Vés al contingut

Sonny Terry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSonny Terry

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSaunders Terrell
24 octubre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Greensboro (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Mineola (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSonny Terry Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPiedmont blues (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómúsic de blues, cantant, harmonicista, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930s — 1980s
GènereHarmonica blues
Piedmont blues
Country blues
Blues revival
Folk-blues
East Coast blues
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentHarmònica, Arpa de boca
Instrument destacatHarmònica, Arpa de boca
Segell discogràficAlligator Records
ABC Records
Company professionalBrownie McGhee

IMDB: nm0856079 Allocine: 97352 Allmovie: p113884 IBDB: 89498 TMDB.org: 70275
Last fm: Sonny+Terry Musicbrainz: 3e07fca6-2c7f-4fc1-a138-ec6cd7e4be8a Songkick: 93209 Discogs: 290579 Allmusic: mn0000039661 Modifica el valor a Wikidata

Saunders Tedell, conegut com a Sonny Terry, va ser un músic, harmonicista i cantant de blues nat a Greensboro, Carolina del Nord, el 24 d'octubre de 1911, i mort a Nova York, el 12 de març de 1986.

Història

[modifica]

De ben petit, el seu pare, que era un camperol, l'ensenyà els fonaments del blues concretament l'harmònica de blues. Abans dels 16 anys, va patir lesions molt greus en un ull, i quedà borni i impossibilitat per a fer les feines del camp. Per guanyar-se la vida, Sonny Terry es va veure obligat a dedicar-se a la música, i començà a tocar a Shelby, Carolina del Nord.

Queda definitivament cec com a conseqüència d'un cop durant una baralla, alguns anys més tard. Terry va concentrar els seus esforços en l'harmònica, i s'associà amb Blind Gary Davis i Blind Boy Fuller, uns altres dos músics cecs, amb els quals tocava pels carrers de Durham i Raleigh, acompanyats per un pigall pèl-roig, que tocava el washboard o "taula de rentar" i es va acabar coneixent com Bull City Red. Van realitzar alguns enregistraments per a un segell local, amb un so genuïnament de l'estil Piedmont. Quan Fuller mor el 1941, estableix una relació musical de llarga durada amb Brownie McGhee, i junts enregistren força cançons. El duo es feu conegut entre audiències blanques, mentre augmentava la popularitat del moviment folklòric dels anys 50 i 60. Això incloïa col·laboracions amb Styve Homnick, Woody Guthrie i Moses Asch, i produïren Folkways Records (ara Smithsonian/Folkways), una sèrie d'enregistraments clàssics.

El 1938 Terry és convidat al Carnegie Hall per al primer From Spirituals to Swing concert, i el posterior enregistrat aquell any per a la biblioteca del congrés. El 1940 Terry enregistra els seus primers temes en solitari. Alguns dels seus treballs més famosos inclouen "Old Jabo", una cançó sobre un home picat per una serp i "Lost John", en què demostra el seu sorprenent control de la respiració, combinat amb overblows i bends.

Estil

[modifica]

L'estil de Terry era personal i original, exuberant i alegre, imitant amb l'harmònica el so dels trens, lladrucs de gossos, udols... combinat amb crits en falset de la seva pròpia veu. Molt representatiu de l'estil muntanyenc, propi dels Apalatxes.

Discografia

[modifica]
  • Folk Songs of Sonny Terry and Brownie McGhee (Roulette, 1958)
  • Blues with Big Bill Broonzy, Sonny Terry and Brownie McGhee (Folkways, 1959)
  • Sonny & Brownie (A&M Records, 1973)
  • Brownie McGhee and Sonny Terry Sing (Smithsonian Folkways, 1990)
  • Whoopin' the Blues: The Capitol Recordings, 1947-1950 (Capitol, 1995)

Referències

[modifica]
  • Herzhaft, Gérard: La gran enciclopedia del blues, Edic. RobinBook, Barcelona, 2003, ISBN 84-95601-82-6.
  • Oliver, Paul: Historia del Blues, Alfaguara-Nostromo, Madrid, 1976, pàg. 305, ISBN 84-384-0019-1.
  • Harrison, Max, Oliver, Paul & Bolcom, William: Gospel, blues & jazz, Muchnik Editores, Barcelona, 1986, pàg.119, ISBN 84-7669-140-8.