Jordi Casassas i Ymbert
Jordi Casassas, presentant Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, a l'Ateneu Barcelonès, el 7-10-2014 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1948 (76 anys) Barcelona |
Rector Universitat Catalana d'Estiu | |
2016 – ← Joandomènec Ros i Aragonès | |
67è President de l'Ateneu Barcelonès | |
31 març 2014 – 25 març 2021 ← Francesc Cabana – Isona Passola i Vidal → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Emili Giralt i Raventós |
Activitat | |
Camp de treball | Història contemporània d'Espanya |
Ocupació | professor d'universitat, historiador, escriptor |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Interessat en | Catalanisme i dictadura de Primo de Rivera |
Obra | |
Estudiant doctoral | Joaquim Coll i Amargós, Aurora Madaula i Giménez, Uxío-Breogán Diéguez Cequiel, Giovanni C. Cattini i Carles Santacana Torres |
Premis | |
|
Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948)[1] és un historiador i catedràtic català. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès.[2][3][4] des de l'abril de 2014 fins al març de 2021.
Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi Jaume Bofill (1878-1933). L'adscripció social i l'evolució política, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d'ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d'historiografia catalana i de la «Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català». Per la seva obra El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme (2017), La nació dels catalans: el difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya (2014), Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983).
És també director de la revista Cercles. Revista d'Història Cultural; és portaveu del Grup d'Estudis d'Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]
Com a soci de l'Ateneu Barcelonès havia estat vocal entre els anys 1987-1991; el 2014 va ser elegit president de la institució sobre la qual té escrits dos llibres: Història de l'Ateneu Barcelonès. Dels orígens als nostres dies (1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006). El seu nomenament rellevà Francesc Cabana, dins d'una candidatura que va ser qualificada com a «sobiranista»,[1] enfront de l'encapçalada per l'economista Josep Maria Carreras. El març del 2017 revalidà la presidència en unes eleccions on també hi competien Bernat Dedéu i Genís Roca.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 José Ángel Montañés «"L'Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés pel dret a decidir"». El País, 02-04-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «Jordi Casassas presidirá un Ateneu más soberanista». El Periódico de Catalunya, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «El historiador Jordi Casassas presidirá el Ateneu Barcelonés». El País, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Jordi Casassas». Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Ressenya de Jordi Casassas Ymbert». www.ateneubcn.org, 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ Juanico, Núria «Jordi Casassas revalida la presidència al capdavant de l'Ateneu Barcelonès». Ara.cat.
- Persones vives
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Escriptors barcelonins contemporanis en català
- Presidents de l'Ateneu Barcelonès
- Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC
- Polítics barcelonins contemporanis
- Estudiants d'història de la Universitat de Barcelona
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1948