Vés al contingut

Sèrie 130 de Renfe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un tren d'alta velocitat de la sèrie 130 de Renfe Operadora en un servei Alvia per Navarra.

La sèrie 130 de Renfe, també anomenats aneguets o minianeguets, és un tren d'alta velocitat amb boixos i rodals d'ample variable que permeten realitzar el canvi d'ample sense necessitat de detenir el tren. Són la principal sèrie del model Talgo 250, per la qual cosa a vegades també són coneguts amb aquest nom. La composició d'aquesta sèrie té 11 cotxes de la sèrie 7 de Talgo acoblats permanentment a dos caps tractors de Talgo-Bombardier, tenint tots els cotxes i locomotores eixos d'ample variable.

Un tren d'alta velocitat de la sèrie 130 de Renfe Operadora espera, a l'estació de França, l'hora de fer un servei Euromed.

Descripció

[modifica]

Renfe Operadora disposa d'un total de 45 unitats d'aquesta sèrie, les dues primeres es van lliurar a la fi del 2006 i les primeres unitats S130 van entrar en servei comercial el 6 de novembre de 2007. Encara que el conjunt és un tren d'alta velocitat, aquestes sèries serviran principalment per donar servei a trens de llarga distància aprofitant els nous corredors d'alta velocitat que s'estan construint a Espanya, oferint d'aquesta manera un servei d'alta qualitat i unes millores considerables de velocitat per l'ús dels nous corredors. A mesura que es vagin construint nous trams d'alta velocitat, aquests trens milloraran els seus temps.

La sèrie 130 disposa d'endolls elèctrics de 220V sota els seients, aptes per alimentar portàtils i similars.

Quant a les unitats motrius, ofereixen una potència total de 4.800 kW quan circulen en línies electrificades a 25 kV i a una velocitat màxima de 250 km/h, encara que estan preparades per homologar-se a 280 km/h, i a 300 km/h amb algunes reformes. En les línies convencionals la seva potència és de 4000 kW (sota 3 kV), la velocitat màxima 220 km/h, i a més suporten una acceleració lateral d'1,2 m/s², la qual cosa permet aprofitar al màxim les línies amb traçats sinuosos. Els cotxes, per la seva banda, tenen els paràmetres de Talgo: són articulats amb pendulació natural, poc pes i centre de gravetat molt baix.

Serveis

[modifica]

Des del 23 de desembre de 2007 són els encarregats de realitzar els serveis Alvia entre Madrid-Chamartín i Gijón-Rodalies, Santander, Bilbao-Abando o Hendaia per la L.A.V. Madrid-Valladolid, així com els serveis Alvia entre Alacant i Gijón o Santander que passen per Madrid-Chamartín. Es van estrenar abans d'aquesta data usant exclusivament vies d'ample ibèric en les relacions Madrid-Gijón i Alacant-Madrid-Gijón.

Des del 16 de setembre de 2008 aquests trens substitueixen als Alaris S-490 que operaven en la línia Madrid-València/Oropesa/Gandia-Madrid. El seu primer viatge ho realitzen un dia abans de la data oficial, és a dir, el 14 de setembre, sent els viatgers dels trens 1194 (19:00) i 1504 (20:20) amb destinació València, els qui van gaudir d'aquest nou servei.

Des del 14 de desembre de 2008 aquests trens reemplacen als Euromed S-101 que operaven en la línia Barcelona-València-Alacant.

Des del 14 de juny de 2009 aquests trens substitueixen als trens Altaria que operaven en les línies Madrid-Huelva i Madrid-Cadis, elevant la seva velocitat comercial a 250 km/h en el tram Madrid-Sevilla.

Des del 2 de juny de 2013 la sèrie 120 substitueix a la sèrie 130 en la relació Madrid-Huelva.[1]

Versió híbrida

[modifica]

Està prevista, a partir de 2011, la transformació de 15 unitats en una variant de trens híbrids, instal·lant-se en els mateixos dos grups generadors dièsel. Això els permetrà prestar serveis comercials en línies sense catenària.

Referències

[modifica]