, transcripció o regest de documents dels arxius maltesos on es conserva la documentació 11 Aquest historiador s’ha centrat en el regest i no en la publicació de documents procedents dels arxius vaticans, essencialment, però generant regests i taules molt acurades. Destaquen Rudt de Collenberg 1975-1977; 1977; 1977-1979; 1979; 1979-1980; 1980; 1982; 1984 i 1984-1987.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 245 de la cancelleria del mestre i l’orde de Sant Joan de Jerusalem, mol- ta d’ella referent a l’illa i a diversos aspectes de la vida social, políti- ca i econòmica, sovint en relació a altres illes o territoris de la regió (Τσιρπανλής 1995, Luttrell 2003, Luttrell & Zachariadou 2009, Lut- trell & O’Malley 2019). Dels casos suara mencionats es poden treure diverses lliçons di- rectament aplicables a Menorca.12 La primera, que la destrucció i/o trasllat de la documentació, tot i suposar pèrdues irreparables, no han implicat renunciar a l’estudi del passat medieval de les dites illes. En el cas de Quios, Creta, Rodes i Xipre la feina d’identificació i pu- blicació de fonts escrites ha permès el desenvolupament de sòlides i consolidades tradicions historiogràfiques que es beneficien tam- bé de les aportacions de l’arqueologia, ja no només focalitzada en el període clàssic grecoromà. Pel que fa a Menorca, s’ha fet feina al respecte, però sovint és una recerca de difícil accés o molt dispersa, fruit, el més sovint, d’iniciatives individuals i amb poca continuïtat.13 L’exemple de les illes de la Mediterrània oriental ofereix una se- gona lliçó important: la importància de la implicació de les institu- cions i de la posada en marxa de projectes articulats de mitjana i llarga duració. Les circumstàncies històriques i polítiques d’aque- lles illes i de Menorca són diferents, i això ha influït enormement en el desenvolupament des tradicions historiogràfiques molt dife- rents. En gran part, el valor referencial de la cultura i el món grec en l’imaginari europeu i, com ja hem assenyalat, les ambicions ex- pansionistes de certes potències europees o els desitjos d’arraconar l’Imperi otomà i estendre llur influència o establir un control direc- te en certes àrees de la Mediterrània oriental, esperonadors d’un in- terès renovat per les croades, van portar a certes institucions cultu- rals franceses i italianes, principalment, a interessar-se per les dites illes i promoure edicions documentals. Després, el procés de cons- trucció nacional de Grècia i Xipre i, especialment, un canvi més re- cent d’actitud respecte al període històric de la francocratia –com es coneix el temps de les dominacions llatines a la Mediterrània orien- tal en la historiografia tradicional– han propiciat que institucions 12 A més de les illes aquí tractades se n’hi poden afegir d’altres com Patmos (Βρανούση, Νυσταζοπούλου-Πελεκίδου et al. 1980-2016), Mitilene (Roccatagliata 1982b) o Kas- tellórizo (Duran 2003). 13 Vegeu aquí mateix el text de de Jaume Sastre Moll. 246 Daniel Duran gregues i xipriotes a nivell estatal –els respectius centres nacionals de recerca– o municipal –l’ajuntament d’Iràklio– hagin donat suport a nous projectes d’edició. Una tercera lliçó dels diferents projectes esmentats seria la im- portància de la feina en xarxa i la col·laboració entre investigadors per a maximitzar recursos i esforços. L’exemple més evident és el de Xipre on, gràcies als esforços de la Università di Genova i ara del Centre Nacional de la Recerca de Xipre, s’ha aconseguit l’edició de la gran majoria de la documentació notarial genovesa de l’illa, resul- tat dels treballs d’investigadors italians i francesos, principalment. Una primera línia de treball i, per ara, la que seria més important i probablement més simple, hauria de ser la creació d’un directori bi- bliogràfic i documental del que ja ha estat localitzat i publicat. Aquí, les institucions com l’Ateneu, el Consell Insular, l’Institut d’Estudis Menorquins, el Govern Balear o la Universitat de les Illes Balears hi podrien donar un suport clau, aprofitant les eines que ofereixen les noves tecnologies. Una segona línia de treball hauria de ser la posada en marxa de projectes més sistemàtics i organitzats de buidatge documental. Cal- drà identificar els arxius i biblioteques contenint documentació re- lativa a Menorca. Òbviament, la subjecció als reis de Mallorques i als reis d’Aragó, la proximitat geogràfica i els vincles institucionals i jurisdiccionals fan de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona) i de l’Arxiu del Regne de Mallorca (Palma) les fonts principals de docu- mentació. Per exemple, els registres de cancelleria custodiats a Bar- celona contenen milers de documents relatius Menorca –especial- ment les sèries Maioricarum, Curiae i Gratiarum–, com es desprèn dels sondatges documentals realitzats.14 Tot i que no són descone- guts per als investigadors, s’està molt i molt lluny d’haver-los ex- plotat sistemàticament i en la seva totalitat. En el cas de Palma, la documentació de la Procuració reial i els protocols notarials s’han 14 Caldrà sumar-hi els procedents de les cartes reials, els pergamins i d’altres sè- ries i fons com el Mestre Racional o la Batllia General de Catalunya, per esmen- tar-ne alguns: ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Volums, Sèrie C, 54 i 55 (Drets percebuts per la Procuració de Menorca, 1368-1370, 1370-1379); ACA, Re- ial Patrimoni, Batllia General de Catalunya, Batllia antiga, volum 1560, f. 71r-132v (anotacions sobre préstecs i operacions comercials relatives a Mallorca i Menor- ca a la primera meitat del segle xvi), etc.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 247 demostrat fons molt rics en documents relatius a Menorca.15 Clara- ment, aquests dos arxius haurien de ser l’objectiu principal d’una política sistemàtica de localització i publicació de referències do- cumentals, feines que es veurien facilitades per les iniciatives enge- gades des de fa anys de progressiva descripció, digitalització i accés dels seus fons a través d’internet, en el cas de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el programa PARES. Precisament, les polítiques de digitalització i bolcat d’imatges a internet que han emprés nombrosos arxius posen a l’abast de la in- vestigació nombrosa documentació més fàcilment accessible pro- cedent d’altres dipòsits documentals, fins i tot de llunyans. Un bon exemple és l’Archivio di Stato di Prato i del que la professora Coral Cuadrada en va parlar a bastament ja fa més de vint anys (Cuadra- da 1999-2000). El fons Datini custodia 320 documents solts con- cernents a Menorca, per a la cronologia 1387-1413. Es tracta de 316 cartes i 4 contractes d’assegurança. Pel que fa a la llengua, 260 do- cuments són en català, un en llatí i la resta en toscà. Són, en la seva majoria, cartes escrites des de Menorca i dirigides a Mallorca, Bar- celona i València, principalment. Ara totes elles són accessibles a través de la web de l’arxiu. Aquella, però, no és l’única documenta- ció referent a Menorca que es pot trobar al dit fons. Cal assenyalar l’existència d’una col·lecció importantíssima de llibres de comptes on també s’esmenta Menorca, tot i que no són consultables en línia. Un altre arxiu que ha fet un esforç de digitalització destacable, permetent l’accés a una part important dels seus fons a través d’in- ternet, és l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Per ara, els no- taris conservats i havent iniciat la seva activitat als segles xiii i xiv són accessibles en línia. Això facilita la consulta de nombrosos docu- ments sobre Menorca localitzables en notaris com Joan i Bernat Na- dal o Arnau Lledó, per esmentar-ne alguns. Tanmateix, la recerca de documentació sobre l’illa no s’esgota, per suposat, amb els notaris fins ara digitalitzats. Els protocols de Bernat Pi, Joan Torrent o Ber- nat d’Esplugues també ofereixen nombroses mostres de documents relacionats amb Menorca, per no parlar dels tres llibres d’àpoques 15 Pel que fa a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu del Regne de Mallorca vegeu aquí mateix els textos de Jaume Sastre Moll i Jordi Saura Nadal. 248 Daniel Duran de censals de Ciutadella i Menorca de Joan Palomeres de 1502 a 1529 (AHPB, Joan Palomeres, 258/36, 258/37, 258/38). Els exemples es poden multiplicar, incloent arxius com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, per no parlar dels arxius que, o no han emprès campanyes de digitalització exhaustives, o no han fet accessibles en obert les seves imatges, com els Archives Dépar- tamentales des Pyrénnées Orientales, l’Arxiu Capitular de Barcelo- na, l’Arxiu de la Catedral de Mallorca o arxius municipals com els de Pollença o Alcúdia, només per esmentar-ne alguns més. Ara no- més caldrà teixir les sinergies necessàries entre investigadors, arxius i institucions per poder tirar endavant un projecte de recuperació del passat medieval de Menorca similar als que s’han desenvolupat per a altres illes de la Mediterrània oriental, amb resultats ben fructífers. Bibliografia grega Αριστείδου, Α. Χ. 1980. Ανέκδοτα έγγραφα της κυπριακής ιστορίας από το αρχείο της Ραγούζας (ΙΣΤ’ αι.) Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Αριστείδου, Α. Χ. 1990. Ανέκδοτα έγγραφα της κυπριακής ιστορίας από το αρχείο της Βενετίας, τόμ. Α΄ (1474-1508). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Αριστείδου, Α. Χ. 1994. Ανέκδοτα έγγραφα της κυπριακής ιστορίας από το κρατικό αρχείο της Βενετίας, τόμ. Β’ (1509-1517). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Αριστείδου, Α. Χ. 1999. Ανέκδοτα έγγραφα της κυπριακής ιστορίας από το κρατικό αρχείο της Βενετίας, τόμ. Γ’ (1518-1529). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Αριστείδου, Α. Χ. 2003. Ανέκδοτα έγγραφα της κυπριακής ιστορίας από το κρατικό αρχείο της Βενετίας, τόμ. Δ’ (1530-1540). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Βάσση, Ό. 2013. Μεσαιωνική Χίος. Quios: Συλλογος Φίλων της Βιβλιοθήκης «Κοραής». Βρανούση, Έ., Νυσταζοπούλου-Πελεκίδου, M. & Γερολυμάτου, Μ. 1980-2016. Βυζαντινά έγγραφα της μονής Πάτμου, 2 vol. Atenes: Ινστιτούτο Βυζαντινών Ερευνών, Εθνικό Ίδρυμα Ερευνών. Γάσπαρης, Χ. 1999. Franciscus de Cruce, νοτάριος στον Χάνδακα, 1338-1339. Venècia: Ελληνικό Ινστιτούτο Βυζαντινών και Μεταβυζαντινών Σπουδών Βενετίας.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 249 Γάσπαρης, Χ. 2004. Catastici Feudorum Crete. Catasticum Sexterii Dorsoduri. 1227-1418, v. Α – Β. Atenes: Ινστιτούτο Βυζαντινών Ερευνών. Γάσπαρης, Χ. 2008. Catastici Feudorum Crete. Catasticum Chanee. 1314-1396. Atenes: Ινστιτούτο Βυζαντινών Ερευνών. Δρακάκης, Μ. 2004. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα, Κατάστιχο 149. Α΄:16.1- 30.3 1549. Iràklio: Βικελαία Βιβλιοθήκη. Δρακάκης, Μ. & Μαρμαρέλη, Τ. 2005. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα, Κατάστιχο 149. B΄ (1.4-28.6 1549). Iràklio: Βικελαία Βιβλιοθήκη. Δρακάκης, Μ. Γ. & Μαρμαρέλη, Τ. 2009. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα. Κατάστιχο 149. Τόμος Δ΄ (1.10-31.12 1549). Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Θεοτόκης Σπ. Μ. 1933. Iστορικά κρητικά έγγραφα εκδιδόμενα εκ του Aρχείου της Bενετίας. Aποφάσεις Mείζονος Συμβουλίου Bενετίας. 1255-1669. Atenes: Ακαδημία Αθηνών. Κακλαμάνης, Σ. & Λαμπάκης, Σ. 2003. Εμμανουήλ Γρηγορόπουλος, νοτάριος Χάνδακα 1506-1532 Διαθήκες, απογραφές-εκτιμήσεις. Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Mαλτέζου, Χ. A. 1994. «Concessio Crete. Παρατηρήσεις στα έγγραφα διανομής φεούδων στους πρώτους Bενετούς αποίκους της Kρήτης». Dins Λοιβή. Eις μνήμην Aνδρέα Γ. Kαλοκαιρινού, 107-131. Iràklio: Εταιρεία Κρητικών Ιστορικών Μελετών. Μαρμαρέλη, Τ. & Δρακάκης, Μ. Γ. 2005. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα, Κατάστοιχο 149. Τόμος Β΄ (1.4-28.6, 1549). Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Μαρμαρέλη, Τ. & Δρακάκης, Μ. Γ. 2006. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα. Κατάστιχο 149. Τόμος Γ΄ (1.7-28.9 1549). Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Μαυρομάτης, Γ. 1994. Ιωάννης Ολόκαλος, νοτάριος Ιεράπετρας. Κατάστιχο 1496-1543. Venècia: Ελληνικό Ινστιτούτο Βυζαντινών και Μεταβυζαντινών Σπουδών της Βενετίας-Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη Ηρακλείου. Μαυρομάτης, Γ. 2006. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα. Κατάστιχο 148. Τόμος Β΄ (2.3-31.8 1538). Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Μαυρομάτης, Γ. 2009. Μιχαήλ Μαράς, νοτάριος Χάνδακα. Κατάστιχο 148. Τόμος Γ΄ (2.9 1538-28.2 1539). Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Μέρτζιου, Κ. Δ. 1949. «H συνθήκη Eνετών - Kαλλέργη και οι συνοδεύοντες αυτήν κατάλογοι». Kρητικά Xρονικά 3: 262-308. Μπαντιά, K. Π. 1988, «Η βενετοκρητική συνθήκη του 1265. Διπλωματική έκδοση του κειμένου». Κρητική Εστία 2: 102-135. 250 Daniel Duran Νεράντζη-Βαρμάζη, Β. 1996. Σύνταγμα βυζαντινών πηγών κυπριακής ιστορίας, 4ος-15ος αιώνας. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Πανοπούλου, Α. 2015. Πέτρος Καστροφύλακας, νοτάριος Χάνδακα. Πράξεις 1558-1559. Iràklio-Atenes: Συνέκδοση με το Ινστιτούτο Ιστορικών Ερευνών- Εθνικό Ίδρυμα Ερευνών. Παπαδάκη, Ε. 2018. Johannes Dono. Νοτάριος Χάνδακα 1416-1422. Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Σάθας, K. N. 1867. Ελληνικά ανέκδοτα περισυνταχθέντα και εκδιδόμενα κατ’ έγκρισιν της Bουλής εθνική δαπάνη. Atenes: Τύποις του Φωτός. Σάθας, K. N. 1872-1894. Μεσαιωνική Βιβλιοθήκη, 7 vols, Venècia: Τύποις του Χρόνου [και άλλων]. Τσικνοπούλλου, Ι. Π. 1969. Κυπριακά τυπικά. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Τσιρπανλής, Ζ. Ν. 1985. «Kατάστιχο εκκλησιών και μοναστηριών του Kοινού», 1248-1548: συμβολή στη μελέτη των σχέσεων πολιτείας και εκκλησίας στη βενετοκρατούμενη Κρήτη, Ioannina: Πανεπιστήμιο Ιωαννίνων - Φιλοσοφική Σχολή. Τσιρπανλής, Ζ. Ν. 1995. Ανέκδοτα έγγραφα για τη Ρόδο και τις Νότιες Σποράδες από το Αρχείο των Ιωαννιτών Ιπποτών. Rodes: Εκδοση Γραφείου Μεσαιωνικής Πόλης Ρόδου-Προγραμματικής Σύμβασης. Χασιώτης, Ι. Κ. 2000. Πηγές της κυπριακής ιστορίας από το ισπανικό αρχείο Simancas. Από τη μικροϊστορία της κυπριακής διασποράς κατά τον ΙΣΤ΄ και ΙΖ΄ αιώνα. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Bibliografia llatina Arbel, B. 2007. Venetian letters (1354 - 1512) from the archives of the Bank of Cyprus Cultural Foundation and other Cypriot collections. Nicòsia: The Bank of Cyprus Cultural Foundation. Argenti, Ph. R. 1958. The Occupation of Chios by the Genoese and their Administration of the Island. 1346-1566. Vol. 2, Cambridge: Cambridge University Press 1958. Balard, M. 1983. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Cipro da Lamberto di Sambuceto (11 ottobre 1296 - 23 giugno 1299). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Balard, M. 1984. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Cipro. Lamberto di Sambuceto (31 marzo 1304 - 19 luglio 1305, 4 gennaio - 12 luglio 1307).  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 251 Giovanni de Rocha (3 agosto 1308 - 14 marzo 1310). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Balard, M. 1988. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Chio da Donato di Chiavari (17 febbraio-2 novembre 1394), Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Balard, M. 2008. «La Massaria Génoise de Famagouste». A Diplomatics in the Eastern Mediterranean 1000-1500. Aspects of Cross-Culturals Communication, editat per A. D. Beihammer, M. G. Parani I C. D. Schabel, 235-249. Leiden-NovaYork: Brill. Balard, M., Duba, W. & Schabel, Ch. 2012. Actes de Famagouste du notaire génois Lamberto di Sambuceto (décembre 1299 – septembre 1300). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Balard, M., Balletto, L. & Schabel, C. 2013. Gênes et l’Outre-mer. Actes notariés de Famagouste et d’autres localités du Proche-Orients (XIVe-XVe s.) Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Balard, M., Balletto, L. & Otten-Froux, C. 2016. Gênes et l’outre-mer: actes notariés rédigés à Chypre par le notaire Antonius Folieta (1445-1458). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Balletto, L. 1992. Piemontesi del Quattrocento nel Vicino Oriente. Alessandria: Società di Storia Arte e Archeologia per le Province di Alessandria e Asti. Balletto, L. 1993, «Un giurista acquese del Quattrocento nel Vicino Oriente, Atti del Congresso Internazionale». A Dai Feudi Monferrini e dal Piemonte ai Nuovi Mondi oltre gli Oceani. Alessandria, 2-6 aprile 1990, 288- 306. Alessandria: Società di Storia Arte e Archeologia per le Province di Alessandria e Asti. Balletto, L. 2000a. Liber Offici Provisionis Romaniae (Genova, 1424-1428), Gènova: Università degli Studi di Genova. Balletto, L. 2000b. «Un magister artis antelami capriatese a Chio nel 1489». Rivista di Storia Arte Archeologia per le Province di Alessandria e Asti 109/2: 467-468. Balletto, L. 2005. Notai genovesi in Oltremare. Atti rogati a Chio nel XIV secolo dal notaio Raffaele de Casanova. Bordighera: Istituto Internazionale di Studi Liguri. Basso, E. 1993. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Chio da Giuliano de Canella (2 novembre 1380-31 marzo 1381). Gènova-Atenes: Accademia Ligure di Scienze e Lettere- Εταιρείας Μελετών Ανατολικού Αιγαίου. 252 Daniel Duran Beihammer, A. 2007. Griechische Urkunden und Briefe aus dem Zypern der Kreuzfahrerzeit. Die Formularsammlung eines königlichen Sekretärs im Vaticanus Palatinus Graecus 367. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Bliznyuk, S. V. 2005. Die Genuesen auf Zypern. Ende 14. und im 15. Jahrhundert. Publikation von Dokumenten aus dem Archivio Segreto in Genua. Frankfurt: Peter Lang. Borchardt, K. & Luttrell, A. & Schöffler, E. 2011. Documents Concerning Cyprus from the Hospital’s Rhodian Archives: 1409-1459, Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Carbone, S. 1978. Pietro Pizolo, notaio in Candia. Vol. 1 (1300). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. 1978. Carbone, S. 1985. Pietro Pizolo, notaio in Candia. Vol. 2 (1304-1305). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. 1978. Cervellini, G. B. 1906. Documento inedito veneto-cretese del dugento. Pàdua: Tip. del Seminario. Cessi, R. 1931-1950. Deliberazioni del Maggior Consiglio di Venezia, 3 vol. Bologna: Arnaldo Forni Editore. Chiaudano, M. & Lombardo, A. 1960. Leonardo Marcello, notaio in Candia (1278-1281). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Claverie, P.-V. 2019. Les notules pour Chypre et le Levant des notaires perpignanais, Bernat Pastor et Jaume Molines (1368-1408). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Constantinides C. N. & Browning, R. 1993. Dated Greek Manuscripts from Cyprus to the Year 1570. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Coureas, N. 2022. The Assizes of the Lusignan Kingdom of Cyprus. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Coureas, N. 2003. The Foundation Rules of Medieval Cypriot Monasteries: Makhairas and St Neophytos. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Coureas N. & Schabel, C. 1997. The Cartulary of the Cathedral of the Holy Wisdom of Nicosia. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Cuadrada, C. 1999-2000. «El paper de la llana menorquina segons la documentació datiniana: mecanismes i estratègies comercials». Acta historica et archaelogica mediaevalia 20-21: 391-408. Delaville Le Roulx, J. 1883. Les Archives, la bibliothèque et le trésor de l’ordre de Saint-Jean de Jérusalem à Malte. París: Ernest Thorin, éditeur.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 253 Desimoni, C. 1884. « Actes passés à Famagouste de 1299 à 1301, par devant le notaire Génois Lamberto de Sambuceto ». Archives de l’Orient latin II/2: 3-120. Desimoni, C. 1893a. « Actes passés à Famagouste de 1299 à 1301, par devant le notaire Génois Lamberto de Sambuceto, parte 1 ». Revue de l’Orient latin I: 58-139. Desimoni, C. 1893b. « Actes passés à Famagouste de 1299 à 1301, par devant le notaire Génois Lamberto de Sambuceto, parte 2 ». Revue de l’Orient latin I: 275-312. Desimoni, C. 1893c. « Actes passés à Famagouste de 1299 à 1301, par devant le notaire Génois Lamberto de Sambuceto, parte 3 ». Revue de l’Orient latin I: 321-353. Detorakis, T. E. 1994. History of Crete. Iràklio: Detorakis. Duran Duelt, D. 2003. Kastellórizo, una isla griega bajo dominio de Alfonso el Magnánimo (1450– 1458). Colección documental. Barcelona: CSIC. Duran Duelt, D. 2005. «De l’autonomia a la integració: la participació siciliana en el comerç oriental als segles xiv i xv». Dins La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana editat per Maria Teresa Ferrer i Mallol i Josefina Mutgé i Vives, 66-99. Barcelona: CSIC. Favaro, E. 1962. Cassiere della bolla ducale. Grazie – Novus Liber (1299-1305). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Fossati Raiteri, S. 1984. Genova e Cipro. L’inchiesta su Pietro de Marco capitano di Genova in Famagosta (1448-1449). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Gerland, E. 1899. Das Archiv des Herzogs von Kandia im Königl. Staatsarchiv zu Venedig. Strasbourg: Verlag von Karl J. Trübner. Gioffrè, D. 1962. «Atti rogati a Chio nella seconda metà del xiv secolo». Bulletin de l’Institut Historique Belge de Rome 24: 319-404. Giomo, G. 1887. I «Misti» del Senato della Republica Veneta 1293-1331, trascrizione dell’indice dei primi quattordici volume perduti e regesto di un frammento del primo volumen. Venècia: Visentini. Grivaud, G. 1990. Excerpta Cypria Nova, vol. I. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Iorga, N. 1899-1916. Notes et extraits pour servir à l’histoire des croisades, 6 vols. París-Bucarest: E. Leroux-Ed. de l’Acadèmie roumaine. 254 Daniel Duran Kollias, E. 2005. The Medieval City of Rhodes and The Palace of The Grand Master. Atenes: Ministry of Culture–Archaeological Receipts Fund Directorate of Publications. Koumanoudi, M. 2020. How a Colony Sould Be Governed: The Commission of doge Pasquale Malipiero to Leone Duodo as duke of Crete (1459). Atenes: Ινστιτούτο Βυζαντινών Ερευνών. Lombardo, A. 1942. Pietro Scardon. Imbreviature (1271). Documenti della colonia veneziana di Creta. Torí: Verlag nicht ermittelbar. Lombardo, A. 1968. Zaccaria de Fredo, notaio in Candia (1352-1357). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Lombardo, A. 1973. Nicola de Boateriis, notaio in Famagosta e Venezia (1355- 1365). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Luttrell A. 2003. The town of Rhodes, 1306-1356, Rodes: Εκδοση Γραφείου Μεσαιωνικής Πόλης-ΤΑΠΑ Υπουργείου Πολιτισμού Ρόδος. Luttrell A. & O’Malley G. 2019. The Countryside Of Hospitaller Rhodes 1306- 1423: Original Texts And English Summaries, Milton Park, Abingdon, Oxon- Nova York: Routledge. Luttrell A. & Zachariadou E. 2009. Sources for Turkish history in the Hospitallers’ Rhodian Archive, 1389-1422. Atenes: IBE/EIE. Mansouri, T. 2001. Chypre dans les sources arabes médiévales. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Mas Latrie, L. de. 1852-1861. Histoire de l’île de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan, 3 vols. Paris: Imprimerie Imperiale. Mas Latrie, L. de. 1871. « Nouvelles preuves de l’histoire de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan ». Bibliothèque de l’École des Chartes 32: 341-378. Mas Latrie, L. de. 1873. « Nouvelles preuves de l’histoire de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan ». Bibliothèque de l’École des Chartes 34: 47-87. Mas Latrie, L. de. 1874. « Nouvelles preuves de l’histoire de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan ». Bibliothèque de l’École des Chartes 35: 99-158. Mas Latrie, L. de. 1882. « Documents nouveaux servant de preuves à l’histoire de l’île de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan ». Collection de documents inédits sur l’histoire de la France. Mélanges historiques 4: 337-619.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 255 McKee, S. 1998. Wills from Late Medieval Venetian Crete (1312-1420), 3 vols. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks. Morozzo della Rocca, R. 1950. Benvenuto de Brixano. Notaio in Candia. 1301- 1302. Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Musso, G. G. 1968. «Fonti documentarie per la storia di Chio dei Genovesi». La Berio 8/3: 5-30. Noiret, H. 1892. Documents inèdits pour servir à l’histoire de la domination vénitienne en Crète de 1380 à 1485, París: Thorin & fils. Olgiati, G. 1996. «Il commercio dell’allume nei domini dei Gattilusio nel xv secolo». A Πρακτικά Συνεδρíου «Οι Γατελοΰζοι της Λέσβου», 9-11 Σεπτεμβρίου 1994, Μυτιλήνη. Επιμέλεια-έκδοση Α. Μαζαράκης, 392-398. Atenes: s.n. Origone, S. 1982. «Chio nel tempo della caduta di Costantinopoli». Saggi e documenti II-1: 200-224. Otten-Froux, C. 2000. Une enquête à Chypre au XVe siècle: Le sindicamentum de Napoleone Lomellini, capitaine génois de Famagouste (1459). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Otten-Froux, C. 2003. « Un notaire vénitien à Famagouste au XIV e siècle. Les actes de Simeone, prêtre de San Giacomo dell’Orio (1362-1371) ». Thesaurismata 33: 15-159. Ρapadaki, I. 2016. «From Crete to Venice: The Transfer of the Archives». Θησαυρισματα 46: 235-306. Papanikola-Bakirtzis, D. & Iacovou, M. 1998. Byzantine Medieval Cyprus. Nicòsia: The Bank of Cyprus Cultural Foundation. Pavoni, R. 1982. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Cipro da Lamberto di Sambuceto, 6 luglio - 27 ottobre 1301. Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Pavoni, R. 1988. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Cipro da Lamberto di Sambuceto (gennaio – agosto 1302). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Pettenello, G. & Rauch, S. 2011. Stefano Bono. Notaio in Candia (1303-1304). Venècia: Viella. Perrat, C., Richard, J. & Schabel, C. 2012. Bullarium Cyprium, vol. 3: Lettres papales relatives à Chypre 1316-1378. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Piana Toniolo, P. 1995. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Chio da Gregorio Panissaro (1403-1405). Gènova-Atenes: Accademia Ligure di Scienze e Lettere- Εταιρείας Μελετών Ανατολικού Αιγαίου. 256 Daniel Duran Pistarino, G. 1985. «Fonti documentarie genovesi per la storia medievale di Cipro». Saggi e Documenti del Civico Istituto Colombiano 6: 337-375. Pistarino, G. 1995. «Tra Chio e Creta negli anni Cinquanta del secolo xv». Atti della Accademia Ligure di Scienze e Lettere 52: 244-249. Plana, J. 1992. «The Accounts of Joan Benet’s Trading Venture from Barcelona to Famagusta (1343)», Επετηρίς του Κέντρου Επιστημονικών Ερευνών 19: 105-168. Polonio, V. 1982. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Cipro da Lamberto di Sambuceto (3 luglio 1300-3 agosto 1301). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Predelli, R. 1876-1914. I libri commemoriali della Republica di Venezia. Regesti, 8 vols. Venècia: a spese della Società. Raines, D. 2020. «“Nobili scaduti”? The Return of Cretan Patricians to Venice in the Seventeenth Century». A Cultures of Empire: Rethinking Venetian Rule, 1400–1700. Leiden: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004428874_007 Richard, J. 1962. Documents chypriotes des Archives du Vatican (XIV et XV° siècles). Beirut: Institut Français d’Archéologie de Beyrouth. http://books. openedition.org/ifpo/4812 Richard J. & Papadopoullos, Th. 1983. Le Livre des remembrances de la secrète du royaume de Chypre (1468-1469). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Roccatagliata, A. 1982a. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Chio (1453- 1454, 1470-1471). Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Roccatagliata, A. 1982b. Notai Genovesi in Oltremare. Atti rogati a Pera e Mitilene, Tomo II. Mitilene, 1454-1460. Gènova: Università di Genova, Istituto di paleografia e storia medievale. Rovere, A. 1979. «Documenti della Maona di Chio (secc. XIV-XVI)». Atti della Società Ligure di Storia Patria XIX/I: 7-527. Rudt de Collenberg, W.-H. 1975-1977. « Les grâces papales, autres que les dispenses matrimoniales, accordées à Chypre de 1305 à 1378 ». Επετηρίς του Κέντρου Επιστημονικών Ερευνών 8: 187-252. Rudt de Collenberg, W.-H. 1977. « Les Dispenses matrimoniales accordées à l’Orient latin selon les registres du Vatican d’Honorius III à Clément VII (1223-1385) ». Mélanges de l’École française de Rome 89: 10-93. Rudt de Collenberg, W.-H. 1977-1979. « Les Ibelin aux XIIIe et XIVe siècles. Généalogie compilée principalement selon les registres du Vatican ». Επετηρίς του Κέντρου Επιστημονικών Ερευνών 9 : 117-265 (reedició: idem. 1983. Familles de l’Orient latin XIIe- XIVe siècles. Londres: Variorum Reprints).  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 257 Rudt de Collenberg, W.-H. 1979. « État et origine du haut clergé de Chypre avant le Grand Schisme d›après les Registres des papes du XIIIe et du XIVe siècle ». Mélanges de l’École française de Rome 91/1: 197-332. Rudt de Collenberg, W.-H. 1979-1980. « Les Lusignan de Chypre ». Επετηρίς του Κέντρου Επιστημονικών Ερευνών 10: 85-319. Rudt de Collenberg, W.-H. 1980. « Le choix des executores dans les bulles de provision au XIVe siècle d’après les bulles accordées à Chypre par les papes d’Avignon ». Mélanges de l’École française de Rome 92: 393-440. Rudt de Collenberg, W. H. 1982. «Le royaume et l’Église de Chypre face au Grand Schisme (1378-1417) d’après les Registres des Archives du Vatican». Mélanges de l’Ecole française de Rome. Moyen-Age, Temps modernes 94/2: 621-701. https://doi.org/10.3406/mefr.1982.2669 https://www.persee. fr/doc/mefr_0223-5110_ 1982_num_94_2_2669 Rudt de Collenberg, W.-H. 1984. « Études de prosopographie généalogique des Chypriotes mentionnés dans les Registres du Vatican 1378–1471 ». Μελέται και Υπομνήματα 1: 523–678. Rudt de Collenberg, W.-H. 1984-1987. « Le Royaume et l’église latine de Chypre et la papauté de 1417 à 1471 (d’après les Registres des Archives du Vatican) ». Επετηρίς του Κέντρου Επιστημονικών Ερευνών 13-16: 63-193. Santschi, E. 1976. Régestes des arrêts civils et des mémoriaux (1363-1399) des archives du Duc de Crète. Venècia: Istituto Ellenico di Studi Bizantini e Postbizantini di Venezia. Sathas, K. N. 1880-1904. Documents inèdits relatifs à l’histoire de la Grèce au Moyen Âge publiés sous les auspices de la Chambre des députés de Grèce, 9 vols. Paris: Maisonneuve. Scaffini, G. 1907. Notizie intorno ai primi cento anni della dominazione veneta in Creta. Alessandria: Società Poligrafica Alessandrina. Schabel, C. 2001. The Synodicum Nicosiense and Other Documents of the Latin Church of Cyprus (1196-1372). Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Schabel, C. 2010a. Bullarium Cyprium, vol. 1: Papal Letters Concerning Cyprus 1196-1261. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Schabel, C. 2010b. Bullarium Cyprium, vol. 2: Papal Letters Concerning Cyprus 1261-1314. Nicòsia: Κέντρο Επιστημονικών Ερευνών. Stahl, A. M. 2000. The Documents of Angelo de Cartura and Donato Fontanella, Venetian notaries in fourteenth-century Crete. Washington DC: Dumbarton Oaks. 258 Daniel Duran Tafel G. L. Fr. & Thomas, G. M. 1856-1857. Urkunden zur älteren Handelsund Staatsgeschichte der Republik Venedig, mit besonderer Beziehung auf Byzanz und die Levanten, 3 vol. Vienna: Hof- und Staatsdruckerei. Thiriet, F. 1958-1961. Régestes des delibérations du Sénat de Venise concernant la Romanie, 3 vols. París-La Haia: Mouton. Thiriet, F. 1964-1971. Delibérations des assemblees vénitiennes concernant la Romanie, 2 vols. París-La Haia: Mouton. Thiriet, F. 1978. Duca di Candia: Ducali e lettere ricevute (1358-1360; 1401- 1405). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Thomas, G. M. 1872. «Die ältesten Verordnungen der Venezianer für auswärtige Angelegenheiten. Ein Beitrag zur Geschichte des völkerrechtlichen Verkehrs». Abhandlungen. Bayerische Akademie der Wissenschaften, phil.- hist. Klasse 13/1: 100-147. Thomas, G. M. 1877. Commission des Dogen Andreas Dandolo für die Insul Creta vom Jahre 1350. Munic: Verlag der k. Akademie. Thomas, G. M. 1878. «Bericht über die ältesten Besitzungen der Venezianer auf Cypern». Sitzungsberichte der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, phil.-hist. Klasse 2: 143-157. Thomas. G. M. 1880-1899. Diplomatarium Veneto-Levantinum sive acta et diplomata res Venetas Graecas atque Levantis illustrantia, 2 vol. Venècia: sumptibus Societatis. Tiepolo, M. F., Girgensohn, D., Ortalli, G. & Orlando, E. 2007-2022. Venezia Senato: Deliberazioni miste, 22 vol. Venècia: Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Van Germet, A. F. 2017. Zuane Longo, Publicus Notarius Candide et Rethimi. Κατάστιχο 131, 1479-1511/12. Τόμος Α΄: Ρέθυμνο 1487, Χάνδακας 1479-1511/12. Iràklio: Βικελαία Δημοτική Βιβλιοθήκη. Vidulich, P. 1965. Duca di Candia: Bandi (1313-1329). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Vidulich, P. 1976. Duca di Candia: Quaternus Consiliorum (1340-1350). Venècia: Comitato Pubblicazione delle Fonti relative alla Storia di Venezia. Villa, P. 1965. «Documenti sugli ebrei a Chio nel 1394», ASLI Nuova Serie 5: 119-151. Vitale, V. 1935. «Statuti e ordinamenti sul governo del Banco di San Georgio a Famagosta». Atti della Società Ligure di Storia patria 64: 391-454.  La recuperació del passat medieval de les illes als arxius 259 Zammit Gabarretta, A. & Mizzi, J. 1964-1976. Catalogue of the Records of the Order of St. John in the Royal Malta Library, 13 vol. Malta: Malta University Press.