Vés al contingut

Journey's End (pel·lícula de 1930)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJourney's End

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJames Whale Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorge Pearson Modifica el valor a Wikidata
GuióR. C. Sherriff Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBenjamin H. Kline Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTiffany Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1930 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0021013 FilmAffinity: 301891 Allocine: 173153 Rottentomatoes: m/journeys_end Letterboxd: journeys-end Allmovie: v97341 TCM: 18395 AFI: 10026 Archive.org: je4449004441124 TMDB.org: 37543 Modifica el valor a Wikidata
David Manners, Billy Bevan, i Colin Clive

Journey's End és una pel·lícula de guerra de 1930 dirigida per James Whale. Basat en l'obra del mateix nom de R. C. Sherriff, la pel·lícula explica la història de diversos oficials de l'exèrcit britànic implicats en la guerra de trinxeres durant la Primera Guerra Mundial. La pel·lícula, com l'obra anterior, va ser un enorme èxit de crítica i comercial i va llançar les carreres cinematogràfiques de Whale i de diverses de les seves estrelles.

L'any següent hi va haver una versió cinematogràfica alemanya Die andere Seite dirigida per Heinz Paul protagonitzada per Conrad Veidt com Stanhope i Wolfgang Liebeneiner com a Raleigh. La pel·lícula va ser prohibida poques setmanes després que els nazis prenguessin el poder el 1933.

El 1976, l'obra va ser adaptada de nou com a Aces High amb l'escenari desplaçat al Royal Flying Corps britànic. L'obra es va adaptar de nou al cinema amb el seu títol i escenari originals el 2017.

Argument

[modifica]

A la vigília d'una batalla el 1918, un nou oficial, el segon tinent Raleigh (David Manners), es va unir a la companyia del capità Stanhope (Colin Clive) a les línies de trinxeres britàniques a França. Els dos homes es coneixien a l'escola: l'heroi més jove de Raleigh, Stanhope, mentre que Stanhope s'ha enamorat de la germana de Raleigh. Però l'Stanhope amb qui es troba ara en Raleigh és un home canviat que, després de tres anys al front, s'ha convertit en alcohòlic i sembla a prop d'una crisi.

Stanhope té por que Raleigh traeixi el seu decadència a la seva germana, amb qui espera casar-se després de la guerra. Un oficial més gran, l'avuncular tinent Osborne (Ian Maclaren), intenta desesperadament evitar que Stanhope s'esquitlli. Osborne i Raleigh són seleccionats per dirigir un grup d'atacs a les trinxeres alemanyes on maten diversos assaltants, inclòs Osborne. Més tard, quan Raleigh també és ferit de mort, Stanhope s'enfronta a un moment desesperat mentre, afectat per greuges i sense amics propers, es prepara per enfrontar-se a un altre atac furiós enemic.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Quan Howard Hughes va prendre la decisió de convertir Hell's Angels en un film sonor, va contractar un aleshores desconegut James Whale, que acabava d'arribar a Hollywood després d'un èxit dirigint l'obra Journey's End a Londres i a Broadway, per dirigir les seqüències sonores; va ser el debut cinematogràfic de Whale i, aparentment, el va preparar per a l'èxit posterior que tindria amb la versió llarga de Journey's End, Waterloo Bridge i, la més famosa, la versió de 1931 de Frankenstein. Descontent amb el guió, Whale el va portar a Joseph Moncure March per tornar-lo a escriure. Hughes més tard va donar a March la pistola Luger utilitzada a la pel·lícula.[1]

Amb la producció endarrerida mentre Hughes jugava amb les escenes voladores a Hell's Angels, Whale va aconseguir rodar la seva adaptació cinematogràfica de Journey's End i fer-la sortir un mes abans que s'estrenés Hell's Angels.

Referències

[modifica]
  1. Curtis 1998, p. 86.

Bibliografia

[modifica]
  • Curtis, James. James Whale: A New World of Gods and Monsters. Boston: Faber and Faber,1998. ISBN 0-571-19285-8.
  • Dolan, Edward F. Jr. Hollywood Goes to War. London: Bison Books, 1985. ISBN 0-86124-229-7.
  • Hardwick, Jack and Ed Schnepf. "A Viewer's Guide to Aviation Movies". The Making of the Great Aviation Films, General Aviation Series, Volume 2, 1989.
  • Orriss, Bruce. When Hollywood Ruled the Skies: The Aviation Film Classics of World War II. Hawthorne, California: Aero Associates Inc., 1984. ISBN 0-9613088-0-X.
  • Osborne, Robert. 65 Years of the Oscar: The Official History of the Academy Awards London: Abbeville Press, 1994. ISBN 1-55859-715-8.
  • "Production of 'Hell's Angels' Cost the Lives of Three Aviators." Syracuse Herald, 28 December 1930, p. 59.
  • Robertson, Patrick. Film Facts. New York: Billboard Books, 2001. ISBN 0-8230-7943-0.

Enllaços externs

[modifica]