Tiro
|
Per a altres significats, vegeu «Tiro (soldat)». |
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Cònjuge | Creteu, Sísif i Posidó |
| Mare | Alcídice |
| Pare | Salmoneu |
| Fills | Pèlias, Neleu, Èson, Amitàon i Feres |
|
No s'ha de confondre amb Tiró. |
Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice. Es va educar a casa del seu oncle Creteu. Allà s'enamorà del déu fluvial Enipeu, i sovint anava a la seva riba plorant per la seva passió. El déu Posidó sortí un dia de l'aigua i suplantà Enipeu per unir-se a ella. Tiro va donar a llum en secret dos bessons, els herois Neleu i Pèlias. Tiro era objecte dels maltractaments de Sidero, la seva madrastra, i quan els seus fills es van fer grans, la van alliberar i van matar Sidero. Tiro es va casar amb Creteu i li va donar tres fills, Èson, Feres i Amitàon.
Tiro apareix en una altra llegenda transmesa per un relat mutilat d'Higí. Sísif i Salmoneu eren germans, però s'odiaven profundament. L'oracle va comunicar a Sísif que només es podria venjar del seu germà si tenia un fill amb la seva neboda Tiro. Es va unir amb la noia i va tenir dos bessons, que Tiro va matar quan va saber què havien de fer. La història s'interromp i no sabem què va fer Sísif. Només coneixem que va ser castigat al Tàrtar pel seu incest.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 529. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 211. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209) ISBN 84-297-4146-1.