Lo libre daus Reis

Pagina d'una edicion datant dau segle XVI.

Lo libre daus Reis o Shahnameh es una epopea versificada escricha per lo poeta persa Ferdowsi a la fin dau segle X o au començament dau segle XI. Chap d'òbra mai coneigut de la literatura persana emb lo Khamsa de Nizami, es un text de 60 000 distics que conta l'istòria de Pèrsia de la creacion dau monde a l'arribada de l'islam. Aguet un ròtle centrau dins la transicion entre lo persa mejan e lo persan modèrne e marquet la renaissença dau persan coma lenga literària prestigiosa.

Genesi e context d'escritura

L'autor e son epòca

Representacion dau sultan Mahmud de Ghazni (segle XIV).

Article detalhat: Ferdowsi.

La vita d'Abu-l-Qasim Mansur ibn Hasan al-Tusi (vers 940-1020), dich Ferdowsi, es mau coneiguda. La font principala es lo Shahnameh eu mesme. Fasiá partida de l'aristocracia sassanida que viviá dins la region de Tus. Aquela noblesa, pas enquera totalament convertida a l'islam au segle X, aviá subreviscut a la conquista aràbia e luchava per manténer sas prerogativas pendent un periòde de trebles engendrats per l'ascension de la dinastia daus Ghaznevidas e lo declin daus Samanidas. Queu combat explica probablament la volontat de Ferdowsi, caracteristica de son òbra, de defendre las tradicions d'aquela classa e de compilar las legendas iranianas.

Ferdowsi eu mesme era possiblament un erudit au servici de l'emir samanida Nuh (976-997) e dau sultan Mahmud de Ghazni (997-1030). D'efiech, los Samanidas avián larjament favorizat l'utilizacion dau persan moderne au sen de lor administracion. Lo Shahnameh semblava aitau inicialament destinat a de princes samanidas, mas Ferdowsi o modifiquet per l'ofrir a Mahmud.

Lo text fuguet recebut emb una certana indiferéncia. Après un desacòrd financier, Ferdowsi publiquet una satira dirigida contra son protector. Oblijat de s'exiliar, moriguet dins sa region d'origina vers 1020. Fuguet enterrat dins lo jardin de son ostau perque las autoritats religiosas refuseren de li acordar lo drech a un enterrament dins un cementeri. Queu refús podriá s'explicar per la religion de Ferdowsi qu'era probablament chiita o zoroastrian. Pasmens, coma lo Shahnameh venguet rapidament celebre après la mòrt de son autor, los Ghaznevidas ordoneren la construccion d'un mausoleu per marcar la tomba.

Los texts anteriors

Articles detalhats: Mitologia iraniana e Abu-Mansur Daqiqi.

Lo Shahnameh es inspirat per l'importanta tradicion mitologica iraniana. Los temas abordats son aitau vielhs. Per exemple, una pintura de Takht-e Suleiman representava los esplechs de l'eròi Rostam de segles avant la naissença de Ferdowsi. Las fonts identificadas per los istorians son l’Avesta, de mites escitas, de mites parts, l’Iskandar Nâmeh dau pseudo-Callistenes, las cronicas reialas sassanidas e la literatura romanesca escricha en persa mejan. De fons oralas aguèron tanplan un ròtle important e de projectes mai ancians de Libre daus Reis eran coneiguts per l'autor.

Pasmens, Ferdowsi s'inspiret mai que mai dau trabalh d'Abu-Mansur Daqiqi, un poeta assassinat entre 976 e 980 per un esclau. Charjat per l'emir Mansur I^èr (961-976) de compausar una version poetica de l'antic Libre daus Reis Persans compilat en pròsa per quatre erudits de Tus, aviá redigit un milier de distics. Segon lo raconte de son trabalh, Ferdowsi auriá représ lo trabalh en 980 e achabat sa version finala en 1010. Lo milier de vers de Daqiqi fuguet utilizat coma basa, mas Ferdowsi desvolopet considerablament l'idea de son predecessor. Adoptet tanben un estil pus moderne.

Contengut

L'estructura

L'estructura dau Shahnameh es tradicionalament dividia en una introduccion e tres partidas. L'introduccion es una presentacion de las motivacions e dau projecte de l'autor. La prumiera partida es consacrada a l'atge mitic daus civilizators. Relativament breva per rapòrt a la resta de l'òbra, environ 2 100 distics, conta la creacion dau monde e lo periòde daus Pichdadians, los « prumiers creats », qu'ensenheren los arts aus òmes (mestreja dau fuec, trabalh daus metaus, construccion de maisons, medecina, irrigacion, justícia, etc.). Quela dinastia fuguet abatut per lo Mau, encarnat per Zahhak. Instauret una tirania de mila ans que fuguet finalament vencida per l'eròi Fereydun. A sa mòrt, lo venceire partatjet son reiaume entre sos tres fiaus : l'ainat recebet l'Asia Menora, lo segond l'Asia Centrala e lo tresesme Iran. Pasmens, los dos ainats assassineren lo cabdet, çò qu'entrainet una lonja guerra entre Iran e Turan.

La segonda partida conta l'istòria de reis legendaris. Es la mai lonja de l'òbra. Los racontes son dominats per la guerra daus Iranians contra lo rei Afrassiab de Turan e per las accions d'eròis (Rostam, Gudarz, Tus, Bijan, etc.) engatjats dins lo conflicte o tocats per sas consequéncias. Tanben, lo zoroastrisme pren una plaça mai e mai importanta dins las istòrias. Enfin, la darriera partida es generalament presentada coma la partida « istorica » de l'òbra car es basada sus d'eveniments reaus. Quò comença emb los Aquemenidas que son relativament pauc desvolopats. Puei, venen lo cicle d'Iskander, es a dire d'Alexandre lo Grand, qu'es un passatge important mas emb pauc de punts comuns emb l'istòria atestada, los Parts e los Sassanidas. La partida regardant los Sassanidas es la mai lonja, a l'entorn d'un tièrç de l'òbra completa, e la mai precisa au niveu istoric. Se presenta jos la forma de racontes de batalha e d'anecdòtas ponctuats per de moralas e de discussions filosoficas.

La lenga e la versificacion

Segon las versions, lo Shahnameh compòrta entre 40 000 e 60 000 distics organizats en 62 istòrias divididas en 990 chapítols. Un distic designa la reünion de dos vers que fòrman un ensemble complet per lo sens. La lenga utilizada per Ferdowsi es lo persan. Quò era una revolucion car, après la conquista araba d'Iran, l'arab aviá remplaçat lo persa mejan dins l'administracion e, en partida, au sen de l'eleit. Los parlars persas avián subreviscut dins la vita vitanta. En utilizant lo persa per escriure son òbra, Ferdowsi restauret l'estatut de la lenga dins la societat iraniana. Pasmens, adoptet tanben una version moderna de la lenga e, mercés a son succès literari, aguet un ròtle major dins la transicion entre lo persa mejan, enquera pròche de la lenga parlada a la cort sassanida, e lo persan moderne a l'origina dau persan contemporaneu.

Pasmens, chal notar que lo texte dau segle X fuguet remanejat durant los periòdes istorics seguents. Generalament, quelas modificacions eran motivadas per de besonhs d'adaptacions de la lenga au context daus legeires. Quò entrainet l'introduccion d'errors que fugueren repetidas per los copistas. Una revision importanta fuguet aitau menada per lo vizir Rashid al-Din vers 1334-1335. La version actualament mai utilizada data de 1425-1430 e es l'òbra dau sultan Baysunghur, un prince timurida bibliofil que protegissiá fòrça artistas iranians au començament dau segle XV.

Los personatges principaus

Article detalhat: Lista daus personatges dau Shahnameh.

Lo Shahnameh presenta fòrça personatges majors de la mitologia iraniana. Demest los mai importants, es possible de citar :

• Afrassiab, rei dau reiaume turc de Turan e enemic acharnat d'Iran.
• Chabrang, chavau de l'eròi Siavach.
• Faranguis, filha d'Afrassiab, esposa de Siavach e mair de Key Khosrow.
• Fereydun, rei iranian descendent de Jamchid, simbeu de generositat e de justícia e venceire dau rei malefic Zahhak.
• Jamchid, shah civilizator de la prumiera dinastia de l'umanitat.
• Key Khosrow, fiau de Siavach e rei iranian luchant contra Afrassiab.
• Keyumars, prumier òme creat per Ahura Mazda e prumier chah de l'umanitat.
• Manutchehr, rei iranian descendent d'Iraj e de Fereydun, venjaire de l'assassinat de son grand-pair per los reis de Rum e de Turan.
• Rakhch, chavau de l'eròi Rostam.
• Rostam, fiau de Zal e de Rudabeh, eròi mai poderós de la mitologia iraniana autor de mai d'un esplech.
• Rudabeh, princessa de Kabol, esposa de Zal e mair de Rostam.
• Siavach, espós de Faranguis, la filha dau rei Afrassiab e figura majora daus racontes dau Shahnameh.
• Sohrab, fiau de Rostam e de Tahmineh, chap de l'armada turca de Turan.
• Tahmineh, filha dau rei de Samangan, esposa de Rostam e mair de Sohrab.
• Zahhab, rei malefic discípol dau demòni Ahriman.
• Zal, fiau de Saam e pair de l'eròi Rostam.

Posteritat

Lo Shahnameh es probablament l'òbra mai coneiguda de la literatura persana emb lo Khamsa de Nizami. Es enquera una òbra legida e recitada car lo sistema daus distics ne'n facilita la memorizacion e la declamacion. En mai de quò, los racontes dau Shahnameh inspireren fòrça representacions artisticas. D'efiech, a partir dau periòde de l'Ilkhanat, de versions escrichas luxuosas, ornadas d'illustracions, fugueren compausadas. Quel art dau libre illustrat atenhet son apogeu jos los Timuridas, mas demoret un element important de la cultura sabenta iraniana pendent los segles seguents. D'exemples de Shahnameh illustrats famós son lo Grand Shah Nameh de Shah Tahmasp, redigit a la demanda dau shah Ismail I^èr (1501-1524), e lo Shah Nameh Demotte que fuguet despeçat per lo marchand francés Georges Demotte per vendre sos fulhets a de colleccionaires.

Lo text dau Shahnameh fuguet rapidament traduch e fòrça copiat en arab e turc. Aguet una influéncia notabla sus la literatura turca car, entre los segles XV e XVI, existiguet un pòste oficiau de « shahnameji » a la cort otomana. Son titular era charjat de compausar d'òbras imitant l'estil dau Libre daus Reis. Pasmens, lo fasiá generalament en turc. Après la supression dau pòste en 1600, quauquas comandas fugueren enquera passadas per los sultans Osman II (1618-1622) e Murad IV (1623-1640).

• 
  Pagina dau Shah Nameh Demotte(data desconeguda)
• 
  Pagina d'un Shahnameh dau periòde mongòu (prumiera mitat dau segle XV)
• 
  Pagina dau Shahnameh de Chah Tahmasp ? (segle XVI)
• 
  Pagina d'un Shahnameh de la fin dau segle XVI
• 
  Pagina d'un Shahnameh de la fin dau segle XVII
• 
  Pagina d'una version georgiana (data desconeguda)

Annexas

Liams internes

• Daqiqi (Abu-Mansur).
• Distic.
• Epopea.
• Ferdowsi.
• Literatura persana.
• Mitologia iraniana.
• Nizami.
• Persan.
• Zoroastrisme.

Bibliografia

Biografia de Ferdowski :

• (en) Djalal Khaleghi-Motlagh, « Ferdowsī, Abu'l-Qāsem i. Life », dins Ehsan Yarshater, Encyclopædia Iranica, vol. IX/5, Londres e Nòva York, Routledge & Kegan Paul, 1999.
• (en) C. Huart e H. Massé, « Firdawsī », dins B. Lewis, V. L. Ménage, C. Pellat e J. Schacht (dir.), The Encyclopaedia of Islam, Second Edition, vol. III, J. Brill, 1971.

Estudis e comentaris dau Shahnameh :

• (fr) Patrick Ringgenberg, Une introduction au Livre des Rois (Shâhnâmeh) de Ferdowsi. La Gloire des Rois et la Sagesse de l'Épopée, París, L'Harmattan, 2009.
• (en) Eleanor Sims, « The Illustrated Manuscripts of Firdausī's "Shāhnāma" Commissioned by Princes of the House of Tīmūr », Ars Orientalis, vol. 22, 1992, pp. 43-68.

Estudis sus la literatura e la pintura persana :

• (fr) D. Aigle (dir.), Figures mythiques dans le monde musulman. Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, n^os 89-90, 2000.
• (en) Richard N. Frye, The Golden Age of Persia, Weidenfeld, 1975.
• (fr) O. Grabar, La Peinture persane, une introduction, Presses Universitaires de France, 1999.
• (fr) Reuben Levy, Introduction à la littérature persane, París, G.P. Maisonneuve et Larose, 1973.