Sant Laurenç (flume)
| Sant Laurenç | |
|---|---|
 | |
 Bacin idrografic del Sant Laurenç. | |
| Caracteristicas | |
| Longor | 1 140 km |
| Bacin | ? |
| Debit mejan | 12 600 m3⋅s-1 |
| Riu | |
| Font | Lac Ontàrio |
| S'escampa dins | lo Golf de Sant Laurenç (Ocean Atlantic) |
| Geografia | |
| Païses traversats | Canadà, Estats Units |
Sant Laurenç (en mohawk: Kaniatarowanenneh, en francés: fleuve Saint-Laurent e en anglés: Saint Lawrence River) es un long fluvi d'America del Nòrd que raja del sud-oèst cap al nòrd-èst, en religar los Grands Lacs amb l'Ocean Atlantic. Travèrsa e dessepara las províncias canadencas de Quebèc e Ontàrio e constituís tanben una partida de la frontièra entre Canadà (Ontàrio) e los Estats Units (Estat de Nòva York).
Geografia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo riu Sant Laurenç a per origina l'embocadura del lac Ontàrio, entre las vilas de Kingston, al nòrd, e Cape Vincent, al sud. A partir d'aquí, passa per Gananoque, Brockville, Morrisburg, Ogdensburg, Massena, Cornwall, Montreal, Trois-Rivières e Quebèc abans de desembocar al golf de Sant Laurenç, en un dels estuaris mai grand del mond.[1]
Lo riu fa 3.058 quilomètres dempuèi de la font mai alunhada e 1.197 si se ten compte la sortida del lac Ontàrio. La font mai alunhada se tròba a North River, Minnesòta. Son bacin idrografic, ont se tròban los Grands Lacs que constituisson lo major sistèma de lacs d'aiga doça, ten una superfícia de 1.344.200 km², dels quals 839.200 km² se tròban en Canadà e 505.000 km² als Estats Units. Lo bacin engloba una part de las províncias canadencas d'Ontàrio e Quebèc e dels estats d'Illinois, Indiana , Michigan, Minnesòta, Nòva York, Ohio, Pennsilvània, Vermont e Wisconsin.
Principals afluents
[modificar | Modificar lo còdi]Los principals afluents son: Ottawa, Saint-Maurice, Richelieu, Saint-François, Chaudière, Saguenay, Manicouagan e Outardes, entre d'autres.
Debit
[modificar | Modificar lo còdi]Lo debit mejan al nivèl del riu Saguenay es de 16.800 m³/s, a Quebèc es de 12.101 m³/s, mentre que pus amont, al lac Ontàrio, es 7.410 m³/s.
Debit mejan mensual a l'estacion idrologica d'Ogdensburg, Nòva York
(en m³/s e calculat entre 1860-1972)[2]
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]E mai que diverses marins europèus, coma John Cabot e Alonso Sánchez durant lo sègle XV e los vikings 500 ans abans, exploren lo golf de Sant Laurenç, lo primièr europèu que se sap que naveguèt pel pel riu Sant Laurenç foguèt Jacques Cartier, durant son segond viatge a Canadà en 1535, amb l'ajuda dels dos filhs del cap iroqués Donnacona. Arribèt a l'estuari lo jorn de la Sant Laurenç, causa per la quala Cartier decidiguèt de batejar l'endrech Golf de Sant Laurenç.[3] Las tèrras a l'entorn del riu èran abitadas d'aquel temps pels Iroqueses del Sant Laurenç. Lo riu Sant Laurenç passa pels Estats Units, e es lo sesen toponim europèu pus ancian que i demòra encara .[4]
Fins a la debuta del sègle XVII los franceses van utilizar lo nom Rivière du Canada per designar las aigas del riu Sant Laurenç amont de Montreal e lo de riu d'Ottawa a partir d'aquel punt. Lo Sant Laurenç serviguèt coma via principala per l'exploracion europèa de l'interior de l'America del Nòrd, iniciada per l'explorador francés Samuel de Champlain.
Lo contraròtle del riu foguèt primordial dins l'estrategia britanica per capturar la Nòva França durant la Guèrra de Sèt Ans. Après d'aver capturat Louisbourg en 1758, los angleses navegaràn lo riu amont fins a Quebèc l'an seguent gràcias a las mapas ellaboradas per James Cook. Las tropas britanicas foguèron transportadas a travèrs del Sant Laurenç per atacar la vila per l'oèst, causa que capitèron a la Batalha de las Planas d'Abraam.
Degut als rabeges, quasi impossible a passar nomenats Rabeges de Lachine, lo Sant Laurenç èra navegable d'un biais continú sonque fins a Montreal. Lo canal de Lachine, inaugurat el 1825, foguèt lo primièr que va permetre als vaissèls de passar aquestes rabeges. Un sistèma bèl de canals e resclausas, conegut coma la via maritima del Sant Laurenç (Saint Lawrence Seaway), foguèt inaugurat oficialament lo 26 de junh de 1959 per la reina Elisabèt II (en representacion de Canadà), e lo president Dwight D. Eisenhower (en representacion dels Estats Units) e que permet lo passatge de grandas naus fins al lac Superior.
Durant la Segonda Guèrra Mondiala, la batalha del Sant Laurenç veirà un nombre d'accions de sosmarins e anti-sosmarins pel cors bas del riu e tot lo golf de Sant Laurenç, l'estrech de Belle Isle e l'estrech de Cabot, de mai a octobre de 1942, en setembre de 1943 e d'octobre a novembre de 1944. Durant aquel temps de sosmarins alemands enfonsèron tres naviris de guèrra canadencs e un grand nombre de vaissèls mercants.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Anne Rossignol. {{{títol}}}. INRS-Océanologie. ISBN 2-9805922-0-X. OCLC 49155809.
- ↑ Le fleuve Saint-Laurent à Ogdensburg, N.Y.
- ↑ «William Henry Johnson, ''French Pathfinders in North America'' (Project Gutenberg)».
- ↑ Los noms espanhòls Florida, Dry Tortugas, Cap Canaveral, Appalatxia e Califòrnia apareisson abans.....Del raconte de l'istorian espanhòl Antonio de Herrera y Tordesillas, publicat en 1601 -- Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in t's accountshe United States.