Vés al contingut

clamar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /kɫəˈma/
Occidental:  nord-occidental /kɫaˈma/
valencià /kɫaˈmaɾ/, /kɫaˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clāmāre ‎(«cridar, exclamar»), segle XII

Verb

[modifica]

clamar trans., intr., pron. ‎(pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]