Vés al contingut

Joan III d'Armanyac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan III d'Armanyac

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean III d'Armagnac Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1359 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1391 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Alessandria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral Santa Maria d'Aush Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Armanyec i Fesensac (1384–1391)
Comte de Rodés (1384–1391)
Comte de Comenge (1378–1391) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaArmanyac Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Comenge (1378–1391) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana d'Armagnac, Margarita d'Armagnac Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II d'Armanyac Modifica el valor a Wikidata  i Joana de Périgord Modifica el valor a Wikidata
GermansBernat VII d'Armanyac
Beatriu d'Armanyac Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.[1] Era fill de Joan II el Geperut, comte d'Armanyac, de Fesenzac i de Rodés, i de Joana de Périgord.

El 14 de maig de 1378, Joan III es va casar amb Margarida de Comenge (1363 † 1443), comtessa de Comenge (1363-1443). Van tenir dues filles:

El 1390, va aspirar al regne de Mallorca, però va ser vençut per les tropes de Joan el Caçador rei de Catalunya i Aragó, en una batalla lliurada prop de Navata. Joan III va conduir en endavant les accions militars al Rosselló. El 1391, va haver de marxar a Itàlia per tal d'ajudar a Carles Visconti, senyor de Parma i espòs de la seva germana, Beatriu d'Armanyac, que estava en conflicte amb el seu cosí Joan Galeàs Visconti, duc de Milà. Va aconseguir atreure a la participació en les campanyes a les Grans Companyies i per això va augmentar la seguretat de la població que vivia a França meridional.

Va morir a Alessandria, al Piemont. El va succeir el seu germà Bernat VII d'Armanyac, comte del Charolais.

Notes

[modifica]
  1. a Carlat, de manera nominal fins al 1388; el seu pare havia comprat el vescomtat a Arnau de Caupena el 1384, però va romandre ocupat pels anglesos fins al 1388 i llavors Joan III el va cedir al seu germà Bernat



Precedit per:

Joan II d'Armanyac
comtat d'Armanyac
13841391
Succeït per:
Bernat VII d'Armanyac
Precedit per:
Joan II d'Armanyac
Comtat de Rodés
13841391
Succeït per:
Bernat VII d'Armanyac
Precedit per:
Joan II d'Armanyac
Vescomtat de Lomanha
13841391
Succeït per:
Bernat VII d'Armanyac
Precedit per:
Arnau de Caupena
vescomtat de Carlat (comprat)
1384 - 1388 (nominal)
Succeït per:
Bernat VII d'Armanyac