pern

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛrn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Forma masculina de perna, segle XIV, del llatí perna ‎(«cama»), segle XIV.

Nom

pern m. ‎(plural perns)

1. Clau rodó i de gran cabota quasi rodona.
2. Clavilla de ferro.
3. Instrument de ferro amb què es tanquen i obren portes, finestres, etc.
4. Espècie de mig golfo o clau ganxut sense punta que usen els fusters per posar i treure fàcilment les portes.

Compostos i expressions

• Pern del món: línia recta que passa pel centre de la terra i termina als pols.
• Pern d'hipèrbole, paràbola, cilindre, etc.: eix.
• Pern de roda de carruatge.
• Clavar amb perns.
• Tenir uns bons perns: tenir en son favor als que manen o poden valer.

Descendents

• Castellà: perno

Traduccions

Clau

• Anglès: bolt ^(en)
• Castellà: perno ^(es)
• Francès: boulon ^(fr)
• Llatí: rotundus clavus ^(la)

Clavilla

• Anglès: bolt ^(en)
• Castellà: perno ^(es)
• Llatí: cuodax ^(la)

Mig golfo

• Castellà: perno ^(es)
• Llatí: uncus ^(la)

Pern del món

• Castellà: eje ^(es) del mundo

Pern d'hipèrbole

• Castellà: eje ^(es) de hipérbole

Pern de roda

• Castellà: pezonera ^(es)

Clavar amb perns

• Castellà: empernar ^(es)
• Llatí: uncis munire ^(la)

Tenir uns bons perns

• Castellà: tener buenas amarras
• Llatí: firmia nti præsidiis

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: pren

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, Optimot