Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
	Maria Aurèlia CapmanyMaria Aurèlia Capmany i Farnés
Nome completo	Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Nascimento	3 de agosto de 1918; Barcelona, Espanha
Morte	2 de outubro de 1991 (73 anos); Barcelona
Ocupação	escritora
Prêmios	Prêmio Joanot Martorell (1948); Prêmio Sant Jordi de romance (1968); Premi Crítica Serra d'Or (1983)
Magnum opus	Un lloc entre els morts (1967)
Página oficial
	www.fmac.org

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 de agosto de 1918 — Barcelona, 2 de outubro de 1991) foi uma romancista, dramaturga e ensaísta catalã. Recebeu o Prêmio Sant Jordi de romance de 1968 com a obra Un lloc entre els morts e o Prêmio Joanot Martorell de 1948 com El cel no és transparent. Foi presidente do PEN catalão entre 1979 e 1983. Destacou também como ativista cultural, feminista e anti-franquista.^[1]

Biografia

Neta de Sebastià Farnés, inteletual autor da Paremiologia catalana comparada, e filha de Aureli Capmany, folclorista e colaborador em revistas infantis, passou a joventude no apartamento da família perto da Rambla de Barcelona. Estudou no Institut-Escola da Generalidade da Catalunha e se licenciou em filosofia na Universidade de Barcelona da pós-guerra.

Praticou a docência entre os anos 40 e 50 no Instituto Albéniz de Badalona e na Escola Isabel de Villena em Barcelona. Também trabalhou gravando vidro, ofício que aprendeu na época universitária.

Com o seu primeiro romance Necessitem morir (publicado 1952) chegou a ser finalista do Prêmio Joanot Martorell de 1947, prêmio que venceu no ano seguinte com El cel no és transparent. O seu prestígio como narradora chegou com romances como Betúlia, El gust de la pols e sobretudo por Un lloc entre els morts, prêmio Sant Jordi de 1968. 1981 venceu o Prêmio Ramon Fuster, concedido pelo Colégio Oficial de Doutores e Licenciados em Filosofia e Letras e em Ciências da Catalunha,^[2] e 1983 venceu o Prêmio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil e Juvenil com El malefici de la reina d'Hongria.

Foi uma das escritoras catalãs mais polifacéticas, já que, além da narrativa, dedicou-se à tradução, e cultivou o teatro, o ensaio e outros gêneros literários.

No âmbito da dramaturgia, fundou 1959 a Escola de Arte Dramática Adrià Gual com Ricard Salvat. Exerceu de professora, atriz e diretora. Além disto, estreou algumas obras próprias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.

Como ensaísta sobresaíu pelas suas obras sobre a situação da mulher, sobretudo com La dona a Catalunya: consciència i situació de 1966. No mesmo ano, participou na Caputxinada, uma assembleia antifranquista. Também dedicou inúmeros artigos a diversos aspetos da cultura e da sociedade catalã. Também destacam os livros de memórias Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.

Participou e interveio no "Míting de la Llibertat" (22 de junho de 1976) e no processo constituinte do Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembro de 1976).

Fou vogal e responsável pelas áreas de Cultura e d'Edições na Câmara Municipal de Barcelona durante as primeiras legislaturas do Partido dos Socialistas da Catalunha (PSC) e membro da Diputació de Barcelona, desde 1983 até morrer em 2 de outubro de 1991. Foi membro da Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Associação de Escritores em Língua Catalã), e presidente do Centro Catalão do PEN Club.

Obras ^[3]

Romance

Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve

Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil e juvenil

Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels três patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro

Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [com Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [com Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensaio

Cita de narradors (com Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho e Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografias de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universidade de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietários e memórias

Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Bandas desenhadas

Dona, doneta, donota (com Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Obras completas

Obra completa (7 volumes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edição por Guillem-Jordi Graells)

Roteiros

L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
La nina. Televisió, 1977-1978 (baseado em Casa de nines d'Ibsen).
Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [baseado no conto homônimo de Salvador Espriu]
Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979
La nit catalana. Televisió, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edição en cassete (1979).
Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980

Traduções

Do francês

BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [com Jaume Vidal Alcover]
SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Do italiano

CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e técnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Do inglês

CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Referências

↑ Exposició dones escriptores (PDF). Barcelona: Institut Català de les Dones. 2008. Consultado em 20 de agosto de 2013
↑ «Premis». Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Consultado em 14 março 2014
↑ Palau Vergés, Montserrat. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista». Diccionari Biogràfic de Dones. Consultado em 19 outubro 2013

Fontes bibliográficas e documentais

Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, em Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, págs. 62-71.
Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” em Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, págs. 92-99.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, págs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pág. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. págs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, págs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)^[1]

Ligações externas

O Commons possui uma categoria com imagens e outros ficheiros sobre Maria Aurèlia Capmany

Controle de autoridade

↑ «L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena». NotíciesTGN. Consultado em 19 de abril de 2016. Arquivado do original em 28 de junho de 2013

[1] Exposició dones escriptores (PDF). Barcelona: Institut Català de les Dones. 2008. Consultado em 20 de agosto de 2013

[2] «Premis». Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Consultado em 14 março 2014

[3] Palau Vergés, Montserrat. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista». Diccionari Biogràfic de Dones. Consultado em 19 outubro 2013

[4] «L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena». NotíciesTGN. Consultado em 19 de abril de 2016. Arquivado do original em 28 de junho de 2013

[1]

[2]

[3]

[1]