Vés al contingut

Shirley Graham Du Bois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShirley Graham Du Bois

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Lola Shirley Graham, Jr. Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Indianàpolis (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1977 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Pequín (República Popular de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
SepulturaW.E.B. Dubois Memorial Centre for Pan African Culture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaChicago
Ghana
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióYale School of Drama (1938–1941)
Oberlin College - màster (–1935)
Oberlin College - Grau en Arts (–1934)
Universitat de París (–1930)
Juilliard School (–1929)
Universitat Howard (–1928)
Lewis and Clark High School (en) Tradueix (–1915) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Chicago
Dar es Salaam
Accra
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, escriptora, biògrafa, dramaturga, oradora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFederal Theatre Project
Universitat Howard
Universitat de Massachusetts Amherst Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeWilliam Edward Burghardt Du Bois (1951–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid G. DuBois Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 208439c1-69b9-433a-90c2-513086471b1f Find a Grave: 12311743 Modifica el valor a Wikidata

Shirey Graham Du Bois (nascuda amb el nom de Lola Shirley Graham Jr. a Evansville, Indiana, 11 de novembre de 1896 - Beijing, Xina, 27 de març de 1977) fou una escriptora, dramaturga, compositora i activista pels drets dels afroamericans estatunidencs.[1] El 1951 es va casar amb l'escriptor i activista W.E.B. Du Bois, a qui havia conegut quan tenia tretze anys.[1] El 1961 la parella va obtenir la ciutadania de Ghana després que hi emigressin. Shirley va guanyar els premis Messner i Anisfield-Wolf.

Vida

[modifica]

Shirley Graham va néixer a prop d'Evansville (Indiana), filla de David i Etta Graham. El seu pare era un pastor de l'església metodista episcopaliana africana pel que van viure en molts llocs dels Estats Units com Chicago, Detroit, Nova Orleans i Nashville.[1] Shirley Graham va estudiar música a l'església i va acabar els seus estudis secundaris a Spokane (Washington)[2] abans d'anar a viure a Seattle SuperSonics, on es va casar amb Shadrack T. McCants el 1921, de qui va tenir dos fills que va criar ella sola després que es divorciessin el 1927.[1]

Tot i ser mare, va estudiar música a la Universitat de Howard i a la Universitat de la Sorbona. El 1934 es va graduar en estudis musicals, el 1935 va obtenir un màster en història de la música a l'Oberlin College. Fou en aquest moment quan va escriure l'obra Tom-Tom que posteriorment va convertir en una òpera que explicava la història de la música afroamericana.

Després de graduar-se va ensenyar a l'Institut Estatal Agrícola i Industrial de Tennessee i després fou directora de la divisió negra de l'Escola de Teatre Federal de Chicago.[1]

Entre el 1938 i el 1940 va estudiar a l'Escola de Teatre de Yale.[1]

Des del 1936 va començar a enviar-se cartes amb W.E.B. Du Bois, cosa que faria que esdevingués una activista pels drets dels afroamericans. Al 1951, després de la mort de la primera dona de Du Bois, Shirley es va casar amb ell tot i que era gairebé 30 anys més jove.[1] En aquell moment l'únic fill de Shirley que havia sobreviscut, David, va posar-se el cognom de Du Bois.[1]

A finals de la dècada de 1940 Graham va esdevenir membre de l'organització de dones afroamericanes Sojourners for Truth and Justice i del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica.[2]

Shirley Graham va abandonar amb el seu marit els Estats Units perquè aquest era perseguit amb l'acusació de ser comunista l'any 1961 i van anar a viure a Ghana. En aquest país els dos van treballar en el projecte de l'Encyclopedia Africana que volia documentar tota l'experiència negra però William va morir el 1963 abans d'acabar-lo. Shirley, llavors va treballar a la televisió de Ghana abans de mudar-se a Egipte degut al cop d'estat de Ghana. En aquest país exercí de periodista com el seu fill David.[3] El 1973 va enviar els documents de WEB Du Bois a la Universitat de Massachusetts, de la que al 1974 en va esdevenir professora visitant d'escriptura creativa. El seu fill David també fou professor de periodisme i d'estudis afroamericans a la mateixa universitat.[1]

Shirley va morir a Beijing, on havia anat per a tractar-se del càncer que patia a l'edat de 80 anys.[4] El 1988 el seu fill David va portar les seves restes a Ghana perquè reposés amb el seu marit.[1]

Obra

[modifica]

Quan estudiava a l'Oberlin College va escriure l'obra Tom-Tom: An Epic of Music and the Negro que posteriorment va convertir en una òpera que explicava la història de la música afroamericana i dels afroamericans des de l'esclavitud a la llibertat.[5] Aquesta fou estrenada el 1932 per la Companyia de l'Òpera de Cleveland.[1][6] Aquesta 10.000 persones van anar a la primera representació d'aquesta obra i 15.000 a la segona, que es van fer al Cleveland Stadium.[7]

Entre finals de la dècada de 1930 i inicis de la dècada de 1940 va escriure diverses obres teatrals de text i musicals. Entre elles destaca It's Morning, que explica la història d'una dona esclava que va matar a la seva filla per lliurar-la de l'esclavitud.[1] Segons el Oxford Companion to African-American Literature, les seves obres de teatre són Deep Rivers (musical del 1939), It's Morning (1940), I Gotta Home (un drama en un acte de 1940), Track Thirteen (ràdio-comèdia de 1940), Elijah's Raven (comèdia en tres actes de 1941) i Dust to Earth (comèdia en tres actes de 1941).

El 1944 va començar a escriure obres de no-ficció. Va escriure biografies d'afroamericans destacats com Booker T. Washington (1955), Paul Robeson (1946) i Frederick Douglass (1947). Posteriorment escriuria altres biografies de personalitats africanes com Gamal Abdel Nasser (1972) i Julius Nyerere (1975). En destaca la biografia del seu marit, W.E.B. Du Bois, His Day Is Marching On: A Memoir of W.E.B. Du Bois (1971).[1] Una de les seves últimes novel·les, Zulu Heart (1974) inclou retrats dels blancs de Sud-àfrica durant els conflictes racials.

Al 1976 es va editar una compilació de la correspondència de Shirley amb W.E.B. Du Bois en tres volums editada per Herbert Aptheker, Correspondence of W.E.B. Du Bois.[8]

A mitjans de la dècada de 1970 va iniciar el seu últim tribut a W.E.B. Du Bois, Du Bois: A Pictorial Biography, que seria editat després de la seva mort el 1978.[1]

Shirley Graham Du Bois és el subjecte de l'obra Race Woman: The Lives of Shirley Graham Du Bois de Gerald Horne.[7]

Citacions

[modifica]

"We are a race of artists. What are we doing about it?" ("nosaltres som una raça d'artistes. Que fem sobre això?")
– "Towards an American Theatre," Arts Quarterly, October–December 1937.[9]

Obres

[modifica]

Biografies per a joves lectors

[modifica]
  • with George D. Lipscomb, Dr. George Washington Carver, Scientist, Nova York: Julian Messner, 1944, (ISBN 978-0671325107)
  • Paul Robeson, Citizen of the World, 1946;guanyador del premi Anisfield-Wolf; Connecticut: Greenwood Press, reeditada el 1972
  • Your Most Humble Servant: Benjamin Banneker, Nova York: Julian Messner, 1949
  • The Story of Phillis Wheatley: Poetess of the Revolution, Nova York: Julian Messner, 1949
  • The Story of Pocahontas, Nova York: Grosset & Dunlap, 1953
  • Jean Baptiste Pointe duSable: Founder of Chicago (1953)
  • Booker T. Washington: Educator of Head, Hand and Heart, Nova York: Julian Messner, 1955
  • His Day Is Marching On: A Memoir of W.E.B. Du Bois, Nova York: Lippincott, 1971
  • Julius K. Nyerere, Teacher of Africa, Nova York: Julian Messner, 1975
  • Du Bois: A Pictorial Biography, Johnsons, 1978

Novel·les

[modifica]
  • There Once Was a Slave (1947), novel·la històrica sobre la vida de Frederick Douglass que va guanyar el premi Messner
  • Zulu Heart, New York: Third Press, 1974

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Jensen Wallach, Jennifer «Du Bois, Shirley Graham». Encyclopedia of African American History: 1896 to the Present. Oxford University Press, 2, 2009, pàg. 96-97. ISBN 978-0-19516779-5.
  2. 2,0 2,1 Aptheker, Bettina «Graham Du Bois, Shirley». Notable American Women: A Biographical Dictionary. Harvard University Press, 2004, pàg. 248-249.
  3. «In Memoriam: David Graham Du Bois (1925-2005)». The black Scholar, num 35 (1), 2005, pàg. 42. DOI: 41069120.
  4. Gao, Yunxiang «W. E. B. AND SHIRLEY GRAHAM DU BOIS IN MAOIST CHINA1» (en anglès). Du Bois Review: Social Science Research on Race, 10, 1, 2013/ed, pàg. 59–85. DOI: 10.1017/S1742058X13000040. ISSN: 1742-058X.
  5. «Race Woman: The Lives of Shirley Graham Du Bois». booksforblacks, 29-03-2010. Arxivat de l'original el 2010-03-29. [Consulta: 8 març 2018].
  6. Schmalenberger, Sarah «Debuting Her Political Voice: The Lost Opera of Shirley Graham». Black Music Research Journal, 26, 1, 2006, pàg. 39–87.
  7. 7,0 7,1 Gerald., Horne,. Race woman : the lives of Shirley Graham Du Bois. Nova York: New York University Press, 2000. ISBN 9780814736487. 
  8. 1868-1963., Du Bois, W. E. B. (William Edward Burghardt),. The correspondence of W.E.B. Du Bois. Pbk. ed. with corrections. Amherst: University of Massachusetts Press, 1997. ISBN 1558491031. 
  9. "Shirley Graham (Du Bois)" Arxivat 25 February 2005[Date mismatch] a Wayback Machine., in Women of Color, Women of Words, 2005; vist el 8 de març de 2018.

Bibliografia i enllaços externs

[modifica]

Fonts

[modifica]
  • Hine, Darlene Clark (ed), Black Women in America: An Historical Encyclopedia, Nova York, ed Carlson, 1993