Vejatz lo contengut

Iridi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
77
Òsmiiridiplatin
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Rh

Ir

Mt
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro iridi, Ir, 77
Tièra quimica metals de transicion
Grop, Periòde, Blòc 9, 6, d
Aparéncia blanc argentat
Massa atomica 192.217(3) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d7 6s2
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 15, 2
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 22.65 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 19 g/cm³
Punt de fusion 2719 K
(2446 °C, 4435 °F)
Punt d'ebullicion 4701 K
(4428 °C, 8002 °F)
Calor de fusion 41.12 kJ/mol
Calor de vaporizacion 231.8 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 25.10 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 2713 2957 3252 3614 4069 4659
Proprietats atomicas
Estructura cristallina cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion 2, 3, 4, 6
(oxid leugièrament basic)
Electronegativitat 2.20 (Escala de Pauling)

Modèl:Elementbox ionizationenergies2

Rai atomic 135 pm
Rai atomic calculat 180 pm
Rai covalent 137 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Resistivitat electrica (20 °C) 47.1 nΩ·m
Conductivitat termica (300 K) 147 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 6.4 µm/(m·K)
Velocitat del son (20 °C) 4825 m/s
Modul de Young 528 GPa
Shear modulus 210 GPa
Modul de Bulk 320 GPa
Coeficient de Poisson 0.26
Duretat de Mohs 6.5
Vickers hardness 1760 MPa
Duretat de Brinell 1670 MPa
Numèro CAS 7439-88-5
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') iridi
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
189Ir syn 13,2 d ε 0,532 189Os
190Ir syn 11,78 d ε 2,000 190Os
191Ir 37.3% Ir es estable amb 114 neutrons
192Ir syn 73,830 d β 1,460 192Pt
ε 1,046 192Os
192mIr syn 241 a IT 0,155 192Ir
193Ir 62.7% Ir es estable amb 116 neutrons
194Ir syn 19,15 h β< 2,247 194Pt
195Ir syn 2,5 h β< 1,120 195Pt

L'iridi es un element quimic de simbòl Ir e de numèro atomic 77 situat dins lo grop 9 de la taula periodica dels elements. Es un metal de transicion blanc argentat, de la familha del platin, dur, fragil e pesuc. Es pas gaire abondós e se tròba naturalament dins de barrejas fachas amb de platin e d'òsmi. Es l'element mai resistent a la corrosion, çò que fa qu'es emplegat per elaborar d'aliatges que presenten una resisténcia elevada e que pòscan suportar de temperaturas nautas. Es tanben utilizat dins los contactes electrics, los aparèls que devon foncionar amb de temperaturas elevadas, e mai coma agent enduridor del platin.

Ocurréncia naturala

[modificar | Modificar lo còdi]
Un tròç de metal iridi, blanc argent, quimicament purificat, semblant a de platin natiu


De natura siderofila, es fòrça escàs, veire sovent gaireben absent de la superfícia terrèstra amb un clarke de l'òrdre de 0,001 g/t o 0,001 ppm dins la crosta terrèstra mas pas dels meteorits metallics, tipe meteorit de fèrre e la preséncia d'iridi al limit dels jaces geologics Cretacèu-Terciari es un element essencial apiejant la teoria d'un impacte meteoritic (benlèu lo del cratèr de Chicxulub) a l'origina de l'extincion del Cretacèu, e dels dinosaures.

Lo limit K-T, marcant la frontièra temporala entre las èras del secondari (periòd del Cretacèu) Cretacèu e del Terciari (periòd del Paleogèn) Terciari, foguèt identificada per un fin estrat d'argila rica en iridi. Segon nombroses scientifics, coma los americans Luis Alvarez e son paire Walter que son a l'origina de la teoria de l'extincion dels dinosaures provocada per una collision entre la Tèrra e un asteroïde gigant, aquel iridi a una origina extraterrèstra, portat per un asteroïde o una comèta qu'auriá trucat la Tèrra près de çò qu'es ara la peninsula de Yucatan, en Mexic. Segon d’autres, tal que Dewey M. McLean del Virginia Polytechnic Institute, aquel iridi ten una origina volcanica. D'efièch lo nuclèu terrèstre ne's ric, e lo Piton de la Fournaise de La Reünion per exemple ne'n relarga encara uèi.

Es recuperat comercialament coma un sosproduch de las minas de niquèl.