Vés al contingut

duo

De Viccionari
Potser volíeu: dúo, δύο

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdu.o/
  • Etimologia: De l'italià duo, del llatí duo. Doblet del patrimonial dos.

duo m. ‎(plural duos)

  1. Composició musical per a dos veus o dos músics.
  2. Conjunt de dos intèrprets musicals que actuen plegats.
  3. Conjunt de dues persones que fan juntes una activitat.

Variants

[modifica]
  • duet (especialment un conjunt de dos)

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: du·o (2)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdʊ.ɔ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwóh₁.

Numeral

[modifica]

duo

← I II III →
Cardinal:
Ordinal:
duo
secundus
  1. (numeral) dos, símbol II.

Declinació

[modifica]

Irregular, sense singular.

Cas Plural
Masculí Femení Neutre
Nominatiu duo duae duo
Vocatiu duo duae duo
Acusatiu duōs, duo duās duo
Genitiu duōrum duārum duōrum
Datiu duōbus duābus duōbus
Ablatiu duōbus duābus duōbus

Nota: El genitiu masculí i neutre també es poden trobar en la forma duum o duûm.