Vés al contingut

William Alwyn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Alwyn
Biografia
Naixement7 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Northampton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Southwold (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pedagog musical, director d'orquestra, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDoreen Carwithen Modifica el valor a Wikidata
FillsNicholas Alwyn Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0005944 Allocine: 48559 Allmovie: p79479 TMDB.org: 39054
Spotify: 33yO64zQ3GSPwEC6ok4BDP Musicbrainz: 843c7b2e-4bdb-4a89-88d2-a1c51048a9b2 Lieder.net: 3175 Discogs: 1558192 Allmusic: mn0001388041 Modifica el valor a Wikidata

William Alwyn, nom de naixement William Alwyn Smith[1] CBE (Northampton, 7 de novembre de 1905 - 11 de setembre de 1985), fou un compositor, director d'orquestra i professor de música anglès. Espòs de la també compositora Doreen Carwithen.

Biografia

[modifica]

Alwyn va néixer a Northampton on des de primerenca edat va mostrar el seu interès per la música i va començar a aprendre el flautí. Als quinze anys va ingressar a la Royal Academy of Music a Londres on va estudiar flauta i composició musical. Va ser un virtuós flautista, treballant durant algun temps com a solista a l'Orquestra Simfònica de Londres. Va treballar a més com a professor de composició des de 1926 a 1955.[2]

William Alwyn té un ampli rang de talents: és un reconegut poliglot, poeta i artista, així com músic.[2]

La seva producció musical ha estat variada, incloent-hi cinc simfonies, quatre òperes, diversos concerts i quartets de corda. També va compondre més de 70 bandes sonores per a pel·lícules, des de 1941 a 1962, incloent-hi títols com Llarga és la nit, Desert Victory, Fires Were Started, The History Of Mr Polly, L'ídol caigut, The Black Tent i El temible burleta. Algunes de les seves partitures s'han perdut, però en anys recents s'han gravat CDs, amb reconstruccions efectuades per Philip Lane a partir de les bandes sonores.

Alwyn pot ser considerat un compositor romàntic tardà, amb un estil que no s'allunya -per exemple- del de William Walton.

Li fascinava la dissonància, i estructurà la seva alternativa pròpia al serialisme dodecafònic, explicada en les notes del programa de la seva Tercera Simfonia (1956): «les dotze notes usades en una forma diferent, de manera tonal. Vuit notes de les dotze possibles són usades al primer moviment, amb les quatre restants (re,Mi,Fa i Fa#) al segon moviment, i les dotze combinades al final.(...) Tot això sona molt complicat, però no crec que tinguin dificultats per escoltar-lo.»

El concert per a arpa i orquestra de cordes Lyra Angelica va ser utilitzat per l'esportista Michelle Kwan en la seva presentació durant les olimpíades d'Hivern de 1998.

Principals obres

[modifica]
  • The Fairy Fiddler, òpera (1922)
  • Concert per a piano núm. 1 (1930)
  • Tragic interlude per a 2 corns, timbales i orquestra de cordes. (1936)
  • Concert per a violí. (1938)
  • Pastoral fantasia per a viola i orquestra de cordes. (1939)
  • Concerto grosso núm. 1 a Sib major (1943)
  • Concert per a oboè, arpa i cordes (1945)
  • Simfonia núm. 1 (1949)
  • The Magic Island, preludi simfònic (1952)
  • Simfonía núm. 2 (1953)
  • Autumn legend per a corn anglès i orquestra (1954)
  • Lyra angelica, concert per a arpa i orquestra de cordes (1954)
  • Farewell Companions, radio òpera (1955)
  • Simfonia núm. 3 (1956)
  • Elizabethan Dances (1957)
  • Simfonia núm. 4 (1959)
  • Derbi Day, obertura (1960)
  • Concerto grosso núm. 3 (1964)
  • Sinfonietta per a cordes (1970)
  • Juan, or The Libertine, òpera (1971)
  • Simfonia núm. 5 'Hydriotaphia' (1973)
  • Miss Julie, òpera (1977)

Referències

[modifica]
  1. Ian Johnson William Alwyn: The Art of Film Music (Woodbridge: Boydell, 2005), ISBN 1-84383-159-7
  2. 2,0 2,1 Mervyn Cooke, "Alwyn, William," The New Grove Dictionary of Music and Musicians, editat per Stanley Sadie i John Tyrrell (Nova York: Grove's Dictionaries, 2001).

Enllaços externs

[modifica]