Senegal

Articulu in campidanesu

Posidura in su continente africanu

Su Senegàl, ufitzialmenti Repùblica de Senegàl (in frantzesu République du Sénégal, in wolof Réewum Senegaal) est unu stadu de s'Àfrica otzidentali, cun capitale Dakar. Funt lìnguas ufitzialis su frantzesu e su wolof e is atras lìnguas natzionalis: Jola; Mandinka; Pulaar; Serer; Soninke.

Su territòriu si sterrit po 196 722 km² in sa parti otzidentali estrema de s'Àfrica sudanesa, a manca de su frùmini omònimu e in is bassinas idrogràficas de unus cantus rius piticheddeddus; a ovest si ghetat a su ocèanu Atlànticu. Su territòriu si scàmpiat in s'aici narau Sahel, sa zona de transitzioni intra de is regionis àrridas saharianas e cuddas ùmidas de s'Àfrica guineana. Su clima est tropicali, cun una stasoni sica de ierru e una stasoni ùmida de istadi sa cali durada crescit procedendi de norti (unus 3 meses) faci a sud (6-7 mesis); s'ammuntadura vegetali prevalenti in su paisu est duncas sa de sa savana, in unas cantas àreas alteradas po nexi de sa presèntzia umana. Ingiriat giai de su totu su stadu anglòfonu de su Gàmbia, chi si sterrit a longu a longu de su omònimu riu.

Segundu una stima de su 2011 sa populatzioni de su Senegàl arribbat a 12,6 millionis de bividoris, sa densidadi de popultzioni est de unus 64 biv./km². Sa populatzioni si cuncentrat aundi sunt mellus is cunditzionis ambientalis, a longu sa fasca costera e in s'intruterra immediau; s'internu, in bona parti àrridu o sèmi-àrridu, bidit unu populamentu prus raru, aposentamentus sceti a longu a longu de su cursu de is arrius, aundi prus mannas funt is disponibilidadis ìdricas. Sa tzitade prus manna de su paisu est sa capitali Dakar, chi contat unos 2,6 millionis de bividoris e cuntenit bona parte de sa populatzione urbana de s'istadu, difatis is atrus centrus urbanus de annotu natzionali tenint dimensionis demogràficas prus piticas (100,000-200,000 abitantes). Sa populatzioni senegalesa est costituia de grupus ètnicus diferentis, predominanti su de is wolof, chi costituit unu 43% de sa populatzioni. Sa lìngua costituit una sorti de lìngua franca natzionali paris cun su francesu.

Su populamentu de su territòriu senegalesu est antigu, cun arrastus chi torrant a artziai[a su Paleolìticu; in èpocas a fatu, su Senegàl at biu s'incontru de populatzionis nieddas aproliadas de sud-estu o de estu cun populatzionis biancas bènnias de is regionis nordafricanas. Islamizau a partiri de su su de 11 sèculus, su territòriu senegalesu est stadu interessau de domìniu coloniali europeu perlongau (francesu, olandesu, inglesu e portughesu), incuminciau in su su de 15 sèculus e chi si fiat fatu prus forti in su de 19 candu at cumintzau a interessai fintzas is zonas internas de su Paisu. Sa Repùblica de Senegàl s'est fata indipendenti de sa Frància in su 1960, a primu in unioni cun su Mali, a pustis a Stadu indipendenti.

De su puntu de bista econòmicu, su Senegàl cumparit che a una de is natzionis africanas prus pagu fràgilis, cun unu discretu livellu de isvilupu de su setori indùstriali (indùstria manifaturiera e estrativa) e de is serbìtzius (in Senegàl tenint sedi istitutzionis finantziàrias africanas medas). Sa messaria, chi òcupat sa prus parti de sa populatzioni ativa, est bastanti diversificada e eficienti fintzas chi s'osservat ancora una dipendèntzia esagerada de sa coltura de su pistàciu de terra, eredadi de su passau coloniali.

De su puntu de bista de s'ordinamentu de su stadu, su Senegàl est (de su 2019) una repùblica presidentziali (càstia democratzia islàmica).