Vés al contingut

Territoris indígenes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El territori indígena, segons l'article 13 del Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball, inclou "la totalitat de l'hàbitat de les regions que els pobles interessats ocupen o utilitzen d'alguna altra manera". Així, per exemple, la legislació colombiana defineix com a territoris indígenes les àrees posseïdes en forma regular i permanent per un poble indígena i aquelles que, encara que no es trobin posseïdes en aquesta forma, constitueixen l'àmbit tradicional de les seves activitats socials, econòmiques i culturals.[1]

A més del Conveni 169 de l'OIT, diversos instruments de dret internacional reconeixen i regulen els drets territorials dels pobles indígenes: la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes; la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial; el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció Americana sobre Drets Humans. Dins d'aquest marc, diferents legislacions nacionals tenen normes concretes sobre els territoris indígenes, que en alguns casos tenen un caràcter constitucional, com és el cas actualment a diversos països d'Amèrica Llatina.

Àrees demarcades dels pobles indígenes

[modifica]

Austràlia

[modifica]

Belize

[modifica]
  • Al districte de Toledo hi ha les reserves índies d'Aguacat, Xpicilha, Blue Creek, Machaca, Graham Creek, Hinchasones, Crique Sarco i Black Creek

Bolívia

[modifica]

Brasil

[modifica]
  • Terres indígenes en sentit ample
    • Terres indígenes, en sentit estricta
    • Terres reservades (reserva indígena, parc indígena, colònia agrícola indígena i territori federal indígena)
    • Terres dominiais

Canadá

[modifica]

Colòmbia

[modifica]

Costa Rica

[modifica]
  • Reserva índia Boruca[2]
  • Reserva índia Guaymi[3]

Dominica

[modifica]

Equador

[modifica]
  • Terra de pobles i nacionalitats indígenes
  • Zona intangible a favor de pobles indígenes en aïllament voluntari

Escandinàvia

[modifica]

Estats Units

[modifica]

Filipines

[modifica]

Guiana

[modifica]
  • Territoris indígenes i zones de dret col·lectiu per a comunitats locals
  • Districte amerindi Epira (Àrea East Berbice-Corentyne)
  • Districte amerindi Epira (Àrea East Berbice-Corentyne)
  • Districte amerindi Kanuku (Àrea Upper Takutu-Upper Essequibo)
  • Districte amerindi Karasabai (Àrea Upper Takutu-Upper Essequibo)
  • Districte amerindi Orealla (Àrea East Berbice-Corentyne)
  • Reserva ameríndia Orealla (Àrea East Berbice-Corentyne)
  • Districte amerindi Pomeroon-Ituribisi (Àrea Pomeroon-Supenaam)
  • Reserva índia Pomeroon-Ituribisi (Àrea Pomeroon-Supenaam)
  • Reserva Pomeroon-Ituribisi (Àrea Pomeroon-Supenaam)
  • Districte amerindi Saint Francis (Àrea Guyana)
  • Districte amerindi Santa (Àrea Essequibo Islands-West Demerara)
  • Districte amerindi Wikki (Àrea Upper Demerara-Berbice)
  • Reserva ameríndia Wikki (Àrea Upper Demerara-Berbice)
  • Reserva índia Wikki (Àrea Upper Demerara-Berbice)[4]

Índia

[modifica]

Pakistan

[modifica]

Perú

[modifica]

Les reserves comunals són àrees de conservació per a flora i fauna, el que permet l'ús tradicional de les poblacions rurals que envolten les àrees. L'ús i comercialització dels recursos naturals dins la reserva comunal és dirigida per les mateixes poblacions rurals.[5]

Reserva Data Àrea (ha)
Yanesha 19880428 28 d'abril de 1988 34.744
El Sira 20010622 22 de juny de 2001 616.413
Amarakaeri 20020509 9 de maig de 2002 402.335
Asháninka 20030114 14 de gener de 2003 184.468
Machiguenga 20030114 14 de gener de 2003 218.905
Purús 2004112020 de novembre de 2004 202.033
Tuntanain 2007081010 d'agost de 2007 94.967
Chayu Nain 20030114 9 de desembre de 2009 23.597

Rússia

[modifica]

Sud-àfrica

[modifica]

Veneçuela

[modifica]
  • Terres amb títols col·lectius

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Decret 2164 de 1995 de la República de Colòmbia.
  2. «Boruca Indian Reservation Tour». Arxivat de l'original el 2013-01-15. [Consulta: 27 gener 2014].
  3. «Costa Rica Spanish School IECR - Guaymi Indian Reservation in Costa Rica | Costa Rica Spanish School IECR - Costa Rica Spanish School IECR». Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 27 gener 2014].
  4. Guyana Fishing and Outdoor Nature Destination Maps Directory | MyFishMaps.com
  5. «El Sistema Nacional de Áreas Naturales Protegidas por el Estado - SINANPE». Peru - Ministerio del Ambiente -. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2010. [Consulta: 2 maig 2013].

Enllaços externs

[modifica]