Vés al contingut

Lipotropina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de proteïnaproopiomelanocortina (adrenocorticotropina/ beta-lipotropina/ hormona estimuladora dels alfa-melanocits/ hormona estimuladora dels beta-melanocits/ beta-endorfina)
Substànciahormona peptídica i fragment proteic Modifica el valor a Wikidata
LocusCr. 2 p23
Identificadors
SímbolPOMC
HUGO9201
Entrez5443
OMIM176830
RefSeqNM_000939
P01189

La lipotropina (LPH) és una hormona peptídica secretada a la hipòfisi anterior i que té com a funció estimular: la lipòlisi (procés metabòlic mitjançant el qual el nostre cos transforma els lípids de l'organisme per produir àcids grassos i glicerol per cobrir les necessitats energètiques), la síntesi d'esteroides (lípids insaponificables derivats de l'esterà) i la producció de melanina (pigment de color negre en forma de grànuls que existeix en el protoplasma d'algunes cèl·lules dels vertebrats).[1][2]

  • Fórmula molecular: C56H98N14O21
  • Pes molecular: 1303.45852 [g/mol]

Origen

[modifica]

La lipotropina és un fragment molecular que juntament amb l'hormona ACTH deriva de la proopiomelanocortina. Conté la seqüència de l'hormona que estimula els melanòcits i els pèptids opiacis. Se secreta per part de les cèl·lules corticotropas.

Variants

[modifica]

Bàsicament hi ha 2 tipus de lipotropina: la β lipotropina i la γ lipotropina.[3]

  • β lipotropina: hormona lipotròpica de la hipòfisi que s'encarrega de mobilitzar els lípids dels teixits adiposos. És un pèptid monocatenari d'uns 90 aminoàcids que conté la seqüència de les endorfines i metencefalina, pèptids que es fixen a receptors opiacis. A més, pot ser un precursor de la β-melanotropina o la β-endorfina.[4]
  • γ lipotropina: hormona lipotròpica que és l'extrem amino terminal de la β lipotropina. És un pèptid d'uns 56 aminoàcids en l'ésser humà.[5]

Referències

[modifica]
  1. «lipotropina». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. «LPA - lipoprotein(a) (human)» (en anglès). PubChem. National Library of Medicine. [Consulta: 16 gener 2022].
  3. Klein, Bradley G. Cunningham. Fisiología Veterinaria (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2020-05-15, p. 389. ISBN 978-84-9113-761-0. 
  4. Jácome Roca, Alfredo. Fisiología endocrina (en castellà). Academia Nal. De Medicina, 2005, p. 37. ISBN 978-958-97312-9-1. 
  5. Holt, Elizabeth H.; Peery, Harry E. Basic Medical Endocrinology (en anglès). Elsevier, 2003-03-14, p. 61. ISBN 978-0-08-048836-3.