Las sèrps, (o serpents dins qualques parlars), forman lo sosòrdre Serpentes inclús dins l'òrdre Squamata. Son totes de reptils carnivòrs de sang freja de còs cilindric e alongat, sens membres aparents.

Lo sens de l'ausida de las sèrps

modificar

Degut a sas caracteristicas anatomicas, s'es considerat sovent que las serps son sordas. Las darrièras recèrcas dels erpetològs, an revelat que las sèrps an una capacitat auditiva comparabla a la dels lusèrts.

Ten la sèrp d'estructuras situadas de cada costat del cap que li permeton d'ausir. La pèl e un teissut muscular de cada part del cap, protegisson un osset mobil, sonat columèla, que fa de pichòts desplaçaments en responsa a las ondas sonoras. Lo movement de la columèla es transferit a travèrs d'estructuras intermediàrias a la coclèa, ont se produsisson de senhals electrics dins sas cellulas pilosas que correspondon a las ondas de son, relativas al reng de frequéncia determinada, que permet a son sistèma auditiu de percebre, e transferidas al cervèl.

Fin finala, contràriament a çò que se pensa abitualament, las sèrps an una ausida per percebre los sons transmeses a travèrs de l'aire. D'un autre caire, i veson sovent mal e son ausida es preparada per percebre de sons de bassa frequéncia. Aqueles sons, segon d'estudis recents, se situan dins una frequéncia entre 200-300 Hz, mentre que per l'òme lo reng maximal d'audicion es situa d'entre 15-20000 Hz.

Las sèrps doncas, son pas sordas mas entendon los sons grèus dins de frequéncias fòrça bassas e limitadas, es a dire entre 200-300 Hz. Totes los sons que son superior o inferior a aquesta zona de freqüència son pas percebut. Es, probable, per encausa d'aquesta limitacion auditiva, qu'an desvolopat un autre sistèma per poder percebre las vibracions del sòl o de tota mena d'objècte que i pòdon èsser en contacte. Las vibracions del sòl passan a travèrs dels muscles del ventre a de receptors especials situats dins tota l'esquina e son transmeses al cervèl.