Isolament acustich
L'isolamént acùstich a l’è el ramm de la tècnica che ‘l se òccupa de limità la propagazión del son.{senza di font}
La ven definìda isolament acustich anca la differenza del livèll de pressión sonòra infra du ambiént, vun desturbàa e l'alter 'ndoe gh'è 'na sorgént sonòra che la desturba.
Princippi generaj
[Modifega | modifica 'l sorgent]In del camp de l’isolamént acùstich in edilizia la var la leg de la massa:
la quàl la diss che ‘l coefficent de trasmission de la potenza sònora, T , el va su se la massa de la paréd per unitàa de superfice o la freguenza del son vànn giò; quèll’espressión chì la var, per i paréd omogenui, che sepàren di ambiént impienìi de aria, per di freguenz minga tròpp pussée alt de 3000 Hz (freguenza critica, varda ► coincidenza (acustica)) e per di ond de incidenza perpendicolàr.
Per savenn pussee, varda l'articol Leg de la massa. |
Podè fònoisolant
[Modifega | modifica 'l sorgent]Introdusèmm el concètt del podè fònoisolant:
A quèll ponto chì se dev però marcà su che i fórmol apèna citàd vàren domà come prima approssimazion (e despèss comunque vegnen sostuìd de alter compàgn de tipo sperimentàl) e che ‘l fenòmen de l’isolamènt acustich d’ona parèd reàl l’è assosènn pussée complèss. A ghe se proeuva chì adrée a dànn ‘na descrizión.
Ind on primm intervàll de bass freguénz per i ond sonòr incidént, el podè fònoisolant d’on pannèll el tend a ‘ndà su ma con di dand ampi per via de la risonanza del pannèll medésim (e de quèll fenòmen la pò accòrgess l’orèggia de l’òmm domà con di pannèj mòlto fin e rìgid, per esempi quèj de metàll). Ind on segond intervàll de medi freguénz gh’è ‘na crèscita d’accòrd con la leg de la massa. Ind on ùltimm intervàll de freguénz elevàd a gh’è , al princippi anmò ‘na créscita, e ‘l ghe va sùbit adrée on cal brusch, ciamàa effètt de la coincidenza: i componént tangenziàj di ond sonòr incidént riven a vègh 'na freguenza eguàl di freguenz de risonanza de incurvadura del pannèll, inscì che in su la faccia de sortida del pannèll medèmm a gh’hinn minga domà i ond sonòr ch’hànn riessì a passà de là, ma anca quèj provocàd di vibrazión in risonanza del pannèll medèmm.
Per savenn pussee, varda l'articol Coincidenza (acustica). |
Quèll ragionamént chì el permètt de calcolà (ma domà in primma approssimazión, in mancanza de dàa sperimentaj pussée fidàbil) el podè fònoisolànt d’on cèrt materiàl:
- se càlcola R per mèzz de la fórmola sperimentàl R = 18 log (Mf) - 44, e se va adrée fin tant che 'l ven nò raggiunt on cèrt valór de R tipich de ògni materiàl;
- se mantén R costànt a quèll valór là per on intervàll fa-fb de freguénz (medi) che ‘l dipénd del materiàl (in realtà quèll tratt chì l'è nò costànt ma l'è 'na manera de fà 'n'approssimazión de l'intervàll de freguénz dominàd de del fenòmen de la coincidenza (varda ► Leg de la massa#Limit de validità de la leg de la massa) ;
- a se fa cress R di 9dB per ciascheduna di ottàv ind on tèrz intervàll de freguénz.[2]
Per savenn pussee, varda l'articol Leg de la massa. |
Quant ai paréd de la facciada e i rivestimenti estèrni, la nòrma UNI EN ISO 12354-1, misa foeura in del 2017, l’ha introdòtt di novitàa per i modèj de càlcol di requisìi acùstich passìv di edifizzi.[3]
Podè fònoisolant di pared compòst
[Modifega | modifica 'l sorgent]El podè fònoisolànt di parèd compòst el pò vegnì calcolà cont el considerà come coefficent de trasmissión acustica la media pesada di coefficent segond i superfici che òccupen in su la paréd indoe in del caso che se conossà el podè fònoisolànt RK si superfici in deperlór che fànn su la paréd, la relazión de calcolà el coefficent de trasmission acustica a l'è quèsta chì: [4]
Podè fònoisolant di pared doppi
[Modifega | modifica 'l sorgent]Per via del fàa che el podè fònoisolànt d'ona paréd in deperlée l'è limitàa de la leg de la massa e de l'effètt de la coincidenza (varda ► Leg de la massa#Limit de validità de la leg de la massa), al fin de superà chi lìmit chì se pòden doperàa di paréd doppi (o multistrato). El calcól precìs del podè fònoisolànt di paréd multistrato a l'è 'n lavorà complèss de già che l'energia la se propaga travès di tragitt svariàa e 'l sarìss anca importànt a conóss el sistèma di vìncol infra i pannèj. Per quèlla resón chì a gh'è de riferìss domà a di valór traà foeura in manera sperimentàl. Se doperen di tabèll oppùr di relazión empìrich compagn de la relazion del Goesele:
indoe R1 e R2 hinn i podè fònoisolànt di paréd in deperlór e l'alter tèrmin el rappresenta l'effètt del spazzi de mèzz, f l'è la freguenza del son; a l'è la densità de l'aria; c l'è la velocità del son; s' a l'è la rigidèzza dinàmica e la var:
- se
- se
- indoe d l'è el spessór del spazzi de mèzz.[5]
Oltra quèlla relazión chì, in la pratega se doperen anca di alter relazión pussée sempliz ( varda ► leg de la massa#Ater formol per i pared doppi)
Ligamm infra l'isolament acustich e 'l podè fònoisolant
[Modifega | modifica 'l sorgent]El podè fònoisolànt l'è, a bon cunt, 'na proprietà de l'element de separazión infra du ambiént, inveci l'isolamént acustich l'è la differenza infra i livèj de du ambiént. I dò grandèzz ovviamént hinn correlàa. Tuttamanch l'insolament acustich el dipènd minga domà del podè fònoisolant ma 'l pò vèss pussée bass se in de l'ambiént ricevènt gh'è pòch de assorbiment acustich, che 'l ven esprèss per mèzz de l'area de assorbiment acustich "A". Tèla chì la correlazión:
indoe:
- I l'è l'isolamént acùstich [ dB ];
- E a l'è el podè fònoisolànt [ dB ];
- S l'è la superfice de la paréd divisòria;
- A l'è la superfice de assorbiment acustich de l'ambiént desturbàa.
Quèlla relazión chì la pò vèss dimostrada.[6]
Dimostrazion
[Modifega | modifica 'l sorgent]Sòta i ipòtesi de semplificà che:
- l'energìa sonòra la vegna trasmettuda domà in manera dirètta travèrs la paréd divisòria infra i du ambiènt (e minga travèrs i mur e 'l soffìtt);
- l'assorbiment acustich el sia bass in di ambiént (camp sonòr spantegàa in manera uniforma);
-el livèll de pression sonòra el sìa costànt in del cors del temp.
De già che la potenza sonòra l'è 'l prodòtt de l'intensità sonòra per la superfice e l'intensità sonòra l'è ligada a la pression sonòra capazz Peff per mèzz de la relazion , indoe l'è la densità de l'aria e c la velocità del son, la potenza sonòra incidenta in su la paréd l'è:
La potenza sonòra trasmettuda:
Per definizión de coefficent de trasmissión acustica ; de già che el podè fònoisolànt l'è ligà al coefficent de trasmission acustica inscì: donca --> --> --> indoe Po l'è la pression sonòra de riferiment (varda ► livèll de pression sonòra), adèss per definizión de livèll de pression sonòra (varda ► livèll de pression sonòra): donca per definizión de isolamènt acustich el sortìss che [7]
Pared isolant
[Modifega | modifica 'l sorgent]A comenzà cont ona premissa curta: l’è minga possìbil a parlà de materiàj fònoisolànt a l’istèssa manera che se se parla de materiaj fònoassorbent, ma alpù se parla de struttùr che gh’hànn on podè fònoisolànt elevàa.
In del moment che ‘l risulta necessari a creà on isolamént acustich infra du ambiént, a l’è possìbil ' aumentà la massa superficiàl de la paréd cont el sfruttà la leg de la massa (varda el paràgraf indrée).
Se poeu a se voeur anca migliorà l'isolamént ma fa minga diventà pesànta la struttura a spropòsit, l’è mèj de fa su di paréd multistrato, cont on strat d’aria de mèzz. I dò superfici gh’hànn de vèss nò conligà rigidamént e ‘l spazzi de mèzz el gh’hà de vèss almanch 4 cm largh, inscì de ingenerà on sistèma massa - mòlla - massa de manera che ‘l podè fònoisolànt el tenda a la sòma di podè di dò paréd consideràd in deperlór. Di vòlt el convén introdù in del spazzi voeud del materiàl fònoassorbènt per trà via i riflession intèrni e per fa crèss anmò el podè fònoisolant del sistèma.
Per misurà l'isolamént ind on edifizzi giamò costruì, la se mètt denter ‘na sorgént sonòra de livèll conossùu ind ona stanza e ‘n fonòmeter ind on ambiént arént. A se ottén per ciascheduna di band in freguenza l'isolament acustich normalizzàa rispètt a l'area de assorbimént euivalenta:
con D ch’a l’è la differenza del livèll medi de la pression sonòra infra i du ambiént (quèll che l'emètt e quèll che l'è desturbàa) e A l’è area de assorbimént acùstich, A0 = 10 m2, valór de riferimént d'usanza.
Dn el risulta sempre minor del podè fònoisolant rilevàa in laboratori de già che ciapa in considerazión anca el rumór trasmìss travèrs la struttura.[8] El determinà i trasmissión travèrs la struttura l'è putòst complèss e gh'è de laoragh adrée, per quèst a gh'è di métod de càcol che permèetten de stimà l'isolamént acustich reàl infra du ambiént segond la geometria de la paréd divisòria e di struttùr taccàd.[9]
Isolament del rumor de impatt
[Modifega | modifica 'l sorgent]On botton in su ‘na struttura orizzontal el créa di vibrazion che in séguit se trasmètten a l’ambiént che ‘l stàa sòta in forma de rumór. ‘Na decisión l’è quèlla de costruì di struttùr pesànt, che vegnen miss nò in vibrazión de di bottóni minga eccezionàj.
La nòrma ISO R140 la definìss inscì el livèll del frecàss de pedànn :
indove L a l’è el livèll de pressión media in de la stanza riceventa quand che in quèlla che la manda foeura el son la va ‘na macchina normalizzada che la prdùss el frecàss de pedànn, A0 = 10 m2 e A l’è l'assorbiment acustich de la stanza riceventa. Ln el ven rilevàa ai vari freguénz.
A l’è possìbil de analizzà l’isolamént del rumór d’impàtt anca tràmit de Li, ciamàa ‘l coefficent de isolament vèrs i rumór de impàtt, o ben la sbassada in dB raggiunta per i divèrsi freguènz grazie a l’utilizzazión d’ona cèrta struttura orizzontàl missa de sora rispètt a quèlla de ciment armàa e minga rivestìi.
On tècnica particolar l’è quèlla di paviment galleggiant, che gh’hànn denter on materiàl piazzàa in mèzz che ‘l separa el pavimént del sorée (sugher, gòmma...) de manera de redù la trasmissión di vibrazión e donca del rumór. A la fin gh’è de fàa segnàl de la possibilità de redù la trasmissión del frecàss de pedànn per mèzz di controsoffitt e del rivestimént di pavimént con la mochètt e i tappée. [10]
Per savenn pussee, varda i articoi Frecass de pedann, Paviment rialzaa e Paviment elastich. |
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 2
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 4
- ↑ UNI EN ISO 12354-1: 2017 Calcolo dell’incremento di potere fonoisolante dato da un rivestimento di facciata. URL consultad in data 2018-12-16.
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 15
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 15-16
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 4
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 4
- ↑ Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 13. ISBN 978-88-8207-800-3.
- ↑ http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf, pag 4
- ↑ Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 137-142. ISBN 978-88-8207-781-5.
Vos correlad
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Materiaj fònoassorbent
- Assorbiment acustich
- Barriera antirumor
- Inquinament acustich
- Associazion nazional per l'isolament tèrmich e acustich (ANIT)
- Frecass de pedann
- Progettazion acustica di ambient
- Materiaj fònoisolant