Vés al contingut

pap

De Viccionari
Potser volíeu: PAP

Multilingüe

[modifica]

Símbol

[modifica]

pap

  1. Codi de llengua ISO 639-2 del papiament.

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpap/
  • Rimes: -ap
  • Etimologia: Del llatí pappare, segle XIV.
  • Homòfon: pub

pap m. ‎(plural paps)

  1. Part carnosa entre la barba i el coll d'un animal, en especial dels ocells, en forma de bossa i on dipositen el menjar. Gavatx.
  2. Ventre de l'home.
  3. L'interior de l'home.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Ficar al pap: menjar.
  • No se li florirà res en el pap: frase feta amb què es nota a aquella persona que no sap guardar secret i diu allò que no hauria de dir.
  • Tenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap: no dir tot allò que se sap o se sent.
  • Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac: Pensar una cosa i dir una altra.
  • Treure el pap: fer dir tot allò que se sap.
  • Omplir el pap: Menjar molt.
  • Omplir el pap i el sac: reprendre a qui no es contenta amb allò que li donen i demana més, o en pren més per una altra ocasió; sovint es diu dels convidats.
  • Buidar el pap: Dir tot quant se sap o es té callat.
  • tenir-ne el pap ple

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

pap

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] papo, pape, pap o papi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar.
    [Que jo] pap, forma antiga per [que jo] papi o pape.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar.
    [Que ell/ella/vostè] pap, forma antiga per [que ell/ella/vostè] papi o pape.

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]

pap ‎(plural paps)

  1. pastetes, menjar desfet.
  2. ximpleria.
  3. (familiarment) el pit d'una dona.

Hongarès

[modifica]

pap

  1. Clergue.