PhD in Prehistoric Archaeology in November 2018 for Autonomous University of Barcelona (UAB). BA in History (2009). Currently I am a Postdoctoral Researcher in the Institute of Hertitage Sciences (Incipit) research centre within the Spanish National Research Council (CSIC).
I have a strong background in fieldwork –both in academic and commercial-led excavations – that include the direction of several fieldworks. I have been involved as a researcher in research projects leaded by investigators from UAB and CSIC – Milà I Fontanals (Barcelona) about the beginning of human occupations in upland zones of The Pyrenees.
My research is focused on high mountain archaeology from a diachronically perspective. I study the changes in upland landscapes from social and archaeological perspective. Specifically, I am interested in seasonal pastoralism, his origins and historical development. I investigate the archaeological remains of pastoral structures in mountain environments to assess their function and chronology. I use of ethnographic data to provide theoretical husbandry models and to support the inferences elaborated. Also, I am interested in the use of Geographical Information Systems (GIS) to develop models in order to understand the relationship of archaeological elements with their natural and social environment.
Phone: +34 881 048 253
Address: Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit), CSIC
Edificio Fontán, bloque 4 Monte Gaiás, s/n
E-15707 - Santiago de Compostela
Spain
I have a strong background in fieldwork –both in academic and commercial-led excavations – that include the direction of several fieldworks. I have been involved as a researcher in research projects leaded by investigators from UAB and CSIC – Milà I Fontanals (Barcelona) about the beginning of human occupations in upland zones of The Pyrenees.
My research is focused on high mountain archaeology from a diachronically perspective. I study the changes in upland landscapes from social and archaeological perspective. Specifically, I am interested in seasonal pastoralism, his origins and historical development. I investigate the archaeological remains of pastoral structures in mountain environments to assess their function and chronology. I use of ethnographic data to provide theoretical husbandry models and to support the inferences elaborated. Also, I am interested in the use of Geographical Information Systems (GIS) to develop models in order to understand the relationship of archaeological elements with their natural and social environment.
Phone: +34 881 048 253
Address: Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit), CSIC
Edificio Fontán, bloque 4 Monte Gaiás, s/n
E-15707 - Santiago de Compostela
Spain
less
InterestsView All (29)
Uploads
Papers by David Garcia-Casas
This paper explores the temporality of the pastoral practices which exists during 20th and 19th centuries and were recorded by ethnographers. These concrete ways of livestock are considered “traditional” by the common opinion which drive towards the black and white photography’s taken one hundred years ago. Our goal is wonder about the timeless image assumed in the narratives about ancient pastoralism showing the dynamism of agropastoral communities during long term chronologies. To discuss about the historical changes in livestock practices I will show two study cases. The first one in the Aigüestortes National Park (Central Pyrenees, Spain) and the second one in Sierra do Suido (Galicia, Spain), where new data shows the temporality of traditional agropastoral economy in this mid-altitude mountain range.
Finally, this paper aims to talk about how the archaeological legacy and ethnographical knowledge are turning nowadays in cultural heritage to be protected by public policies. We would like to discuss about if it could contribute to define new socioenvironmental substantiable practices in the regions which are nowadays suffering depopulation and his role to define the future of rural mountain areas.
This paper presents the results of an investigation that involves the architectural characteristics of open-air structures, the ethnoarchaeological modelling of traditional land uses and use Geographical Information Systems to explore spatial relationship between the archaeological sites and its surrounding environment and other signs of human occupation in the surrounding areas. In addition, the palynological data obtained in the territory has been integrated to analyse the social construction of mountain landscape considering human and natural insights in a long-term perspective, from Prehistory to Modern Age.
The results of these investigations show how human groups inhabited the high mountain environments and their relationship with valley floors. Moreover, the conclusions invite to discuss the connection between historical evolution in regional scale and the changes that archaeology permit to observe in mountain contexts.
Como abordar el estudio arqueológico de las sociedades que practican la ganadería móvil ha sido una cuestión tratada frecuentemente en arqueología (Cribb, 1991). El uso de la etnografía ha sido recurrente para tratar del registro material generado por sociedades pastoras móviles, un registro sensiblemente diferente a los asentamientos agrícolas tradicionalmente estudiados por nuestra disciplina (Chang y Tournelotte, 1993).
Sin pretender resolver definitivamente el debate, en esta comunicación pretendemos exponer un planteamiento de análisis etnoarqueológico destinado a secuenciar e interpretar los restos arqueológicos presumiblemente vinculados a actividades ganaderas descubiertos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lérida). Este estudio pretende interpretar dichos restos usando la información recogida por diversos etnógrafos en el Pirineo de forma crítica, evitando la analogía ahistórica y estableciendo que aspectos de la vida social de los pueblos ganaderos pueden ser inferidos desde la arqueología, que aspectos pueden ser extrapolados desde la etnografía y bajo qué condiciones y cuáles son los aspectos más difíciles de resolver desde ambas disciplinas.
El objetivo es doble, por un lado pretendemos interpretar funcionalmente las estructuras arquitectónicas descubiertas mediante prospección arqueológica en el Parque Nacional de Aigüestortes intentando inferir las relaciones sociales que las generaron, por otro lado pretendemos definir posibles cronologías relativas para estas estructuras a partir de variaciones en su arquitectura. Con ello pretendemos establecer una secuencia histórica sobre el poblamiento en los altos valles del Pirineo Central.
L'arqueologia en zones de muntanya
En aquesta ponència volem exposar l'estat actual de les investigacions sobre els canvis en els modes de poblament i gestió ramadera de les societats que han habitat el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (d'ara en endavant PNAESM) al llarg de la Història. Aquesta investigació utilitza les dades arqueològiques que el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya ha obtingut en successives campanyes de prospecció i excavació al PNAESM .
Després de 8 anys d'actuacions arqueològiques disposem de més de 200 punts d'interès arqueològic localitzats mitjançant prospecció de superfície i de varies excavacions en extensió. Tot plegat ha suposat el descobriment d'un patrimoni arqueològic inèdit en varis sentits. Per una banda perquè fa tot just 10 anys hi havien molts pocs jaciments arqueològics registrats a les comarques on es troba el PNAESM (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Vall d'Aran), a més els pocs vestigis que es coneixien es trobaven situats en les zones més baixes d'aquestes comarques. Per l'altre banda l'estudi d'aquest patrimoni arqueològic descobert remet a una problemàtica força recent en l'arqueologia europea: L'estudi de les formes de vida de les societats que van habitar les zones muntanyoses (Rendu, 2003); (Foradori, 2012). Aquests nous estudis permeten discutir certs tòpics que tradicionalment s'havia atribuït als modes de poblament de les zones de muntanya com ara el suposat aïllament de les societats que les habitaven en el passat o l'analogia directa que remuntava a la Prehistòria els models de ramaderia transhumant que es practicaven a principis del segle XX.
Malgrat que durant els primers anys, l'activitat del GAAM es va centrar en el coneixement del poblament prefeudal de l'alta muntanya (Gassiot i Jiménez, 2006), la quantitat de vestigis arqueològics documentats en prospecció que pertanyen a èpoques històriques ens porta a la necessitat d'ordenar en el temps la variabilitat de formes arquitectòniques que presenten els assentaments registrats en les successives campanyes. A més, segons els nostres plantejaments teòrics i metodològics, la investigació arqueològica no s'ha de limitar a classificar l'expressió material sinó que ha d'utilitzar aquesta variabilitat per proposar i contrastar explicacions sobre els canvis en les pràctiques ramaderes de les societats que van habitar el PNAESM.
La investigació sobre l'arquitectura ramadera al PNAESM
En el present treball exposar uns primers resultats en aquesta línia d'investigació. Hem utilitzat bàsicament dos tipus de dades: El registre arqueològic obtingut en successives campanyes de prospecció arqueològica al PNAESM i el registre etnogràfic elaborat per diversos autors (Violant, 2001); (Krüger, 1995) que a principis del segle passat van estudiar el mode de vida dels pastors dels Pirineus. Combinant ambdós registres hem elaborat una primera seqüència de l'evolució de les pràctiques ramaderes al PNAESM. El marc cronològic de la investigació compren des dels primers indicis d'arquitectura ramadera a l'aire lliure fins al segles.
Pel que fa a les dades arqueològiques, en aquesta investigació hem seleccionat els jaciments amb estructures que podem vincular amb seguretat a pràctiques ramaderes i que en el moment de començar la investigació estaven processats. A partir de la morfologia de la planta hem fet una classificació argumentada de les estructures assignant-lis una funció, bàsicament hem distingit entre estructures d'habitat per als pastors que conduïen el ramat i estructures per a la gestió d'aquest ramat (corrals, munyidores...). Un cop fet això s'ha calculat l'àrea de cada estructura assumint que aquesta te a veure amb el numero de persones o animals que l'utilitzaven. Amb aquestes observacions hem elaborat una base de dades per tal de fer comparacions estadístiques. Pel que fa a les dades etnogràfiques ens hem fixat sobretot en el cicle anual ramader, en quins processos de treball es duien en les diferents èpoques de l'any i en quin pis altitudinal es situa cada part del cicle ramader. Ens hem fixat també en el producte que obtenien els pastors a través de la ramaderia, en com gestionaven el ramat, quants pastors i quants caps de ramat estaven involucrats en el procés i finalment ens hem fixat en com eren i que es feia a les estructures dels pastors en els prats d'estiu, ja que segons el cicle ramader tradicional, el PNAESM només seria utilitzat en el període estival.
Comparant dades etnogràfiques i dades arqueològiques ens hem fixat que existeixen jaciments que per les seves característiques corresponen al tipus de ramaderia transhumant que descriuen les fonts etnogràfiques. Tanmateix trobem un altre seguit de jaciments amb una arquitectura que no es correspon a les restes arqueològiques que generen les pràctiques ramaderes descrites a l'etnografia. Aquests assentaments ens informen de l'existència de modes de poblament ramaders anteriors en el temps i diferents tant pel que fa al numero de caps de ramat i el numero de persones que el gestionaven com pel que fa al producte obtingut, l'especialització econòmica i el mateix cicle ramader.
Els resultats de la investigació ens informen també d'una notable variabilitat en l'arquitectura d'aquests jaciments que no es corresponen a la ramaderia existent a la zona en els segles XVIII-XX. Així doncs hem pogut determinar l'existència de com a mínim 3 modes de poblament anteriors a l'etnogràfic que hem anomenat respectivament “agrupat”, “petita ramaderia” i “antic”. En la ponència presentem també una primera proposta per seqüenciar el canvi en el temps d'aquestes pràctiques ramaderes.
BIBLIOGRAFIA
Foradori, G; Carrer. F; Angelucci, D. (2012). “Archeologia della pastorizia nelle alte quote alpine: stato dell’arte e nuove prospettive”. A: Frammenti: conoscere e tutelare la natura bellunes. 4. p. 21 – 25.
Gassiot, E; Jiménez, J. (2006). “El poblament prefeudal de l'alta muntanya dels Pirineus Occidentals Catalans (Pallars Sobirà i Alta Ribagorça) “. A: Tribuna d'arqueologia 2005.
Krüger, F. (1995): Los Altos Pirineos. Volumen I. Comarcas, Casas y Hacienda. Tremp: Gobierno de Aragón, Diputacion de Huesca y Garsineu Edicions.
Rendu, Ch. (2003). La Montage d'Enveig: Une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpinyà: Trabucaire
Violant, R. (2001). La vida pastoral al Pallars. Tremp: Garsineu Edicions.
Coro Trasito. Se describen las principales características morfológicas de estas estructuras, se detallan los elementos diferenciales de las fosas de la Edad del Bronce y del neolítico y se aportan elementos para inferir su funcionalidad y comprender su distribución espacial dentro de la cavidad. Así mismo se detallan otros elementos constructivos que, posiblemente, completaron la estructuración del espacio.
PALABRAS CLAVE: Neolítico; Edad del Bronce; Cueva redil; Almacenaje; Excavación en extensión; Pirineo.
_______________________________________
Extended diggings in cave’s area are showing occupations from Neolithic (VI and V Millennium calBC) and Bronze Age (middle of II Millennium calBC). About that, especially in the former, human settlement has to do with their use like a fold cave. We could see this fact in the “fumier” layers. Nevertheless, the presence of storage silos shows the presence of storage activities on the different phases of occupation, cattle stabling and distinction of cave space. We will present the prehistorical occupations in Coro Trasito at the moment. We will show morphological attributes of structures, distinctive features of Neolithic and bronze age silos too. We would like to understand their functionality and spatial distribution, and we will characterize other spatial features.
KEY WORDS: Neolithic; Bronze Age; Fold Cave; Storage; Open area excavation; Pyrenees.
At the current state of research, the first signs of an anthropic input on the mountain landscape in the Pyrenees date back to ca. 5000 cal
BC. The last 15 years of survey and research in the area have demonstrated that first human presence is mainly related to the development of an agro-pastoral economic system, also known as ‘Neolithic’. In this context, mid- and high-altitude areas do not appear to be isolated spaces. In contrast, the latest archaeological data suggests a strong connection between mountains, plains and coastal areas of the NE of the Iberian Peninsula. This area is transitional between the relatively arid inland plains and the alpine landscapes. Here, during a period of 3000 yrs, the palaeoecological and archaeological data shows an increase of anthropic pressure. In this paper we discuss the results of a multidisciplinary research project carried out in the Sant Nicolau valley, a glacial valley located in the western Catalan Pyrenees at altitudes between 1500 to 3000 m a.s.l., and in the rest of the Nacional Park (PNAESM). Our research involves several complementary approaches and disciplines: 1) an extensive survey of the area and the integration of all types of archaeological evidences on a regional GIS; 2) a diachronic study of all the excavated sites, which includes an economic approximation of the archaeological materials and integrated archaeobotanical analyses; 3) an analysis of the landscape evolution through palaeosols and lacustrine sedimentary cores.
The first results of this integrated approach are encouraging, showing dynamics in the occupation of the mountains that otherwise would be
impossible to detect. In the Nacional Park area human presence seems to be sporadic until the first half of the V millennium cal BC. The first
signs of anthropogenic fires, dated between 5200 and 4940 cal BC, seem to anticipate of only a few hundred years the appearance of a major archaeological record at Sant Nicolau button valley. A clear human occupation is dated between 4802 and 4368 cal AC at Cova del Sardo site, and is mainly associated with the exploitation of the subalpine stage for pastoral purposes by groups of southern provenance. Successively, the human presence becomes more discontinuous between 4229 and 3375 cal AC. Gradually moves toward higher altitudes. Indeed an increasing number of sites are established above 2000 m a.s.l., between 3484 and 2345 cal AC. The analysis of the archaeological artefacts suggests that the catchment area of these Neolithic pastoral groups goes from the Ebro Basin to the alpine areas of the Axial Pyrenees. We suggest that the modern landscape, far from being a ‘natural’ environment, is the result of a long-term process of anthropic transformation, starting VII millennia ago.
research on the archaeological sites in the National Park as a whole, their classification and location characteristics, and the guidelines we are following to build an inventory in the form of a geodatabase with spatial and alphanumeric data from all the archaeological sites with the
aim of improving management and furthering research.
un importante patrimonio arqueológico en las zonas altas de la cordillera. Estos vestigios se localizan en muchas ocasiones
por encima los 2.000 m. de altitud en zonas vinculadas, en los últimos siglos, a actividades ganaderas. Generalmente se tratan
de restos de construcciones, cabañas y cercados. No obstante también se han localizado elementos funerarios, arte rupestre,
depósitos de cerámica, explotaciones mineras, etc.
El año 2015 el grupo de Arqueología de Alta Montaña (GAAM) inició en el valle de Goriz, dentro del Parque Nacional de
Ordesa-Monte Perdido, prospecciones arqueológicas siguiendo una metodología similar a la que lleva implementando desde
hace más de 10 años en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fruto de esta primera intervención se han
registrado diversos yacimientos arqueológicos inéditos, aparentemente vinculados a actividades ganaderas. Este registro se ha
llevado a cabo siguiendo los parámetros consensuados en el marco de la red internacional DEPART Dinámicas de los Espacios
Pirenaicos de Altitud. Un SIG del patrimonio arqueológico y la modelización de los territorios pastorales.
Además de la exposición de los resultados obtenidos, el trabajo presentado detalla tanto la metodología seguida en el campo de
reconocimiento del terreno y de registro de las evidencias arqueológicas. Así mismo ilustra la integración posterior de los datos
en una geobase de datos espacial.
KEYWORDS: Landscape archaeology, paleoecology, high mountains, livestock.
were still living in the Pyrenees high-altitude zones. Pottery deposits dated to the 11 millennium have been lound hidden in stony areas, while a wide series 01 burial evidences, dated alter the I lllillenniulll calAN E, have been lound at high-altitudes. Palaeoecological records lram lakes
and peats also show that human impact on mountain environment was still strang between II and I millennium caIANE. In our opinion, this discrepancy could be explained as a consequence as a change in the settlement pattern, due to the introduction as a new economic model lor the
exploitation of the high-altitude areas, more systematic and intensive.
The investigation has adopted an interdisciplinary perspective, using mainly the archaeological methods, but also the ethnoarchaeology focused on traditional transhumance, paleoecological data and, even so, the historical knowledge found in written sources.
The first goal in this dissertation has been to elaborate a typological classification of the archaeological sites recorded in the National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici and then, to compare them with theoretical models of seasonal livestock and to correlate its material. The aim is to understand the livestock practices related to the different types of settlements.
The research understands the area of the National Park as a social space. The spatial relations between the different archaeological sites have been modelled as well as the distance from the sites to physical elements, such as the kind of soil or the watercourse. The links between the archaeological settlements have also been modelized with other territorial elements as least cost pathways. The aim has been to study the changes in the social space's elements, in order to understand how human communities managed the territory and made the Pyrenean landscape that can be seen nowadays.
The main contributions of this doctoral thesis are the historical sequence about the ways of life in the Pyrenean mountain areas and the relation of their changes with the general processes in northeast of Iberian Peninsula during a long interval of time: From the changes at the end of Prehistory, Romanization, the rise of feudalism, the crisis of Late Middle Ages and the transformations in rural spaces from modern times to Industrial Revolution.
Consello da Cultura Galega, Santiago de Compostela
Mércores, 27 de marzo de 2019
Its earliest phases were characterized by hunter-gatherer populations with a marked mobility that occupied small rock shelters as a refuge during hunting expeditions. During the early Neolithic this pattern persists although with much more episodic occupations. In this period, it appears that the higher areas continue to be exploited as hunting territories, in this case as a
complement to more stable occupations of settlements at lower altitudes.