Un In-Edit dominat per l’esperit del punk

Uns 40 anys després del naixement del punk a la ciutat de Londres, el festival Beefeater In-Edit de Barcelona recupera el gènere musical amb una secció plena de documentals que posaran el focus en l’origen del moviment i la seva repercussió posterior. “En cada edició, intentem polir i millorar el festival perquè se segueixi desenvolupant, amb canvis que afecten tant els continguts com la gestió de l’espai”, indica el director del festival, Cristian Pascual. Per aquest motiu han decidit homenatjar un estil de música per primera vegada en la història de l’In-Edit en comptes d’atorgar-li el protagonisme a un realitzador, com s’havia fet des del 2003.

El festival, que se celebra del 27 d’octubre al 6 de novembre, compta amb la col·laboració del British Council per a la proposta punk, on es podran veure documentals com Jubilee, de Derek Jarman. A més de recollir el testimoni de l’època amb The Blank Generation o The Filth And The Fury –on un grup tan icònic com Sex Pistols explica la seva història gràcies al director Julien Temple–, la secció mostrarà el documental Hated: GG Allin & The Murder Junkies sobre Kevin Michael i les seves bandes que usaven la violència i l’escatologia en els seus concerts.

Per amanir la 14a edició es durà a terme una trobada amb el músic Don Letts, que va ser el primer realitzador a documentar l’escena punk anglesa amb una càmera Super-8. Tot i que encara no s’ha concretat el format de la xerrada, el director del festival ha confirmat que comptaran amb la presència de l’artista que es va formar com DJ a Londres –on va connectar la música africana amb el punk– i que el 2003 va guanyar un Grammy amb The Clash: Westway to the World.

“El festival no es casa amb un sol estil, sinó amb els documentals de música, que estan oberts a tothom”, assenyala el director artístic, Luis Hidalgo, que va indicar que de moment només tenen el 50% de la programació. “Estem extraordinàriament contents i alhora molt tristos perquè hem percebut un creixement de la qualitat dels documentals, la qual cosa ens dificulta la selecció de la programació en tenir-ne un nombre limitat”, va explicar. Aquest any el festival ha tingut 300.000 euros de pressupost i s’exhibiran uns 40 documentals dels quals només se n’han presentat la meitat.

El documental inaugural serà Omega, una producció nacional sobre el cantant de flamenc Enrique Morente i el compositor Leonard Cohen sota la direcció de José Sánchez-Montes i Gervasio Iglesias. També s’ha organitzat una altra secció nova “La mirada” i la col·laboració d’Etnia Barcelona, on s’englobaran aquells documentals que tractin realitats socials des de la perspectiva de la música. Un exemple són els documentals Raving Iran i Fonko, que respectivament tracten sobre la situació del house a l’Iran islàmic i la construcció de la identitat africana manifestada en la música.

Entre la programació destaquen títols internacionals de diversa índole al marge del punk, com Blur: New World Towers, Breaking a Monster o I am Thor. Hidalgo va destacar propostes com l’alemanya Imagine waking up tomorrow and all music has disappeared o la suïssa Melody of Noise, mentre que el documental nord-americà Gimme Danger –centrat en Iggy Pop– clausurarà el festival. Encara que els documentals avançats provenen d’altres països, s’estan revisant els títols nacionals: “Fer un documental musical avui dia sí que és punk”, conclou el director artístic. Pascual va voler emfatitzar les activitats paral·leles al festival, com ara taules rodones i jornades sobre temes que giraran entorn del futur del cinema i la seva relació amb els mil·lenistes: “Volem que sigui un espai obert i de diàleg, no només entre professionals”.