James Franck

James Franck

Biografia
Naixement	26 agost 1882 Hamburg (Imperi Alemany)
Mort	21 maig 1964 (81 anys) Göttingen (Alemanya Occidental)
Sepultura	Cementiri d'Ohlsdorf Cementiri d'Oak Woods (Chicago)
Formació	Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín Wilhelm-Gymnasium (en)
Director de tesi	Emil Warburg i Paul Drude
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, professor d'universitat, químic
Ocupador	Universitat Johns Hopkins Universitat de Chicago Universitat de Göttingen Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Royal Society (1964–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Societat Filosòfica Americana Associació americana per l'avanç de la ciència American Physical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Alumnes	Fritz Houtermans
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Imperial Alemany
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Estudiant doctoral	Fritz Houtermans, Hans Kopfermann, Wilhelm Hanle, Heinz Maier-Leibnitz, Hans Kopfermann, Robert Leroy Platzman (en) , Wilhelm Hanle i Warren L. Butler (en)
Família
Cònjuge	Hertha Sponer (1946–)
Premis
(23 abril 1964)  Membre estranger de la Royal Society (1961)  Premi Dannie Heineman (1955)  Premi Rumford (1951)  Medalla Max Planck (1925)  Premi Nobel de Física  Creu de Ferro  Creu Hanseàtica

James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.

Biografia i primers treballs

Nascut el 26 d'agost de 1882 a la ciutat alemanya d'Hamburg, va estudiar física i química a Alemanya, iniciant els seus treballs de recerca sobre física quàntica.

L'any 1925, rebé el Premi Nobel de Física, juntament amb Gustav Ludwig Hertz, pel descobriment de les lleis que governen l'impacte d'un electró sobre un àtom, el que s'anomenà experiment de Franck-Hertz i que confirmava el model atòmic de Bohr sobre l'àtom.

Exili als Estats Units

James Franck, Chicago, 1952

L'any 1933, després de la presa del poder pels nazis, va deixar la seva plaça a Alemanya i va prosseguir les seves investigacions als Estats Units, primer a la ciutat de Baltimore i després a Chicago, després d'un any a Dinamarca.

Durant la invasió de Dinamarca per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, el químic hongarès George d'Hevesy va dissoldre amb aigua règia la medalla d'or dels Premis Nobel Max von Laue i James Franck per evitar que els nazis els robessin. Va guardar la solució obtinguda en un prestatge del seu laboratori de l'institut Niels Bohr i el va recuperar després de la guerra, retornant les medalles a l'Institut Nobel, el qual les transmeté als seus guanyadors.

Es va nacionalitzar nord-americà i va participar en el projecte Manhattan després de la Segona Guerra Mundial, sense abandonar mai els seus treballs sobre fotosíntesi. Fou nomenat director del Comitè sobre problemes polítics i socials que planteja la bomba atòmica. Aquest comitè incloïa també altres científics del Laboratori Metal·lúrgic del projecte Manhattan de la Universitat de Chicago, entre els quals hi havia Donald J. Hughes, J. J. Nickson, Eugene Rabinowitch, Glenn T. Seaborg, J. C. Stearns i Leo Szilard. El comitè va emetre l'anomenat Informe Franck l'11 de juny de 1945, en què plantejava els problemes per a l'ús militar de la bomba atòmica.

Retornà al seu país, on morí a la ciutat de Göttingen el 21 de maig de 1964.

Enllaços externs

• «James Franck» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
• (anglès) Text de l'Informe Franck sobre l'ús de la Bomba atòmica.