Vés al contingut

La città delle donne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa città delle donne
Fitxa
DireccióFederico Fellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDaniel Toscan du Plantier Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióFederico Fellini, Bernardino Zapponi i Brunello Rondi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis Bacalov Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Rotunno Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRuggero Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada139 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0080539 Filmaffinity: 876264 Allocine: 1243 Rottentomatoes: m/city_of_women Letterboxd: city-of-women Allmovie: v9766 TCM: 71007 TMDB.org: 11936 Modifica el valor a Wikidata

La città delle donne és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini el 1979 i estrenada el 1980.

Argument

[modifica]

En un tren on viatgen els esposos Snàporaz, el marit aborda una desconeguda que amaga i baixa quan el comboi s'atura al mig del camp. Snàporaz segueix aquesta senyora i es troba en una gran casa plena de dones que celebren una mena de congrés. Anirà d'una trobada estranya a l'altre, trobant-se sobretot amb un Don Joan vulgar, Katzone...[1]

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]

"Arribat al llindar de la tercera edat, Fellini com a director ha (per la seva fortuna i nostra) entrat en aquella esplendida maduresa en que un monstre sagrat aconsegueix aprofundir els seus tresors. Et deixa portar de la cavalcada de les invencions, i aconsegueixes encara gaudir (com un nen petit que acaba de descobrir adés el cinema), a cada seqüència, a cada quadre. Si a La città delle donne batega el suspens per la història, o pels ingredients (no importa com acabaran Snàporaz o Katzone..."[2]

Referències

[modifica]
  1. «La città delle donne». The New York Times.
  2. Giorgio Carbone a La notte, del 29 març de 1980: