Vejatz lo contengut

Pelòna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Pelòna
Pelonne
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 23′ 02″ N, 5° 23′ 35″ E
Superfícia 2,77 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 217 m
600 m
478 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2620
Rémuzat
Intercom
242600658
du Pays de Rémuzat
Cònsol Jérôme Morin
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
27 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

27 ab.
Densitat 7,58 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26510
Còde INSEE 26227

Pelòna[1] (Pelonne en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo còdi]
Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Pelòna Pelòna
Comuna amb 81 abitants (2000)Verclausa
(2,9 km)
Comuna amb 42 abitants (2000)Lemps
(4,2 km)
Comuna amb 313 abitants (2000)Remusat
(4,5 km)
Comuna amb 523 abitants (2000)Rosans
(6,3 km)
Comuna amb 87 abitants (2000)Cornilhac
(6,7 km)
Comuna amb 29 abitants (2000)Montreal
(7,6 km)
Comuna amb 47 abitants (2000)Sant Mai
(7,7 km)


Atestacions istoricas

[modificar | Modificar lo còdi]

Las atestacions istoricas donaas per Brun-Durand son Ecclesia de Pelonna (1183), Castrum de Pellona (1251)[2].

Atestacions occitanas

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom de la comuna es estat sistematicament ortografiat Pelono en nòrma mistralenca per Joan-Loís Ramel[3][4].

Realizacion fonetica e toponim occitan

[modificar | Modificar lo còdi]

Sus la basa de las transcripcions en nòrma mistralenca per Joan-Loís Ramel, de 3 testimoniatges, totes en Pelono e non pas Pelouno, semblariá que la prononciacion locala siegue [peˈlɔnɔ], e non pas [peˈlunɔ] coma poiriá estat esperat sus la basa de las atestacions istoricas. La transcripcion dau nom de comuna seriá alora Pelòna per respectar la prononciacion locale. Pasmens, aquesta prononciacion et sa transcripcion pausan lo problèma de diftongason de que conéis una realisacion dins la zòna en [ɔw] o en [aw] (l'isoglòssa passant segon Bouvier entre Remusat e Verclausa[5]). En consequéncia, fariá besonh de confirmar o infirmar la prononciacion e la transcripcion retenguá aicí per una enquèsta de terren.

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jérôme Morin    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 21, totala: 21

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
84 64 83 67 72 75 75 80 89

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
77 69 73 69 85 66 59 65 66

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
72 53 55 51 48 48 44 23 26

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
21
19
20
19
26
23
19
19
18
18
2009 2010
18
18
18
18
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Pelòna».
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.260, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f346.item
  3. JL.Ramel, Récits des Baronnies, Bibliothèque Pédagogique - Nyons, 2001, p.174, 208 e 210 (transcripcion de testimoniatge)
  4. JL.Ramel, Récits du pays de Rémuzat, Culture & langue d'oc, 2012, p.191 e 192 (transcripcion de testimoniatge)
  5. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.338