Qi (Shandong)

**Estat de Qi**
Informació
Capital	Linzi
Religió	Religió tradicional xinesa, legalisme
Moneda	moneda xinesa
Període històric
Establiment	1046 aC
Derrotat per Qin	221 aC
Política
Forma de govern	Monarquia, feudalisme

Qi (齊/齐; pinyin: Qí; W.-G.: Ch'i; dialecte Fuzhou: 齊國 Cà̤-guók (Foochow romanitzat); xangaià: 齊國 Zi koh/kueh) va ser un poderós estat durant el període de Primaveres i Tardors i el Període dels Regnes Combatents (Xina). La seua capital fou Linzi, la qual és ara part de l'actual ciutat de Zibo en la província de Shandong.

Història

Qi va ser fundat al voltant del 1046 aC com un de tants estats de la dinastia Zhou. El primer governant designat per a Qi va ser Jiang Shang, l'oficial militar més poderós d'eixa època. El Rei Wu de Zhou assignà les terres conquistades com a feus hereditaris als seus familiars i ministres. Un territori en l'àrea del modern Shandong va ser atorgat a Jiang Ziya, el seu general més important, i des d'allí es va erigir l'estat de Qi.^[1] S'ha conservat molt poca informació d'aquest període. El rei Yi de Zhou (Ji Xie) (865-858) va atacar Qi i va bullir el duc de Qi en un ding o calder. En l'època del rei Xuan (827-782), hi va haver una lluita per la successió en la que molts dels nadius dongyi van ser absorbits per l'estat de Qi, i Xuan va intervenir militarment en la successió de lluites entre els estats de Lu, Wei i Qi. La invasió de Lu va ser derrotada en la batalla de Changshao en 684 aC.^[2] Després d'un període de guerres cada vegada més intenses, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferència de desarmament en el 579 aC, en què essencialment els altres estats es van convertir en satèl·lits.^[3]

La família Jiang governà Qi durant diversos segles fins que l'any 391 aC Tian He va deposar al duc Kang de Qi, però no es va instal·lar com a líder i Qi va estar en interregne entre el 391 aC i el 386 aC, quan el rei An de Zhou, el governant nominal de tota la Xina va reconèixer Tian He com a governant de Qi, posant fi a més de sis segles de govern de la Casa de Jiang. L'any 378 aC Yan de Tian Qi es va atorgar el títol de rei, desafiant An de Zhou i establint un precedent entre els seus vassalls,^[4] i els estats de Han, Zhao i Wei van envair Qi i van atacar la ciutat de Lingqiu.

El poderós exèrcit de Chu va derrotar els estats de Wei i Yue, i aquest últim es va dividir entre Chu i Qi el 333 aC.^[5] En 314 aC Xuan de Qi va envair Yan, debilitat per la guerra civil. i en pocs mesos va conquerir pràcticament tot el país i matant Zi Zhi i el deposat Kuai de Yan, però una revolta als territoris conquerits va fer retirar les tropes i es van restaurar les fronteres de Yan. El nou rei de Yan, el rei Zhao de Yan, va conspirar amb Zhao, Qin, Han i Wei per fer una expedició conjunta contra Qi Dirigit pel brillant tàctic Yue Yi, va tenir un gran èxit i en un any la majoria de les setanta ciutats emmurallades de Qi havien caigut, amb l'excepció de Zimu i Lu. Tanmateix, amb la mort del rei Zhao i l'expulsió de Yue Yi a Zhao pel nou rei, el rei Wei de Yan, el general Tian Dan va aconseguir recuperar totes les ciutats dels 5 regnes.

En el 221 aC, Qi va ser l'últim estat de la Xina preimperial a ser conquerit durant les Guerres d'unificació de Qin, el punt final del Període dels Regnes Combatents^[6] que va permetre a la dinastia Qin de consolidar el primer imperi centralitzat i imperial de la Xina.

Governants de Qi

Casa de Jiang (姜)

Jiang Shang, Duc Tai de Qi 姜尚; 姜子牙齊太公 ?-1000 aC
Lüji, Duc Ding de Qi 姜伋齊丁公 999-? aC
De, Duc Yi de Qi 姜得齊乙公) ?-? aC
Cimu, Duc Gui de Qi 姜慈母齊癸公 ?-? aC
Buchen, Duc Ai de Qi 姜不辰齊哀公 ?-863 aC
Jing, Duc Hu de Qi 姜靜齊胡公 862-860 aC
Shan, Duc Xian de Qi 姜山齊獻公 859-851 aC
Shou, Duc Wu de Qi 姜壽齊武公 850—825 aC
Wuji, Duc Li de Qi 姜無忌齊厲公 824—816 aC
Chi, Duc Wen de Qi 姜赤齊文公 815-804 aC
Shuo, Duc Cheng de Qi 姜脫齊成公 803-795 aC
Shu, Duc Zhuang de Qi 姜購齊前莊公 794-731 aC
Lufu, Duc Xi de Qi 姜祿甫齊釐公 730-698 aC
Zhu'er, Duc Xiang de Qi, fill del Duc Xi, assassinat per Lian Cheng i Guan Zhifu 姜諸兒齊襄公 697-686 aC
Wuzhi, primer germà menor del Duc Xiang, engendrat per Lian Cheng i Guan Zhifu però prompte assassinat per Yong Ling 姜無知齊前廢公 686 aC
Xiaobai, Duc Huan de Qi, germà menor del Duc Xiang 姜小白齊桓公 685-643 aC
Wukui (Wugui), fill major del Duc Huan, aviat penjat 姜無詭齊中廢公 643 aC
Zhao, Duc Xiao de Qi, germà menor de Wukui i hereu del Duc Huan 姜昭齊孝公 642-633 aC
Pan, Duc Zhao de Qi, germà menor del Duc Xiao, es diu que els seus partidaris assassinaren al fill del Duc Xiao 姜潘齊昭公 632-613 aC
She, fill del Duc Zhao, aviat assassinat pel seu oncle Shangren 姜舍齊後廢公 613 aC
Shangren, Duc Yi de Qi, assassinat per dos ministres i el seu hereu va ser destronat 姜商人齊懿公 612-609 aC
Yuan, Duc Hui de Qi, germà gran del Duc Yi 姜元齊惠公 608-599 aC
Wuye, Duc Qin de Qi, fill del Duc Hui 姜無野齊頃公 598-582 aC
Huan, Duc Ling de Qi, el qual feu fill seu a Ya que havia nascut de la seva concubina favorita, el seu hereu en comptes del seu fill gran, Guang, tot i la tradició en la selecció dels hereus. Quan ell era malalt, Guang va tornar i va matar a Ya amb l'ajut de Cui Zhu i Qing Feng. Va morir en sentir el fet ocorregut 姜環齊靈公 581-554 aC
Guang, Duc Zhuang de Qi, va tenir un flirt amb l'esposa de Cui Zhu i així que va ser assassinat Pels soldats instruïts de Cuizhu i alguns altres ministres i generals 姜光齊後莊公 553-548 aC
Chujiu, Duc Jing de Qi (xinès tradicional: 姜杵臼齊景公, xinès simplificat: 姜杵臼齐景公, pinyin: Jiāng Chǔjiù, Qí Jǐng Gōng), el germà menor del Duc Zhuang 547-490 BC
Tu, Yan Ruzi, el fill més jove i favorit, així com l'hereu del Duc Jing, aviat deposat i mort pels ministres dirigits per Chen/Tian Qi en nom del seu germà gran Yangsheng 姜荼齊晏孺子(齊晏孺公) 489 aC
Yangsheng, Duc Dao de Qi, enverinat per Bao Xi arran del consell de Chen/Tian Heng 姜陽生齊悼公 488-485 aC
Ren, Duc Jian de Qi, fill del duc Dao, assassinat per la Casa de Chen/Tian 姜壬齊簡公 484-481 aC
Ao, Duc Ping de Qi, germà menor del Duc Jian 姜驁齊平公 480-456 aC
Ji, Duc Xuan de Qi 姜積齊宣公 455-405 aC
Dai, Duc Kang de Qi 姜貸齊康公 404-379 aC

Casa de Tian (田)

Súbdits de la Casa de Jiang

Tian Wan, Jing Zhong de Tian 田敬仲陳完
Tian Zhi 田孟夷田穉
Tian Min 田孟莊田湣
Xuwu, Vescomte Wen de Tian 田文子田須無 ?-545 aC
Wuyu, Vescomte Huan de Tian 田桓子田無宇 ?-532 aC
Kai, Vescomte Wu de Tian 田武子田開 ?-516 aC
Qi, Vescomte Xi de Tian 田僖子田乞 ?-484 aC
Chang, Vescomte Chang de Tian 田成子田恆 ?-468 aC
Pan, Vescomte Xiang de Tian 田襄子田盤
Bai, Vescomte Zhuang de Tian 田莊子田白 ?-411 aC
Vescomte Dao de Tian 田悼子 410-405 aC
He, Duc Tai de Tian, 田太公田和 reconegut com el Duc de Qi pel Rei de Zhou 404-384 aC

Casa de Jiang reemplaçada

He, Duc Tai de Tian 齊太公田和 404–384 aC
Shan, Duc Fei de Qi 齊廢公田剡 383–375 aC
Wu, Duc Huan de Qi 齊桓公田午 374–357 aC
Yinqi, rei Wei de Qi 齊威王田因齊 356–320 aC
Pijiang, rei Xuan de Qi 齊宣王田辟彊 319–300 aC
Di, Rei Min de Qi, "Emperador de l'Est" 齊愍王田地 300–283 aC
Fazhang, Rei Xiang de Qi 齊襄王田法章 283–265 aC
Jian, Rei de Qi 齊廢王田建 264–221 aC

Conquerit per Qin

Referències

↑ Eberhard, Wolfram. A History of China, 1966. ISBN 160303420X. p.63
↑ Dingxin Zhao. The Confucian-Legalist State A New Theory of Chinese History (en anglès). Oxford University Press, 2015, p. 116. ISBN 9780199351749.
↑ Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe. «The Spring and Autumn Period». A: The Cambridge History of Ancient China From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe, 1999, p. 561. ISBN 9780521470308.
↑ Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, p. 91. ISBN 9781438418469.
↑ Brindley, Erica Fox. Ancient China and the Yue: Perceptions and Identities on the Southern Frontier, c, 400 BCE – 50 CE. Cambridge: Cambridge University Press, 2015, p. 86.
↑ Masayuki Sato. https://www.google.cat/books/edition/The_Confucian_Quest_for_Order/_rNLEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=warring+states+221+qi&pg=PA77&printsec=frontcover (en anglès). Brill, 2021, p. 77. ISBN 9789004420328.

Vegeu també

Sun Bin.

[1] Eberhard, Wolfram. A History of China, 1966. ISBN 160303420X. p.63

[2] Dingxin Zhao. The Confucian-Legalist State A New Theory of Chinese History (en anglès). Oxford University Press, 2015, p. 116. ISBN 9780199351749.

[3] Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe. «The Spring and Autumn Period». A: The Cambridge History of Ancient China From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe, 1999, p. 561. ISBN 9780521470308.

[4] Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, p. 91. ISBN 9781438418469.

[5] Brindley, Erica Fox. Ancient China and the Yue: Perceptions and Identities on the Southern Frontier, c, 400 BCE – 50 CE. Cambridge: Cambridge University Press, 2015, p. 86.

[6] Masayuki Sato. https://www.google.cat/books/edition/The_Confucian_Quest_for_Order/_rNLEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=warring+states+221+qi&pg=PA77&printsec=frontcover (en anglès). Brill, 2021, p. 77. ISBN 9789004420328.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]