Vés al contingut

Pierre Lemaitre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Lemaitre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm3706907 Allocine: 262485 TMDB.org: 1859529
X: PLemaitreAuteur Goodreads author: 822613 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Lemaitre (París, 19 d'abril de 1951) és un escriptor francès, guardonat amb el Premi Goncourt. També és guionista.[1][2] La seva obra més cèlebre és Au revoir là-haut, una obra èpica sobre la primera guerra mundial, editada el 2013[3] i publicada en català amb el títol d'Ens veurem allà dalt per l'Editorial Bromera.[4]

Obres

[modifica]

Novel·les independents

[modifica]
  • Tres dies i una vida,[5] Bromera, 2016. (Trois jours et une vie, 2016).
  • Recursos inhumans,[6] Bromera, 2017. (Cadres noirs, 2010).
  • Vestit de núvia,[7] Bromera, 2018. (Robe de mariée, 2009).
  • La gran serp,[8] Bromera, 2022. (Le serpent majuscule, 2021).

Tetralogia del comissari "Camille Verhœven"

[modifica]
  1. Irène,[9] Bromera, 2015. (Travail soigné, 2006).
  2. Alex,[10] Bromera, 2015. (Alex, 2011).
  3. Rosy & John,[11] Bromera, 2016. (Les grands moyens, 2011).
  4. Camille,[12] Bromera, 2016. (Sacrifices, 2012).
  • Verhœven, inclou els quatre títols anteriors i pròleg de l'autor. No editat en català.

Trilogia Ens veurem allà dalt

[modifica]
  1. Ens veurem allà dalt,[13] Bromera, 2015. (Au revoir là-haut, 2014).
  2. Els colors de l'incendi,[14] Bromera, 2019. (Couleurs de l'incendie, 2018).
  3. El mirall de les nostres penes,[15] Bromera, 2020. (Miroir de nos peine)

Trilogia Els anys gloriosos

[modifica]
  1. El gran món,[16] Bromera, 2023. (Le Grand Monde, 2022).
  2. El silenci i la ràbia,[17] Bromera, 2024. (Le Silence et la Colère, 2023).
  3. Un avenir radieux, publicació prevista pel 2025.

Assaig

[modifica]
  • Dictionnaire amoureux du polar, 2020. No traduït al català, existeix una versió en castellà (Diccionario apasionado de la novela negra, Salamandra, 2022).

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Per Irène:
    • Premi a la primera novel·la del Festival de Cognac 2006.
  • Per Vestit de núvia:
    • Premi de les lectores Confidentielles 2009.
    • Prix Sang d'encre et Prix des lecteurs Goutte de Sang d'encre, Viena, 2009.
    • Prix du polar francophone de Montigny-lès-Cormeilles 2009.
    • Premi Best Novel del València Negra 2015.
  • Per Rosy & John:
    • Prix Attrap'cœur 2016.
  • Per Camille:
  • Per Recursos inhumans:
    • Prix Le Point du polar européen 2010.
  • Per Alex:
    • Prix des lecteurs policier du Livre de poche 2012.
    • CWA International Dagger 2011, per la traducció a l'anglès feta per Frank Wynne.
  • Per Ens veiem allà dalt:
    • Premi dels llibreters de Nancy Le Point 2013.
    • Novel·la francesa preferida pels llibreters à la Rentrée 2013.
    • Millor novel·la francesa per la revista Lire 2013.
    • Premi Goncourt 2013.
    • Prix du roman France Télévisions 2013.
    • Goncourt dels estudiants de Sèrbia 2013
    • Prix Audiolib per l'edició sonora 2014.
    • Coup de cœur de l'Académie Charles Cros per l'edició sonora 2014.
    • Prix Tulipe millor novel·la francesa 2014.
    • Premio Letterario Internazionale Raffaelo Brignetti 2014.
    • CWA International Dagger 2016, per la traducció a l'anglès feta per Frank Wynne.
    • Premi César a la millor adaptació 2018, coescrita amb Albert Dupontel.
  • Per Els colors de l'incendi:
    • Coup de cœur de l'Académie Charles Cros per l'edició sonora 2018.
  • Per Dictionnaire amoureux du polar:
    • Prix Maurice Renaut 2021.

Adaptacions cinemetogràfiques

[modifica]
  • Ens veurem allà dalt, 2017, dirigida per Albert Dupontel. Lemaitre és coguionista.
  • Trois jours et une vie, 2019, dirigida per Nicolas Boukhrief. Lemaitre és coguionista i té una petita actuació.
  • Dérapages, 2020, minisèrie de televisió dirigida per Ziad Doueiri. Basada en la novel·la Recursos inhumans, l'autor és coguionista.
  • Els colors de l'incendi, 2022, dirigida per Clovis Cornillac. Lemaitre és autor del guio.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lemaître, Pierre. Alex, translated by Frank Wynne. London: MacLehose, 2013. ISBN 9780857051875 WorldCat
  2. ↑ «CWA International Dagger shared». Crime Writers' Association, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2013. [Consulta: 11 agost 2013].
  3. ↑ «France's top literary prize goes to Pierre Lemaitre». France24, 04-11-2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
  4. ↑ Rusiñol, Joan «Pierre Lemaitre». Ara Llegim (Diari Ara), 04-10-2014, pàg. 46 [Consulta: 5 octubre 2014].
  5. ↑ «Tres dies i una vida - Edicions Bromera».
  6. ↑ «Recursos inhumans - Edicions Bromera».
  7. ↑ «Vestit de núvia - Edicions Bromera».
  8. ↑ «La gran serp - Edicions Brumera».
  9. ↑ «Irène - Edicions Bromera».
  10. ↑ «Alex - Edicions Bromera».
  11. ↑ «Rosy & John - Edicions Bromera».
  12. ↑ «Camille - Edicions Bromera».
  13. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Ens veurem allà dalt - Edicions Brumera.
  14. ↑ «Els colors de l'incendi - Edicions Brumera».
  15. ↑ «El mirall de les nostres penes - Edicions Bromera».
  16. ↑ «El gran món - Edicions Bromera».
  17. ↑ «El silenci i la ràbia - Edicions Bromera».

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Lemaitre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Lemaitre&oldid=34315198»