Regne de Mallorca
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Capital | Palma Perpinyà  | |||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | català llatí | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 49.922 km² | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 1229 | |||
| Dissolució | 11 juliol 1715 | |||
| Següent | Capitania General de Mallorca | |||
Esdeveniment clau | ||||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | monarquia monarquia constitucional | |||
El regne de Mallorca (o regne de Mallorques) va ser una entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses (1230) pel rei en Jaume I el Conqueridor. Després de la mort d'en Jaume I, el regne fou alguns anys independent sota son fill, després infeudat en vasallatge al rei d'Aragó per integrar-se definitivament a la Corona d'Aragó el 1343. Amb el pas dels anys, el Regne desenvolupà una sèrie d'organs representatius i d'institucions propies, les més importants de les quals foren els Jurats i el Gran i general Consell, que regien i representaven la totalitat, la «universitat» o el col·lectiu de la «ciutat e regne». Aquestes institucions, però, foren liquidades l'any 1715 pels Decrets de Nova Planta del rei en Felip V.
Àmbit geogràfic
[modifica]El regne de Mallorca en el moment de la seva constitució (març de 1230) només abastava geogràficament l'illa de Mallorca. Aquesta situació va romandre així perpètuament: tècnicament, el regne només incloïa Mallorca, fins i tot després de la conquesta el 1231 de la taifa independent de Menorca, que mitjançant el Tractat de Capdepera romangué com un territori musulmà sota domini del rei d'Aragó (fins que el rei n'Alfons el Franc l'incorporà definitivament a la corona el 1287, tot expulsant la població andalusina), o de l'illa d'Eivissa, que fou conquerida junt amb la de Formentera el 1235 en una campanya patrocinada per nobles i amb el vistiplau del rei.
Ni Eivissa ni Menorca foren incorporades al regne, és a dir, legalment mai formaren part del regne de Mallorca que, com el seu nom indica, només comprenia l'illa de Mallorca. Aquesta distinció és important, ja que cada illa representava una realitat política diferenciada. Els Jurats de la ciutat i regne de Mallorca i el Gran i general Consell eren institucions exclusives de l'illa, que no tenien cap jurisdicció en les altres illes fora regne. Tant Eivissa com Menorca tenien els seus propis Jurats i els seus propis Consells generals, que representaven les seves respectives Universitats i tenien jurisdicció només en les seves illes. En una Acta del Gran i general Consell de la sessió celebrada el 26 de març de 1697, aquesta institució es veu obligada a puntualitzar que:
las islas de Iviza y Menorca es equivocació afectada reputarlas per part del regne de Mallorca. Perque es cert que el dit regne unicament consisteix en la illa de Mallorca y se representa en la Sria. dels Magniffichs Jurats y Consell de la Universitat, Ciutat y Regne de Mallorca, no concurrint en esta Junta persona alguna per fer les Islas de Menorca e Iviza ni unintse may les tres per fer un cos ni formar una Generalitat antesbe tenen cade una la sua Universitat separada dientse la de Mallorca Universitat del Regne y les altres dos Universitat de Menorca o de Iviça. Tenen aximatex les dites tres Islas las suas propries lleys y finalment tenen sos Privilegis diversos y encare de la de Iviça se pot arguir major diversitat axi per tenir different moneda com per estar subiecte en lo espiritual a Bisbat de fore Regne.[1]
La centralització de les illes al llarg de la història va ser dèbil, si no nul·la. Només el governador (abans el llochtinent reial i després el virrei de Mallorca) tenia el seu lloc tinet també a Menorca i Eivissa. Cada illa era una universitat separada (equivalent a la denominació de comú per referir-se al conjunt d'habitants lliures), i disposava d'institucions pròpies i d'una personalitat jurídica diferenciada. Així, per exemple, els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca només tenien jurisdicció sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separació també es manifestava en la participació de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca només acceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Aragó. Menorca i Eivissa no tenien consideració de regne (així com Catalunya tampoc ho tenia) i es referien simplement com illes (així com Catalunya era referida com un Principat).
Denominació
[modifica]Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc després de la Conquesta, posteriorment fou més freqüent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, aplicat tant a la ciutat com al regne: «jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques». D'aquest mode, durant l'edat mitjana tant la capital com l'illa sencera eren conegudes amb el mateix nom (de la mateixa forma que en l'actualitat ho fa el mot d'Eivissa, que denomina tant l'illa com la vila; o València, que denomina tant la ciutat com el pais). Per això sovint quan s'emprava el mot Mallorca o Mallorques s'havia de concretar si es referia a la ciutat (ciutat de Mallorques) o l'illa/regne (regne de Mallorques) o totes dues. Quan es volia referir al conjunt de les illes, s'emprava la fòrmula «regne de Mallorca e illes adjacents» o qualcuna semblant, pel fet de que les illes no formaven part de dit regne i tenien governs propis.
Conquesta i formació
[modifica]La tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a la darreria de 1228. Al novembre d'aquest any se celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa, on després de tres dies de deliberacions els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra se cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
Regne Independent i Regne Privatiu
[modifica]
El primer senyor de Mallorca fou Pere de Portugal qui el 1231 bescanvià el comtat d'Urgell amb el rei Jaume I a canvi de la tinença feudal de la porció reial del Regne de Mallorca i les Illes d'Eivissa i Formentera, exclòs el domini dels castells de Pollença i Alaró i el Palau de l'Almudaina. Pere de Portugal fou dominus Maioricarum fins a 1244. El 1244 el rei assolí de bell nou el control de Mallorca amb un nou concanvi. El 30 de juny de 1254 Pere de Portugal recuperà el senyoriu de Mallorca amb un altre concanvi, segons el qual rebia el dominium et jurisdictionem Maioricarum la competència d'establir béns i una assignació de 39.000 sous a l'any. El 2 d'agost de l'any 1256, mort Pere de Portugal, Jaume I escrivia una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Maiorques, on els comunicava la tramesa del seu fill l'infant Jaume perquè el jurassin com a hereu del regne.
La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicació del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca: amb les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller va formar el regne de Mallorca (1262), que va deixar al seu fill Jaume II de Mallorca (1276). La darrera voluntat de Jaume I també establia que si una de les dues línies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.
El monarca delegava el govern de la part insular d'aquest regne a un lloctinent. A les ordres del lloctinent hi havia un batlle general i els oficials de jurisdicció reial inferior: els veguers i els batlles. El quadre institucional es completava amb un consell de sis jurats (creat l'any 1249), que representaven la universitat de l'illa, els quals podien elegir un cert nombre de consellers (el Gran Consell i General Consell) i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. El sistema electoral consagrava l'hegemonia política de la ciutat (de ciutadans i mercaders) sobre les viles foranes.
Jaume II
[modifica]Així Mallorca esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germà.
Aquesta relació feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Aragó pel comtat del Rosselló i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de França.
La situació de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicació papal. El posicionament fou respost per l'expedició de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocupà Mallorca el 1285. Alguns nuclis com el castell d'Alaró, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins a l'Assalt al castell d'Alaró, que va posar punt final a la invasió.
Llistat de sobirans privatius
[modifica]
El regne de Mallorca creat per Jaume I va tenir vida política independent des de l'any 1276 fins al 1285 i des del 1298 fins al 1343. Els seus sobirans privatius, que generalment residien a Perpinyà, van ser Jaume II (1276-1285 i 1298-1311), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1343) Llista dels reis privatius de Mallorca:
- Jaume II (1276-1311)
- Sanç I (1311-1324)
- Jaume III (1324-1349)
- Jaume IV (rei a l'exili)
- Elisabet (reina a l'exili).
La relació d'aquests sobirans amb els seus germans i cosins de la branca principal, els reis d'Aragó i comtes de Barcelona, va estar esquitxada de dificultats des de bon començament quan Pere el Gran va interpretar la creació del regne mallorquí com un acte polític que lesionava els seus drets. Després, l'orientació francòfila del seu germà, Jaume II de Mallorca, en la guerra per Sicília va motivar la confiscació de les Balears, portada a terme per Alfons el Liberal (Alfons el Franc a Aragó) (1285). Jaume II de Mallorca no recupera les Balears fins a l'any 1298, després que el tractat d'Anagni (1295) posés fi a la guerra per Sicília.
Pel tractat d'Argelers de 1298, s'acordà que Felip IV de França cediria provisionalment l'administració de la Vall d'Aran a Jaume II de Mallorca, conquerida durant la Croada contra la Corona d'Aragó,[2] i 500 homes.[3] mentre es resolia el conflicte. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix la Vall d'Aran al rei d'Aragó Jaume el Just.[4]
Reincorporació a la Corona d'Aragó
[modifica]El 1343 el rei Pere el Cerimoniós envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Aragó.
El 1391 es produeixen els assalts als calls (barris jueus) de l'illa.
El 1450-53 es produeix la Revolta Forana.
El regne sota els Àustria
[modifica]El matrimoni dels Reis Catòlics i sobretot la coronació de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una peça més dins la partida geopolítica de la Monarquia Hispànica. Així i tot es tornen a manifestar els problemes endèmics en aixecaments com les Germanies (1521–1523).
Extinció
[modifica]El Regne de Mallorca conservà les seves institucions i dret públic fins a la promulgació del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominació, fins a la divisió dels territoris de la monarquia espanyola en províncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, després) en 1833. Si bé técnicament mai fou abolit, el seu ús com divisió administrativa és innexistent.
Referències
[modifica]
- ↑ Vidal, Josep Juan «[https://www.parlament.cat/document/cataleg/48170.pdf El Gran i General Consell de Mallorca: de la instauración de la insaculación en 1447 a la reforma de 1614]». Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, vol. i, 2005, pàg. 748.
- ↑ (pdf) (en occità) Aué.
- ↑ «Regne de Mallorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ferrer i Mallol, M. Teresa. Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. IEC. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine.