Ceret

Ceret
	El Grand Café
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització	42°29′17″N 2°45′5″E
Lloc web	https://www.ceret.fr/

Ceret (en francès Céret) és un municipi i vila, capital del Vallespir, coneguda per les estades de grans pintors i escultors com Manolo Hugué, Pablo Picasso, Georges Braque, Max Jacob, Juan Gris, Auguste Herbin, André Masson, Raoul Dufy, Albert Marquet, Antoni Tàpies o Jean Cocteau, entre d'altres. És anomenada popularment com a la capital de la cirera.

Citacions

És un poble català amb tots els avantatges d'ésser francès. [...] És calorós a l'estiu i temperat a l'hivern. És abundant en aigües corrents. Els seus voltants són frescals. En els prats dels rodals hi ha vaques i vedells.^[1]

A «Vida de Manolo contada per ell mateix» a Tres artistes de Josep Pla, pàg. 163, 25 de gener de 1910. — Manolo Huguet

Anem a Ceret: la carretera es manté fresca i admirable: el petit paradís terrenal continua. I si aquest paradís tan petit fos el gran? Vull dir tot el que ens permet la nostra obscura intel·ligència. «Encara potser podrem menjar dues o tres cireres...».^[2]

Notes del capvesprol, pàg. 273, 1966-1981. — Josep Pla

Vet aquí que va ser aquí a Ceret, l'any 1666, que van decidir-se les noves fronteres del Tractat dels Pirineus. Efectivament, aquí no es parla el castellà.^[3]

Ay! Adéu, Pont de Cérét / Estas fet tot d'una arcada; / De la Mar á Canigó / No te véus qu'una vegada.^[4](català arcaic)
Les minyones de Ceret, / diuen que porten pas corset, / l'altre dia vaig ballar amb una, / que'n portava sis o set!^[5](català arcaic)

Les minyones de Tuhir.

Malhaja gent de Ceret, / malhaja qui bé vos vol; / per un raïm matau un home / la nit de Sant Ferriol.^[6]

(var.) Mal haja gent de Céret/ Mal haja qui be vos vol; / Per un rahim matáu un home / La nit de Sant Ferriol.^[7](català arcaic)

↑ Camps; Portell, 2015, p. 45.
↑ Pla, Josep. Notes del capvesprol. Barcelona: Edicions Destino, 1979. ISBN 9788423309788.
↑ Sala Isern, Toni. Comelade, Casasses, Perejaume. Barcelona: Grupo Planeta, 2010. ISBN 9788429766561.
↑ Vidal, 1885, p. 10.
↑ Gual, 1973, p. 44.
↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 9 gener 2017].
↑ Vidal, 1885, p. 9.

Camps, Teresa; Portell, Susanna. Les cartes de l'escultor Enric Casanovas. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015. ISBN 9788447539055.
Gual, Raymond «Chansons Populaires Catalanes (2a sèrie)». Terra Nostra, 9, (1973).
Vidal, Pierre. Cansoner catala de Rosselló y de Cerdanya (en català). Vol. I. Corrandes. Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, 1885.

(francès)