Vés al contingut

Nivell operacional de la guerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de planificació operacional durant la Segona Guerra Mundial a la sala de guerra de la Primera Divisió Aèria, Brampton Grange.

El nivell operacional de la guerra, en el camp de la teoria militar, representa el nivell de comandament que connecta els detalls de les tàctiques militars amb els objectius de l'estratègia militar.[1][2][3]

El nivell operatiu de la guerra s'ocupa de quatre elements essencials: temps, espai, mitjans i objectiu. A través de mitjans com la direcció de tropes i l'assignació de recursos, l'art operacional té com a objectiu aconseguir objectius polítics en produir una generació i aplicació les més òptimes possibles de poder militar. Per exemple, es poden generar propostes sobre on construir estructures defensives, quantes, de quin tipus i tripulades per quantes tropes; una proposta pot ser acceptada pels líders rellevants o reelaborada d'acord amb els seus comentaris. Durant el segle xx, el camp naixent de la investigació operativa va avançar com a resultat dels esforços militars per millorar la logística i la presa de decisions. El nivell operacional de la guerra es troba en el mitjà entre el nivell més baix de tàctica, que consisteix en organitzar i emprar forces de combat al camp de batalla, i el més alt nivell d'estratègia, que involucra aspectes d'operacions de teatre d'alt nivell i de llarg termini i el lideratge del govern. La Unió Soviètica va ser el primer país a distingir oficialment aquest tercer nivell de pensament militar, quan es va introduir com a part de la teoria militar d'operacions profundes que les seves forces armades van desenvolupar durant les dècades de 1920 i 1930 i es van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial.[4]

Referències

[modifica]
  1. p.24, Simpkin
  2. «A New Look at Operational Art: How We View War Dictates How We Fight It» (en anglès americà). [Consulta: 19 agost 2024].
  3. «The Levels of War as Levels of Analysis» (en anglès americà). [Consulta: 19 agost 2024].
  4. Simpkin, Richard E. Deep battle: The brainchild of Marshal Tuchachevskii. Bassey's Defence Publishers, London, 1987, p. 24. ISBN 0-08-031193-8. 

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]