Vés al contingut

Wolframita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralWolframita
Grup de minerals

Wolframita provinent de Panasqueira, Covilhã, Districte de Castelo Branco, Portugal
Fórmula química(Fe2+)WO₄ a (Mn2+)WO₄
Classificació
Categoriaòxids > wolframats
Dana48.1.1.0
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colornegre, marró fosc
Exfoliacióperfecta
Fracturadesigual
Duresa4 a 4,5
Lluïssorsemimetàl·lica, grassa
Color de la ratllanegra, marró fosca
Diafanitatopaca
Densitat7,1 - 7,5
Més informació
Referències[1]

Wolframita és com es coneix als minerals sense determinar que pertanyen a l'anomenat grup de la wolframita, generalment amb una composició química entre la hübnerita (MnWO₄) i la ferberita (FeWO₄), totes dues membres del grup. Rep el nom de l'antic alt alemany wolf i hraban (escuma de llop), en al·lusió a la substància cremosa que es forma durant la metal·lúrgia del wolframi.

Aquest grup, que forma part del supergrup de la columbita, està format per vuit espècies: dmitryvarlamovita, ferberita, heftetjernita, huanzalaïta, hübnerita, nioboheftetjernita, rossovskyita i sanmartinita.[2] Totes les espècies que formen aquest grup cristal·litzen en el sistema monoclínic excepte la dmitryvarlamovita que ho fa en l'ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Dmitryvarlamovita Ti₂(Fe³⁺Nb)O₈
Ferberita FeWO₄
Heftetjernita ScTaO₄
Huanzalaïta MgWO₄
Hübnerita MnWO₄
Nioboheftetjernita ScNbO₄
Rossovskyita (Fe³⁺,Ta)(Nb,Ti)O₄
Sanmartinita Zn(WO₄)

També s'inclou en aquest grup la krasnoselskita, una substància d'origen antropogènic, motiu pel qual no pot ser acceptada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional.[3]

Formació i jaciments

[modifica]

Es troben sovint juntament amb quars, en pegmatites granítiques i com a dipòsit hidrotermal. Quantitats apreciables es troben en Saxònia (Alemanya), Espanya (prop de La Corunya), Líbia, Namíbia, Brasil, Colòmbia, Estats Units, República Popular de la Xina (amb un 75% de les reserves mundials) i Corea del Sud. A vegades és acompanyada de cassiterita, blenda, topazi o galena.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la hübnerita a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[4] i la ferberita a la Coma Fosca, a la Roca de Ponent i a Sant Miquel, tots tres indrets dins del terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[5]

Referències

[modifica]
  1. «Wolframite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. «Wolframite Group». Mindat. [Consulta: 26 febrer 2024].
  3. «Krasnoselskite». Mindat. [Consulta: 26 febrer 2024].
  4. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 26 febrer 2024]. 
  5. «Mineral Location Search». [Consulta: 26 febrer 2024].