Vés al contingut

recto

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (cultisme) /ˈrek.to/
  • Etimologia: Del llatí folio recto ‎(literalment «full dret»).

recto m. ‎(plural rectos)

  1. (llatinisme) Costat frontal d'un full de paper.

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈrek.to/
Americà: alt /ˈrek.t(o)/, baix /ˈrek.to/

Adjectiu

[modifica]

recto m. ‎(femení recta, plural masculí rectos, plural femení rectas)

  1. recte (sense corbes)
  2. recte, estricte
  3. (matemàtiques, dit d'un angle) recte (de 90º)

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

recto m. ‎(plural rectos)

  1. recte

Holònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

recto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb rectar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recto

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈreːk.toː/, /ˈrɛk.toː/

Adjectiu

[modifica]

rēctō

  1. datiu masculí singular de rēctus
  2. datiu neutre singular de rēctus
  3. ablatiu masculí singular de rēctus
  4. ablatiu neutre singular de rēctus

rectō

  1. datiu singular de rectum
  2. ablatiu singular de rectum

Vegeu també

[modifica]