Joaquim Ayné i Rabell
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1867  Barcelona | ||
| Mort | gener 1940 (72 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, comediògraf, poeta | ||
.jpg)
Joaquim Ayné i Rabell (Barcelona, 6 de desembre de 1867 - gener de 1940)[1] fou un comediògraf, poeta i periodista català.
Col·laborà en la setmanari satíric manresà de tendència liberal Lo Torronyáu, i en els diaris de Barcelona, Reus, Sabadell, etc. i aconseguí diversos premis en certàmens literaris. Va escriure algunes comèdies, la major part de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició, entre elles:
- Els amics porten fatics;
- El castic per si mateix;
- Un home de palla, (1891);
- Lluna nova, (Barcelona, 1888);
- Lo joc, drama en tres actes (1899);
- Poesies de la terra, i altres obres de literatura catalana.
Aplegà els seus poemes en el volum Branquillons (Hospitalet del Llobregat, 1886)
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1151 (ISBN 84-239-4571-5)
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de Don Joaquin Ayné Rabell». La Vanguardia, 30-01-1940, pàg. 4.