Vés al contingut

Renfe Operadora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre Renfe Operadora creada el 2005. Vegeu-ne altres significats a «Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles».
Infotaula d'organitzacióRenfe Operadora

LemaTu tren Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusoperador ferroviari Modifica el valor a Wikidata
Indústriatransport ferroviari Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaentitat pública empresarial Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaRed Nacional de los Ferrocarriles Españoles Modifica el valor a Wikidata
Creació1r gener 2005
Activitat
Membre deInternational Rail Transport Committee (en) Tradueix
Unió Internacional de Ferrocarrils (1922–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Avenida de Pío XII, 110
  • Madrid
Propietat deMinisteri de Foment d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc webrenfe.com Modifica el valor a Wikidata
TikTok: renfe

Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

L'empresa va ser creada l'1 de gener de 2005 com una escissió de RENFE, que es va separar en dos organismes separats (Renfe Operadora i ADIF) per tal de complir les directives europees sobre la liberalització del mercat del ferrocarril. Així doncs Renfe Operadora és l'encarregada de l'explotació del transport i ADIF és l'organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), que posa les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i és la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.

Tradicionalment Renfe ha ofert serveis en línies d'ample ibèric fins a la construcció de línies d'alta velocitat a Espanya d'ample estàndard, des de l'1 de gener de 2013 també gestiona els serveis de les vies estretes de l'antiga Feve, que es va dissoldre per concentrar en Renfe Operadora els serveis públics estatals.[1]

Serveis

[modifica]

Els serveis de Renfe Operadora es poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de línies convencionals i a la vegada serveis de rodalia, mitjana distància o llarga distància:

A més dels serveis a passatgers també disposa de Serveis de Mercaderia i Logística.

Unitat Civia
Serie 440 estacionat a L'Hospitalet de Llobregat
Logotip de Rodalies Catalunya a un Civia.

Les cinc línies de rodalia de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant això, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois és difícil.

Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Línies de Renfe Operadora Rodalies

[modifica]
Servei de rodalia de Barcelona
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Article principal
Molins de Rei Maçanet-Massanes L'Hospitalet de Llobregat · Plaça de Catalunya · Badalona · Mataró · Calella · Blanes Línia 1
Sant Vicenç de Calders Maçanet-Massanes Vilanova i la Geltrú · Castelldefels · Barcelona · Granollers Centre · Sant Celoni Línia 2
L'Hospitalet de Llobregat Vic Barcelona-Sants · Granollers-Canovelles · La Garriga Línia 3
Sant Vicenç de Calders Manresa Vilafranca del Penedès · Martorell · Molins de Rei · Barcelona-Sants · Sabadell · Terrassa Línia 4
BCN-Sant Andreu Arenal Cerdanyola-Universitat Barcelona-Torre del Baró · Montcada Bifurcació · Montcada i Reixac-Manresa · Montcada i Reixac-Sta.Maria · Cerdanyola del Vallès Línia 7
Martorell Granollers Centre Castellbisbal · Cerdanyola Universitat · Mollet - Sant Fost Línia 8
Servei de rodalia del Camp de Tarragona
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Article principal
Tarragona Reus Vila-seca Línia 1
Cambrils L'Arboç Salou · Port Aventura · Tarragona · Altafulla - Tamarit · Torredembarra · Sant Vicentç de Calders · El Vendrell · L'Arboç Línia 2
Servei de rodalia de Girona
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Article principal
L'Hospitalet de Llobregat Figueres Plaça de Catalunya · Badalona · Mataró · Blanes · Maçanet-Massanes · Caldes de Malavella · Girona · Flaçà · Camallera Línia 1

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)

[modifica]
Xarxa ferroviària de Catalunya (RENFE i FGC)
Serveis de regionals
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies
Barcelona-Sants Portbou /
Cervera de la Marenda
Sant Celoni · Girona · Figueres
L'Hospitalet de Llobregat Lleida Pirineus Sabadell · Manresa · Calaf · Cervera · Mollerussa
Barcelona França Roda de Barà · Valls · Montblanc
Tarragona · Reus · Montblanc
Barcelona França Riba-roja d'Ebre Tarragona · Reus · Móra la Nova · Flix
Barcelona França Tortosa Tarragona · Salou · (expedicions a Vinaròs i València-Nord)
[a 1] L'Hospitalet de Llobregat La Tor de Querol Ripoll · Ribes de Freser · La Molina · Puigcerdà
Barcelona França Saragossa-Delicias Tarragona · Reus · Riba-roja d'Ebre · Casp
[a 2] Lleida Pirineus La Pobla de Segur Balaguer · Tremp
Lleida Pirineus Saragossa-Delicias Montsó
LAV Madrid-Barcelona
Avant Lleida Pirineus Barcelona-Sants Camp de Tarragona
  1. Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prol·longació de la R3.
  2. Aquesta línia fou traspassada a FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.[2]
Talgo 350
Trens regionals i de rodalia del País Valencià

Al País Valencià hi ha 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:

Línies de Renfe Operadora Rodalies València

[modifica]
Rodalia Rodalies València
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions Article principal
C1 València-Nord Gandia /
Platja i Grau de Gandia
Silla · Cullera (via doble fins Cullera, electrificada) Línia 1[b 1]
C2 Moixent Alzira · Xàtiva (via doble, electrificada) Línia 2[b 2]
C3 València - Sant Isidre[b 3] Utiel Aldaia · Bunyol (via única, sene electrificar) Línia 3[b 4]
C4 Xirivella - l'Alter - (via única, sense electrificar) Línia 4[b 5]
C5 València-Nord Caudiel Sagunt · Segorbe (via doble electrificada fins Sagunt,
via única sense electrificar fins Caudiel)
Línia 5
C-6 Rodalies València Castelló de la Plana Sagunt · Vila-real (via doble electrificada) Línia 6
  1. Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
  2. Via doble només fins a Xàtiva, de Xàtiva fins a Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.
  3. A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.
  4. Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
  5. Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.

Línies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-Múrcia

[modifica]

La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar

Rodalia Rodalies Alacant-Múrcia
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions
C1 Alacant Terminal Múrcia del Carme Oriola  · Elx-Carrús  · San Gabriel
C2 Múrcia del Carme Àguiles Librilla  · Lorca-Sutullena  · Jaravía
C3 Alacant Terminal Sant Vicent del Raspeig Universitat d'Alacant Només hi ha tres estacions

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)

[modifica]
Classe 120
Trens regionals del País Valencià
Mitjana Distància
AP Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions
València - Nord Cartagena Xàtiva  · Villena  · Alacant  · Múrcia
Alacant Terminal Ciudad Real Villena  · Almansa  · Albacete  · Alcázar de San Juan
València - Nord Ciudad Real Xàtiva  · Albacete  · Alcázar de San Juan
València - Nord Alcoi Xàtiva
València - Nord Madrid Bunyol  · Requena  · Conca
València - Nord Osca Sagunt  · Sogorb  · Terol  · Calamocha  · Cariñena  · Saragossa
València - Nord Tortosa /
Barcelona-Sants
Sagunt  · Castelló  · Vinaròs /
les anteriors i a més: Salou  · Tarragona
Línia Ca1 a Catalunya

Línies de carrilet

[modifica]
Recorregut
Regionals R1 Ferrol-Oviedo-Gijón
R2 Oviedo-Santander
R3 Santander-Bilbao
R4 Lleó-Bilbao
Galícia F1 Ferrol-Ortigueira
Astúries F4 Gijón-Cuideiru
F5 Gijón-Llaviana
F6 Oviedo-L'Infiestu
F7 Oviedo - San Esteban de Pravia
F8 Caudal-Ayer
Cantàbria F1 Santander - Cabezón de la Sal
F2 Santander-Liérganes
País Basc F-1 Bilbao-Balmaseda
Castella i Lleó F1 Lleó-Guardo
Múrcia F1 Cartagena - los Nietos

Flota

[modifica]

La flota dividida en seccions segons el tipus de tren.[3]

Alta velocitat

[modifica]

Locomotores elèctriques

[modifica]

Locomotores dièsel

[modifica]

Automotors elèctrics

[modifica]

Automotors dièsel

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  2. Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs  PDF(castellà)
  3. «Flota de trenes». [Consulta: 27 juliol 2020].