audeo

Llatí

audeō ‎(1a present^?), audēs ‎(2a present), audēre ‎(infinitiu), ausī ‎(perfet), ausum ‎(supí)

gosar, atrevir-se
Ex.:Quam diū quisquam erit quī tē dēfendēre audeat, vīvēs, et vīvēs ita ut nunc vīvis, multīs meīs et firmīs praesidiīs obsessus nē commōvēre tē contrā rem pūblicam possīs. Multōrum tē etiam oculī et aurēs nōn sentientem, sīcut adhūc fēcērunt, speculābuntur atque custōdient.^[1]— (traducció:«Mentre hi hagi una persona que gosi defensar-te, viuràs; però hauràs de viure com ho fas ara, envoltat de molts dels meus guàrdies de confiança, perquè no puguis alçar un sol dit contra la República: hi haurà molts ulls i orelles que et seguiran observant com ja han fet, encara que tu no els notis.»)

Ex.:Sapere aude^[2]— (traducció:«Atreveix-te a saber»)
permetre, acceptar
Ex.:multa dolo audebantur^[3]— (traducció:«S'acceptava posar multes als culpables.»)