Vés al contingut

brètol

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈbɾɛ.tuɫ/
balear /ˈbɾɛ.toɫ/, /ˈbɾɛ.tuɫ/
Occidental:  /ˈbɾɛ.toɫ/
  • Etimologia: De l'italià bretto ‎(«beneit, mesquí»), del llatí tardà Brittus, de Brittannus ‎(«brità, després bretó»), perquè a l’edat mitjana els bretons tenien fama de miserables i beneits, segle XIX.

Adjectiu

[modifica]

brètol m. ‎(femení brètola, plural masculí brètols, plural femení brètoles)

  1. Que actua sense importar-li fer mal als altres.
    «Un d'ells era un brètol: no treballava, es reia de tothom, desafiava la gent amb la mirada, deia inconveniències i es passava tot el dia bevent.» (Joaquim Carbó i Masllorens, L'home que es va aturar davant de casa, La Galera, 2013)

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]