Portal:Còmic/juliol
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
 Gilbert Shelton (1940) és un autor underground texà, creador de The Fabulous Furry Freak Brothers i de Fat Freddy's Cat, Wonder Wart-Hog, Philbert Desanex, i Not quite dead. Més tard va fer la portada de l'àlbum de The Grateful Dead de 1978, Shakedown Street. També va fer la coberta de la recopilació de revistes clàssiques d'ordinador "The Best of Creative Computing Volume 2" el 1977. Shelton va néixer a Houston, Texas. Es va graduar al Lamar Institut de Houston. Va assistir a la Universitat de Washington i Lee, a la Universitat Texas A&M, i a la Universitat de Texas a Austin, on va rebre el seu títol de grau en ciències socials el 1961. Els seus primers dibuixos foren publicats a la revista d'humor de la Universitat de Texas, Texas Ranger. Directament després de la graduació, Shelton es trasllada a Nova York i aconsegueix una feina editant revistes d'automoció, on ell aprofita per introduir els seus dibuixos. La idea pel personatge de Wonder Wart-Hog, una paròdia porcina de Superman, va arribar l'any 1961. L'any següent, Shelton va tornar a traslladar-se a Texas per matricular-se d'un post-grau i obtenir una prórroga d'estudis pel seu reclutament. Les dues primeres historietes de Wonder Wart-Hog van aparèixer a Bacchanal, una revista universitària d'humor, en la primavera de 1962. Llavors esdevingué editor del Texas Ranger i publicà més historietes de Wonder Wart-Hog. Dos anys després de canviar l'escola de post-grau per l'escola de belles arts (on es va fer amic de la cantant Janis Joplin) va ser finalment cridat a files. Els metges de l'Exèrcit el van declarar no apte després que admetés haver pres drogues psicodèliques. Després, entre els anys 1964 i 1965, va passar algun temps a Cleveland, on la seva xicota anava a l'Institut d'Art de Cleveland. Allà es va interessar per un lloc de feina a l'American Greeting Card Company (on hi havia treballat el company del còmic underground Robert Crumb) però va ser rebutjat. L'any 1966 va crear el Gilbert Shelton Ensemble i va publicar un àlbum de 45 a ESP, "If I Was A Hells Angel" b/w "Southern Stock Car Man." Per aquell temps, Shelton esdevenia el director d'art del Vulcan Gas Company, un local de música rock d'Austin, Texas, on va treballar amb Jim Franklin. Va crear nombrosos cartells en l'estil dels artistes de pósters contemporanis de Califòrnia com Victor Moscoso i Rick Griffin. El 1968 es va traslladar a San Francisco, amb l'esperança que estant a prop de l'acció aconseguiria més treball en cartells; al final suposà el seu debut al negoci alternatiu del còmic. Aquell mateix any, Millar Publishing Company, que havia estat publicant les històries de Wonder Wart-Hog d'ençà de 1966, va publicar dos volums trimestrals de Wonder Wart-Hog.S'imprimiren 140.000 còpies de cada un, però els distribuïdors no van agafar la revista, i només se'n varen vendre 40.000 de cada. Després d'una tira anomenada Feds 'n' Caps (publicada per Print Mint), Gilbert va crear la seva tira més famosa, The Fabulous Furry Freak Brothers el 1968, i un spin-off, Fat Freddy's Cat 1969, any que també co-fundà Rip Off Press. Shelton, viu actualment entre Borgonya (França) i París. La seva feina més recent, en col·laboració amb el dibuixant francès Pic, és Not Quite Dead, el qual va aparèixer al número 25 de Rip Off Comix i a set còmics books Not Quite Dead. Una nova història de Wonder Wart-Hog va ser publicada al número 15 de Zap Comix (2005), i el Fabulous Furry Freak Brothers són animats a una pel·lícula de stop-motion. És també a París que Gilbert Shelton esdevenia part d'un grup de rhythm and blues, The Blum Brothers, tocant habitualment al Jockomo, un bar a l'estil de Nova Orleans a l'11è districte. Va contribuir amb el seu amic músic i dibuixant Bruno Blum, a produir un àlbum (de moment no editat) de la banda, amb Gilbert Shelton al piano i veus. Així com molts d'altres bars del carrer de St. Maur, d'ençà de setembre de 2008, el Jockomo va haver de cessar els concerts de música en viu a causa de les queixes dels veïns.
[modifica]
Captain Canuck és un superheroi canadenc creat pel dibuixant Ron Leishman i l'artista i escriptor Richard Comely i publicat per primera vegada fa 49anys en Captain Canuck. La sèrie va ser el primer còmic canadenc d'èxit des del col·lapse de la indústria del còmic del país després de la Segona Guerra Mundial. Tres personatges han portat el vestit de fulla d'auró del captain Canuck. El primer captain Canuck va patrullar el Canadà l'any futurista de 1993, on "Canadà s'havia convertit en el país més poderós del món". Era l'agent disfressat de l'"Organització de Seguretat Internacional del Canadà" (CISO). El 1995, el captain Canuck va ser honrat amb un segell de correus canadenc, juntament amb Superman, Johnny Canuck, Fleur de Lys i Nelvana of the Northern Lights. [modifica]
 El 1974 —fa 50 anys!— Marvel publicà la primera aparició de Wolverine. [modifica]
 Carmen Barbarà és una dibuixant barcelonina nascuda fa 91 anys en una família d'artistes. Lectora de Jorge y Fernando i de les revistes Chicos, Mis Chicas, Maravillas i els quaderns d'El Hombre Enmascarado, els seus primers treballs foren contes de fades que va fer a mitjans dels anys cinquanta per a Ediciones Alberto Geniés; el següent treball va ser el personatge de Luisa en la revista Florita d'Editorial Plaza; en deixar d'editar-se, treballà per a Ediciones Toray en les col·leccions Mis Cuentos, Alicia, Cuentos de la Abuelita i Azucena, entre d'altres; i també dibuixà per a l'editorial Bruguera en les publicacions Sissi, Cuentos Rositas i Cuentos para niñas Sissi, totes elles de còmic femení. A principi dels anys seixanta, hi va dibuixar per les col·leccions d'Ibero Mundial de Ediciones Claro de Luna, Romántica i Marilin. Encara en la mateixa editorial, el 1962 va començar la sèrie per la qual seria més coneguda, Mary Noticias, amb guions de Roy Mark (pseudònim de Ricardo Acedo), i de la qual se n'editaren un total de quatre-cents vuitanta-quatre números.
[modifica]
[modifica]
Bill Watterson és un autor washingtonià nascut el 1958: creador de la tira Calvin i Hobbes, publicada entre 1985 i 1995, eixe any Watterson es retirà per dedicar-se a la pintura de paisatges. Influït per Peanuts, Watterson col·laborava amb tires a l'escola i mentre estudiava ciències polítiques. Posteriorment va dibuixar sàtires polítiques i dissenys publicitaris fins que va dedicar-se de ple a la tira. Ha refusat sempre fer marxandatge amb els seus personatges, ja que creu que això els devaluaria; encara defén l'estatus del còmic com a art. La tira ha rebut diversos premis internacionals i continua publicant-se a diaris d'arreu del món. [modifica]
[modifica]
Zits és una tira còmica escrita per Jerry Scott i il·lustrada per Jim Borgman, que relata la vida d'en Jeremy Duncan, un adolescent de quinze anys en el seu primer curs de l'institut. La tira fa tenir el seu debut 1997 en vora dos-cents diaris, i des de llavors ha passat a ser molt popular a nivell mundial, rebent diversos premis. A data del 2024, segueix estant sindicada pel King Features Syndicate, i editada per l'editorial Andrews McMeel Publishing. La tira es desenvolupa en el típic suburbi estatunidenc i els diferents llocs (casa, col·legi, botigues) on en Jeremy prova d'equilibrar la seva vida passant el temps amb els seus amics (sobretot amb el seu millor amic, Hector García), intentant analitzar la seva relació maldestra amb la seva xicota, lluitant amb els deures, assajant per ser un futur déu del rock, i tolerant els seus ridículs pares (segons el seu punt de vista). La tira destaca per tenir una varietat de personatges principals ben definits i estructurats, que complementen la dura vida de l'adolescent Jeremy. [modifica]
Fred Basset és una tira còmica creada fa 61 anys per Alex Graham protagonitzada per un gos basset hound. Els seus amos són un matrimoni de classe mitjana, ella és mestressa de casa. El gos reflexiona sobre la vida i es decanta per la comoditat, fugint de situacions de perill amb altres gossos. Barreja conductes animals, com la recerca d'ossos o els concursos canins, amb pensament humanitzats, que el lector veu en els globus. El gos no parla, a diferència d'altres animals de còmic.
[modifica]
[modifica]
Paco Camarasa Pina va ser un editor de còmics alcoià, director d'Edicions de Ponent. Durant la seua infantesa, va començar llegint còmics de Pumbi, encara que el seu heroi favorit era El Guerrero del Antifaz. El 1995 va crear, al costat de Diego Ruiz de la Torre Gómez de Barreda, el segell Joputa CB, que tres anys després van transformar en una societat limitada amb el nom d'Edicions de Ponent.
 Joe Shuster fon un dibuixant canadenc cocreador, amb el guioniste Jerry Siegel, de Superman. Nascut en 1914 en una família jueva, quan tenia deu anys es mudaren a Cleveland (Ohio) i conegué a Siegel, amb el qual publicà un fanzine de ciència-ficció. Ambdós començaren a treballar en la National Allied Publications, futura DC Comics. Siegel i Shuster van utilitzar una primera versió del personatge que es convertiria en Superman en una sèrie de contes curts i en una proposta de còmic l'any 1933. Anys després, el 1938, l'editor Vin Sullivan l'escollí com a història de portada per al primer número d'una nova capçalera, Action Comics. En la primera aparició de Superman, el seu àlter ego Clark Kent treballa en el diari Daily Star, anomenat així per l'anterior lloc de treball de Shuster a Toronto. En una entrevista feta pocs mesos abans de la mort, Shuster digué que va crear la ciutat de Metròpolis (còmic) inspirant-se en la seua ciutat natal. En la mateixa entrevista diu que va crear la imatge de Kent a partir de la seua i de la de l'actor de cine Harold Lloyd, i la de Superman a partir de Douglas Fairbanks, Sr. Per crear a Lois Lane, es va basar en Joanne Carter, que més tard esdevindria muller de Jerry Siegel. Anys després de la seua mort es descobrí que Shuster havia il·lustrat còmics de sadomasoquisme com Nights of Horror sota pseudònims.
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
Enrich és un autor català nascut el 1933 i pertanyent a l'escola Bruguera. Cunyat de Guillem Cifré i Figuerola, gràcies a ell va començar a publicar professionalment quan, el 954, Cifré va dirigir-lo a la revista Trampolín on Enrich publicaria el seu primer personatge, Ciricaco Majareto. Entraria a treballar al departament de publicitat de l'editorial Bruguera a mitjans del 1950, però el 1957, quan un grup d'autors de Bruguera abandona l'editorial per crear la revista Tío Vivo, entre ells, Cifré, i Enrich passaria a formar part del personal de la nova revista, dibuixant acudits gràfics a diverses seccions. Entre aquests acudits gràfics crearia el seu personatge més reeixit, El Caco Bonifacio, que més endavant esdevindria un personatge fix en historietes autoconclusives d'una pàgina. En 1960 Tío Vivo i el seu planter d'artistes és absorbit per l'Editorial Bruguera, i Enrich continuarà dibuixant historietes del Caco Bonifacio (i també, en morir el seu creador, el ja esmentat Cifré, donaria continuïtat a les historietes d'El repórter Tribulete) per a l'editorial Bruguera. Dins de Bruguera, i deixant de banda Bonifacio, Enrich publicà la sèrie Ganzúo y Pesquisón, si bé aquesta sèrie va ser creada per al mercat britànic, i posteriorment comprada per l'editorial catalana. En 1978 Enrich creà Montse, l'amiga dels animals, publicat inicialment a la revista Gina, i en català a la revista Jordi, d'un sol número.
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
  Jim Davis és un autor estatunidenc, creador del personatge de Garfield. Davis va néixer l'any 1945 i va créixer en una petita granja: la seva infància és paralel·la a la vida de l'amo d'en Garfield, Jon Arbuckle qui va néixer en una granja amb els seus pares i germà Doc Boy. En Jon també és un dibuixant i també celebra el seu aniversari el 28 de juliol. El 1978, Garfield comença la seva publicació a 41 diaris. Avui, hi apareix en més de 2500. Sobre l'origen del nom de Garfield, hi ha l'especulació que rep el nom de l'assassinat James Abram Garfield, president dels EUA. Això és una pura especulació, perquè al llibre Garfield at 25: In Dog Years I'd Be Dead, s'explica que rep el nom de l'avi Davis, que es deia James Garfield Davis. Entre el 1986 i el 1988 va fer US Acress Runs Amuck tira diària que anava sobre una granja i els seus animals. Garfield i els seus amics (Garfield and Friends) va ser una sèrie de dibuixos animats que es féu durant 7 anys, entre el 1988 i el 1994, creada pel mateix autor amb arguments independents de les tires còmiques excepte pels acudits curts. Contenia dos capítols de Gafield i un de La granja de l'Orson(Orson the Pig) basada en els personatges d'U.S. Acres Runs Amuck.
[modifica]
[modifica]
[modifica]
|
.jpg)
.jpg)
_re%C3%A7oit_la_L%C3%A9gion_d%27Honneur_au_Salon_du_Livre_de_Paris_2014_(13331523914).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_2016-04-16.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
