Vés al contingut

artiga

De Viccionari
Potser volíeu: Artiga, artigà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ərˈti.ɣə/, occidental /aɾˈti.ɣa/
  • Rimes: -iɡa
  • Etimologia: D’un preromà incert, segle X. Cognat antic de l’occità artiga i de l’aragonès artica, se suposa una base *artika potser cèltica, però insegur.

artiga f. ‎(plural artigues)

  1. Terra de conreu preparada cremant el sotabosc i la brossa.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

artiga

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de artigar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb artigar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]