Umar Arteh Ghalib
| |||
| Nom original | (so) Cumar Carte Qaalib  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1930 Somàlia Britànica (Regne Unit) | ||
| Mort | 18 novembre 2020 (89/90 anys) Hargeisa (Somalilàndia) | ||
 7è Primer ministre de Somàlia | |||
| 24 gener 1991 – 3 gener 1997 ← Mohamed Hawadle Madar – Ali Khalif Galaid → | |||
| Ministre d'Afers Exteriors de Somàlia | |||
| 1969 – 1976 ← Haji Farah Ali Omar – Siad Barre → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Universitat de Bristol | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Lliga de la Joventut Somali | ||
| Família | |||
| Fills | Mohamed Omar Arte | ||
Umar Arteh Ghalib o Omar Arteh Ghalib o Omer Carte Qalib (Somali: Cumar Carte Qaalib; Somàlia Britànica, 1930 – Hargeisa, 18 de novembre de 2020) fou un polític somali, del clan issaq i membre del Congrés de la Somàlia Unificada.[1][2]
Era el fill gran de cinc germans. El seu pare era Arteh Ghali, marí mercant i intèrpret dels britànics. Va estudiar escola elemental i mitjana a Hargeisa i després va fer educació secundària a Sheikh i superior al Regne Unit. Es va dedicar a l'ensenyament a Las Anod, Berbera i Hargeisa, i el 1956 a Sheikh,[3] i ho va haver de deixar per anar al Regne Unit. El 1958 va tornar i va dirigir l'escola de Gabiley. Va ser el mestre de molts alts càrrecs posteriors de Somàlia. Fou elegit president de l'Associació de mestres.
El 1960 va entrar en la política. Va ingressar al servei diplomàtic el 1961 i va ocupar alguns llocs secundaris (1961-1964). El 1965 fou nomenat ambaixador a Etiòpia on va romandre fins al 1968. El 1969 fou elegit diputat al parlament.
Fou ministre d'afers Exteriors de Siad Barre de l'1 de novembre del 1969 al 1977[1] i en aquesta posició va intervenir com a mediador en la guerra entre Tanzània i Uganda i va organitzar diverses conferències[4]
El 1977 fou nomenat ministre d'Educació i Cultura i el 1979 ministre de la presidència. El 1980 va ser nomenat vicepresident de l'assemblea popular càrrec que va exercir dos anys. Després, amb la revolta dels issaq del 1982, va ser acusat de traïció i va estar empresonat des del 16 de juny de 1982 per sis anys i finalment fou condemnat a mort. El 24 de gener de 1991 fou nomenat per Siad Barre com a primer ministre.[5] Tres dies després (27 de gener) Barre abandonava la capital. El 29 de gener Mohamed Ali Mahdi, autoproclamat president el va confirmar en el càrrec,[2] que va ostentar fins a maig de 1993.[5] Va minimitzar les matances de membres del clan marehan i de simpatitzants del règim, orquestrades per Mohamed Ali Mahdi tacant així el seu historial.
Encara que va tenir el càrrec de fet fins al maig de 1993, nominalment fou primer ministre fins a la signatura de l'acord de pau del 3 de gener de 1997. En la pràctica el càrrec romangué vacant.
Referències i notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Contemporary Africa Database
- ↑ 2,0 2,1 Somalia Gets New Interim President
- ↑ Sheikh era el lloc emblemàtic de l'educació de Somàlia i el nomenament era un gran honor
- ↑ Cimera de l'Àfrica Oriental i Central a Mogadiscio el 1972; Reunió del consell de Seguretat a Addis Abeba (única vegada que s'ha reunit fora de Nova York) el 1972; cimera de l'Organització de la Unitat Africana a Mogadiscio el 1974, quan fou elegit president del comitè d'Alliberament i president de la Conferencia; ingrés a la Lliga Àrab el 1974; del 1972 al 1975 fou secretari general i portaveu de l'Organització de la Conferència Islàmica i va portar a la OCI a actuar com a mediadora en el conflicte de les Filipines amb el Front d'Alliberament Nacional Moro.
- ↑ 5,0 5,1 World Statesmen
Enllaços externs
[modifica]
Muhammad Haji Ibrahim Egal • Abdirashid Ali Shermarke • Abdirizak Haji Hussein • Muhammad Haji Ibrahim Egal • càrrec suprimit 1969-1987 • Mohamed Ali Samatar • Muhammad Hawadle Madar • Umar Arteh Ghalib • vacant, 1997-2000 • Ali Khalif Galaid • Osman Jama Ali • Hassan Abshir Farah • Muhammad Abdi Yusuf • Ali Mohammed Ghedi • Salim Aliyow Ibrow • Nur Hassan Hussein |  | |
