La llista d’espera dels dependents és de 25 anys amb el pressupost actual

A Espanya hi ha 1,2 milions de persones reconegudes com a dependents, però el sistema només n'atén unes 750.000 i aquesta xifra sembla que s'ha fet crònica. Vuit anys després del naixement de la llei, el calendari previst per a la seva implantació ja s'ha complert. A 1 de juliol tots els beneficiaris haurien d'estar atesos, inclosos els que presenten una dependència moderada. Però la llista d'espera és de 445.000 persones, en xifres rodones, i els que van causant baixa, és a dir, els que es moren, són més que els que aconsegueixen l'ajuda, uns sis usuaris al dia a tot Espanya.

L'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, que ha presentat el seu informe semestral, calcula que amb l'increment de 75 milions d'euros per a dependència recollit als Pressupostos Generals de l'Estat que es van conèixer ahir “es trigarien 25 anys a atendre aquestes persones”. “És un càlcul senzill, un gran dependent genera una despesa pública d'uns 6.600 euros de mitjana i en tenim 130.000 valorats amb aquest grau en aquesta llista d'espera. La resta, fins a 445.000, són moderats, però també generen una despesa.

Atendre aquestes persones serà inviable fins i tot per a les comunitats autònomes que van millor en el compliment de la llei”, ha explicat el president de l'associació, José Manuel Ramírez. “Rajoy va dir fa quatre anys que la llei de la dependència era inviable i ha estat de les poques promeses que ha complert. Ell l'ha fet inviable”, ha dit Ramírez. Aquest col·lectiu, de treballadors i gerents socials, ha anunciat també que buscaran l'ajuda jurídica necessària per posar una demanda davant l'Audiència Nacional per incompliment de la llei. “La llei és la llei i qui no la compleix és un insubmís”, ha dit Ramírez.

En aquests quatre anys, el Govern espanyol, per complir amb Brussel·les, ha retallat 1.460 milions en dependència. Les dades de l'associació, sempre de fonts públiques, indiquen que uns 27.000 dependents moren a l'any i uns 100.000 ho deuen haver fet aquests quatre últims. “Cal tenir en compte que un 50% tenen més de 80 anys i són dependents, és a dir, tenen una esperança de vida molt més curta que el temps insuportable que passen esperant a rebre les ajudes”, ha dit Ramírez.

Per primera vegada són només cinc les comunitats autònomes que han aprovat: Castella i Lleó, País Basc, Andalusia, Extremadura i La Rioja. La resta no passen del 5 perquè els seus indicadors en sol·licituds respecte a la població, persones valorades, ateses, etcètera, són molt baixos. A la cua segueix la Comunitat Valenciana, Canàries, Aragó, Balears… “Es difícil que els nous governants, per més voluntat que tinguin, puguin remuntar una situació com aquesta i amb els pressupostos que s'han publicat. L'Administració general de l'Estat aporta un 22% mentre que les comunitats es fan càrrec del 78% restant”, ha recordat Ramírez.

Però el sistema de dependència també es finança amb les aportacions dels beneficiaris, a través del copagament. Si els càlculs es fan amb les tres fonts de finançament, “l'Estat amb prou feines aporta el 18% del total, encara menys que els usuaris, que estan en un 19%, i de la resta se'n fan càrrec les comunitats autònomes, que, a més, no tenen possibilitat d'endeutar-se. Fem una crida als consellers perquè aquest assumpte se li plantegi al Govern al Consell de Política Fiscal i Financera”, ha demanat Ramírez.

El balanç d'aquests quatre anys, ha criticat el president de l'associació, ha dibuixat un panorama “molt desigual per comunitats autònomes, una baixa qualitat i intensitat dels serveis que s'han prestat, un model de finançament trampós i insuficient i un sistema d'informació públic que encara està en desenvolupament i del qual el Govern cada vegada retalla més dades. Ara no se'ns dóna el nombre de persones que causen baixa, només les altes, i això alimenta la idea que el sistema avança. No és veritat. Està encallat i els pressupostos presentats no poden ser menys socials”, ha criticat.