Vés al contingut

Maria Gomes de Oliveira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Gomes de Oliveira

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1911 Modifica el valor a Wikidata
Estat de Bahia (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Sergipe (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatracadora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLampião Modifica el valor a Wikidata
FillsExpedita Ferreira Nunes Modifica el valor a Wikidata

Maria Gomes de Oliveira, coneguda com a Maria de Déa i, després de la seva mort, com a Maria Bonita (Paulo Afonso, 17 de gener de 1910 (tot i que algunes fonts sostenen 8 de març de 1911) - Poço Redondo, 28 de juliol de 1938), va ser una cangaceira brasilera, companya de Virgulino Ferreira da Silva, o Lampião, i la primera dona a participar d'un grup de cangaceiros.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Maria Gomes de Oliveira va néixer a la granja Malhada do Caiçara, a la zona de Jeremoabo, a l'estat de Bahia, filla dels camperols Maria Joaquina da Conceição i José Gomes de Oliveira.[2]

Quan tenia 15 anys es va casar amb un seu cosí, José Miguel da Silva, sabater, anomenat Zé de Neném. Quan va conèixer Virgulino Ferreira da Silva, més conegut com a Lampião (pronunciació portuguesa: [lɐ̃ˈpjɐ̃w], que significa "llanterna" o "làmpada d'oli"), el més famós canganceiro de la història, de qui ja havia sentit parlar molt, n'esdevingué la seva companya.[2][4]

Es va unir a Lampião i a la seva colla de bandits el 1930, quan tenia vint anys. La seva presència, vestint com els cangaceiros i participant en moltes de les seves accions, obrí el pas a la incorporació d'altres dones al grup. La banda viatjava a cavall amb vestits de cuir, incloent barrets, jaquetes, sandàlies, cinturons de munició i pantalons per protegir-se de les espines de la caatinga. Les cangaceires eren tan resistents com els bandolers masculins, també estaven ben armades i ensinistrades en l'ús d'armes. Sovint es van veure implicades en batalles amb la policia militar, però malgrat el que pugui semblar i el que una visió romàntica pugui oferir, aquestes dones es van haver d'adaptar a un context tan masclista i extrem com el que tenien a casa i les seves tasques primordials eren les domèstiques: atendre els ferits, fer-se càrrec del menjar i la neteja i estimar els homes.[2][3][5][1]

Maria Gomes i Lampião van tenir una filla, anomenada Expedita, el 1932.[6] Una sèrie de cangaceires es van unir a la banda durant els anys de la seva existència, i era habitual que Lampião assistís personalment a qualsevol naixement. Aquests nins, inclosos els de Lampião, van ser acollits a casa de familiars o amics dels cangaceiros, o bé van quedar amb sacerdots.[7]

Lampião, Maria Bonita i un grup de cangaceiros

Mort

[modifica]

El 28 de juliol de 1938, Lampião i la seva banda van ser traïts per un dels seus partidaris i emboscats en un dels seus amagatalls, la granja Angicos, a l'estat de Sergipe, per una tropa de policia armada amb metralladores. En una batalla ràpida, Lampião, Maria Bonita i nou dels seus companys van ser assassinats, tot i que uns altres 40 van escapar. Els caps dels bandits morts van ser tallats i enviats a Salvador, la capital de Bahia, per a examen per especialistes de l'Institut Forense de l'Estat i, posteriorment, per a una exposició pública, i sols el 1969 van poder les famílies de Lampião i Maria Bonita reclamar els caps conservats per enterrar-los.[8]

Reconeixement i memòria

[modifica]

On fou casa seva s'hi ha fet un petit Museu. A la Praça das Mangueiras, al centre de la ciutat de Paulo Afonso, on va néixer, hi ha una estàtua de pedra de l'escultor José Faustino, recordant Maria Gomes de Oliveira.[1]

L'esperit comercial ha donat el seu nom a hotels i restaurants, botigues i salons de bellesa. Una visió romàntica del personatge es pot conèixer per mitjà d'algunes sèries de televisió, relats i pel·lícules que s'han fet en les últimes dècades del segle XX i que dibuixen una imatge mitificada de Maria Gomes de Oliveira –Maria Bonita–, que no va existir.[1][9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Negreiros, Adriana. Maria Bonita: sexo, violência e mulheres no cangaço (en portuguès). São Paulo: Objetiva, 2018. ISBN 978-85-470-0068-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Vainsencher, Semira Adler. «Maria Bonita» (en portuguès). Fundació Joaquim Nabuco, Recife, Actualitzat el 23 febrer 2017. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 27 maig 2023].
  3. 3,0 3,1 Dalboni, Melina. «No dia em que se celebram os 110 anos de Maria Bonita, revisitamos a trajetória da cangaceira» (en portuguès). O Globo, 08-03-2021. [Consulta: 27 maig 2023].
  4. Chandler, Billy Jaynes. The Bandit King: Lampião of Brazil. Texas: A&M University Press, 1978. ISBN 0-89096-194-8. 
  5. Chandler, pàg. 149-150, 230-231
  6. «Jayme Monjardim prepara filme sobre Maria Bonita» (en portuguès). O Globo, 25-02-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
  7. Chandler, pàg. 151-152
  8. Chandler, pp. 220-230
  9. «Maria Bonita - Adriana Negreiros - Grupo Companhia das Letras». [Consulta: 27 maig 2023].