Vés al contingut

Lockheed L-18 Lodestar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauLockheed L-18 Lodestar
Tipusavió de passatgers monoplà basat a terra Modifica el valor a Wikidata
FabricantLockheed Corporation Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Basat enLockheed L-14 Super Electra Modifica el valor a Wikidata
Primer vol21 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,38 (alçària) × 15,19 (longitud) m
Sostre de vol7.740 metres Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Construïts625 Modifica el valor a Wikidata

El Lockheed Model 18 Lodestar, va ser un avió de transport bimotor de la II Guerra Mundial produït com una de les millores del reeixit Lockheed L-10 electra.

Disseny i Desenvolupament

[modifica]

Tot i que el Model 14 Super Electra, tenia unes prestacions majors que el Douglas DC-3, aquest últim superava àmpliament en vendes al primer, a causa del seu menor valor operacional. També, el L-14 Super Electra, va patir 3 accidents en tan sols 15 mesos, el que va fer que la confiança dels clients baixés.[1]

Per tot això, Lockheed va iniciar una modificació del Super Electra, eixamplant el fuselatge en 1,68 m el que va permetre situar dues files extra de seients aconseguint arribar a 18 passatgers. En aquesta nova versió es va eliminar la paraula Electra, per evitar que s'associés aquest model al que havia patit els accidents, i va ser designat com a Model 18 Lodestar. Tot i això, al Lodestar li costava molt trobar clients entre les aerolínies estatunidenques[1]

Història Operacional

[modifica]

El Lodestar que va fer el seu primer vol el 2 de febrer de 1940[1] i va rebre la seva certificació el 30 de març d'aquell mateix any, va demostrar, tan aviat com es va iniciar la seva producció, que podia igualar els costos del DC-3 sense perdre els seus rendiments superiors.

Un total de 625 unitats van ser produïdes, de les quals menys de 150 van ser entregats per a usos civils,[1] i la resta va correspondre a la versió C-60A, usat pel USAAC com a transport de paracaigudistes tot i que, alguns d'ells van ser reconvertits després de la guerra en transports comercials.[1]

Especificacions (C-60A-5)

[modifica]

Dades de Lockheed Aircraft since 1913

Característiques generals

  • Tripulació: 3
  • Capacitat: 18 passatgers
  • Longitud: 15.19 m.
  • Envergadura: 19.96 m.
  • Alçada: 3.6 m.
  • Superfície de l'ala 51.2 m2
  • Pes buit: 5.670 Kg
  • Pes carregat: 7.938 Kg
  • Motors: 2× Wright R-1820-87 motor radial, 895 cada un
  • Hèlixs: hèlix tripala de pas variable , 1 per motor

Rendiment

  • Velocitat màxima: 351 km/h
  • Abast: 4.025 km
  • Sostre de servei: 7.740 m

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en castellà). Edimat Libros, S.A., 2014, p. 306. ISBN 9788497941983.