Vés al contingut

cendra

De Viccionari

Català

[modifica]
Cendra d’una foguera
Oriental:  /ˈsɛn.dɾə/
Occidental:  nord-occidental /ˈsɛn.dɾa/
valencià /ˈsɛn.dɾa/, /ˈsɛn.dɾɛ/

cendra f. ‎(plural cendres)

  1. Residu pulverulent de minerals no volàtils que resulta de la combustió d'un material.

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

cendra m. ‎(només en singular)

  1. Color gris verdós com el residu de combustió.
    #B2BEB5

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cen·dra (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acdenr)
  • Anagrames: acendr, carden, Cerdan

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: De cendre f. adaptat a la desinència del femení, de *cenre, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis. En llatí vulgar era femení, inicialment masculí en llatí clàssic.

cendra f. ‎(plural cendras o cendres)

  1. cendra
    «L' aygua és occasió de negresa, com apar en lo carbó, que fins que tota la humiditat és consumida e reduït en cendra és molt negre, mas la cendra és blanca per quant és privada de tota humiditat aygosa.» (Girolamo Manfredi, Quesits e perquens, 1499)
    L’aigua és causa de negror, com es veu en el carbó que, fins que tota la humitat és consumida i reduït en cendra, és molt negre, però la cendra és blanca quan és privada de tota humitat aigualosa.

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈθen.dɾa/, meridional \ˈθeŋ.dɾa\
Americà: alt /ˈsen.d͡za/, baix \ˈseŋ.dɾa\, austral /ˈsen.dɾa/

cendra f. ‎(plural cendras)

  1. cendrada, cendra d’ossos calcinats

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cen·dra (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acdenr)