Vés al contingut

Incontinència urinària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaIncontinència urinària
Tipustrastorn de la continència, trastorn urinari i símptoma urològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
flavoxat, tolterodina, fenoxibenzamina, (RS)-oxibutinina i midodrina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MF50.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N39.3-N39.4, R32
CIM-9788.3
CIAPU04 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0194219 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6764 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003142 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1988620 i 452289 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKurinary-incontinence-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014549 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0042024 Modifica el valor a Wikidata

La incontinència urinària (IU) és qualsevol pèrdua involuntària d'orina. Pot ser un problema freqüent i molest, que pot tenir un profund impacte en la qualitat de vida.[1] S'ha identificat com un problema important en l'atenció sanitària geriàtrica.[2] El terme enuresi és sinònim d'incontinència urinària, si bé se sol reservar per a l'enuresi nocturna, una incontinència urinària principalment en nens.[3] També hi ha un trastorn relacionat amb la defecació conegut com la incontinència fecal.

La cirurgia pelviana, l'embaràs, el part i la menopausa són els principals factors de risc.[4] La incontinència urinària gairebé sempre és el resultat d'una subjacent causa mèdica, però no sempre el pacient l'explica al metge.[5]

Causes

[modifica]

En dones

[modifica]

Els tipus d'incontinència urinària més freqüents en les dones són la incontinència urinària d'esforç i la incontinència d'ànsia. Es diu que les dones que presenten símptomes dels dos tipus tenen incontinència urinària "mixta". Després de la menopausa, la producció d'estrògens disminueix i, en algunes dones, el teixit uretral demostrarà atròfia, esdevenint més feble i més prima, possiblement jugant un paper en el desenvolupament de la incontinència urinària.[4] L'existència de prolapse genital (majorment el cistocele) afavoreix la incontinència.[6]

La incontinència urinària d'esforç en les dones es produeix amb més freqüència per la pèrdua de suport de la uretra, que sol ser conseqüència del dany a les estructures de suport pelvià com a conseqüència de l'embaràs, el part, l'obesitat, l'edat, entre d'altres.[7]

En homes

[modifica]

La incontinència d'ànsia és el tipus d'incontinència més freqüent en els homes.[8] De manera similar a les dones, la fuga d'orina es produeix després d'una sensació d'orinar molt intensa, que no deixa prou temps per arribar al bany, una afecció anomenada síndrome de bufeta hiperactiva. En els homes, la malaltia s'associa habitualment a una hiperplàsia prostàtica benigna (una pròstata augmentada), que provoca una obstrucció de la sortida de la bufeta, una disfunció del múscul detrusor (múscul de la bufeta), que finalment provoca la síndrome de bufeta hiperactiva i la incontinència associada.[8]

La incontinència urinària d'esforç és l'altre tipus d'incontinència freqüent en els homes, i és més freqüent després de la cirurgia de pròstata.[9]

En ambdós

[modifica]

Tipus

[modifica]

Principals

[modifica]

Hi ha quatre tipus principals:[11]

  • Incontinència urinària d'esforç (stress incontinence, en anglès): hi ha una pèrdua sobtada d'orina en dur a terme una acció que determini un augment de la pressió intraabdominal (exercici físic, tos, esternuts, etc.) suficient per vèncer la funció de l'esfínter vesical. Gairebé només afecta a les dones, encara que també pot presentar en homes intervinguts de pròstata. És la causa més habitual d'incontinència.
  • Incontinència imperiosa o incontinència d'ànsia (urge incontinence, en anglès): quan hi ha una fuita brusca d'orina precedida per un intens desig d'orinar. Sol estar produït per un augment en la capacitat de contracció de la musculatura de la bufeta urinària i pot estar relacionada amb malalties i lesions neurològiques.
  • Incontinència mixta (mixed incontinence, en anglès): habitualment una combinació de les dues anteriors.
  • Incontinència per sobreeiximent o incontinència per vessament o incontinència paradoxal (overflow incontinence, en anglès): quan hi ha processos obstructius en el tracte urinari baix (habitualment de pròstata), que determinen una retenció urinària crònica (amb buidament incomplet de la bufeta) però que causa pèrdues involuntàries d'orina. Poc habitual.

Altres tipus

[modifica]
  • Fuita contínua o incontinència urinària total: és la pèrdua constant d'orina. En determinades anomalies anatòmiques congènites o quan s'ha produït una fístula urinària a conseqüència d'un traumatisme o per determinades actuacions quirúrgiques. Molt poc habitual.
  • Incontinència funcional (functional incontinence, en anglès): quan hi ha:
    • un deteriorament cognitiu greu, que facin que la persona no sigui conscient de la micció.
    • una discapacitat o immobilitat físiques greus, que facin que la persona no pugui desplaçar-se (o que no ho faci amb la suficient rapidesa) per tal de poder orinar al lavabo o en un orinal.

Tractament

[modifica]

Les opcions de tractament van des del tractament conservador, amb modificació de la conducta, als medicaments i la cirurgia.[12] En tots els casos, el tractament menys invasiu que és el que s'ha de provar inicialment. L'èxit del tractament depèn d'un diagnòstic correcte.[13]

Exercicis

[modifica]

Els fisioterapeutes del sòl pelvià treballen amb pacients per identificar i tractar una disfunció subjacent dels músculs pelvians que pot dur a la incontinència urinària. Poden recomanar-se exercicis per enfortir els músculs, electroestimulació o tractaments de bioretroalimentació.[14][15] L'exercici dels músculs de la pelvis, com els exercicis de Kegel, són un tractament de primera línia per a dones amb incontinència d'esforç.[16] Es recomana fer esforços per augmentar el temps entre la micció, conegut com a entrenament de la bufeta, en aquells amb incontinència d'esforç.[16] Tots dos es poden utilitzar en aquells amb incontinència mixta.[16]

Dispositius

[modifica]

Medicaments

[modifica]

Existeixen diversos medicaments per tractar la incontinència urinària, incloent: fesoterodina (Toviaz, Tevedeso), tolterodina (EFG, Detrusitol, Urotrol) i oxibutinina (Kentera, Ditropan, Dresplan).[18][19] Aquests medicaments funcionen relaxant el múscul llis de la bufeta.[20][21][22] Tot i que alguns d’aquests medicaments semblen tenir un petit benefici, el risc d'efectes secundaris és una preocupació.[18] Els medicaments són efectius per a aproximadament una de cada deu persones i tots els medicaments tenen una eficàcia similar.[18]

Els medicaments no es recomanen per a aquells amb incontinència d'esforç i només es recomanen en aquells amb incontinència d'ànsia que no milloren amb l'entrenament de la bufeta.[16]

Cirurgia

[modifica]

Les dones i els homes que tenen una incontinència persistent malgrat una teràpia conservadora òptima poden ser candidats a la cirurgia. La cirurgia es pot utilitzar per ajudar a incontinència d'esforç o per vessament.[11] Les tècniques quirúrgiques habituals per a la incontinència per estrès inclouen cabestrell (sling) uretral, cinta vaginal sense tensió, suspensió de la bufeta, esfínters urinaris artificials, entre d’altres.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ackley, Betty. Nursing diagnosis handbook : an evidence-based guide to planning care. 9th. Maryland Heights, Mo: Mosby, 2010. ISBN 9780323071505. 
  2. ↑ Venes, Donald. Taber's cyclopedic medical dictionary. Philadelphia: F.A. Davis, 2013. ISBN 9780803629776. 
  3. ↑ «Enuresis». medicaldictionaryweb.com.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Urinary incontinence fact sheet». Womenshealth.gov, 16-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-12-08. [Consulta: 5 desembre 2016].
  5. ↑ "Managing Urinary Incontinence". National Prescribing Service, available at http://www.nps.org.au/health_professionals/publications/nps_news/current/nps_news_66_managing_urinary_incontinence_in_primary_care
  6. ↑ Henry, Norma Jean E. RN adult medical surgical nursing review module. 10th. Sitwell, KS: Assessment Technologies Institute, 2016, p. 417–419. ISBN 9781565335653. OCLC 957778184. 
  7. ↑ «Urinary incontinence - Causes» (en anglès), 23-10-2017. [Consulta: 8 maig 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Urinary Incontinence in Men». [Consulta: 8 maig 2020].
  9. ↑ «Effectiveness of preoperative pelvic floor muscle training for urinary incontinence after radical prostatectomy: a meta-analysis». BMC Urology, 14, 1, 12-2014, pàg. 99. DOI: 10.1186/1471-2490-14-99. PMC: 4274700. PMID: 25515968.
  10. ↑ merck.com > Polyuria: A Merck Manual of Patient Symptoms podcast. Last full review/revision September 2009 by Seyed-Ali Sadjadi, MD
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Ghosh, Amit K.. Mayo Clinic internal medicine concise textbook. Rochester, MN: Mayo Clinic Scientific Press, 2008, p. 339. ISBN 9781420067514. 
  12. ↑ Clinical audit of the use of tension-free vaginal tape as a surgical treatment for urinary stress incontinence, set against NICE guidelines. Price N and Jackson SR. J Obstet Gynaecol, Aug 2004; 24(5): 534-538http://www.oxfordgynaecology.com/Conditions/Urinary-Incontinence.aspx
  13. ↑ What is Male Urinary Incontinence? Arxivat 2018-03-30 a Wayback Machine. Retrieved on 2010-03-02
  14. ↑ Wallace, Shannon L.; Miller, Lucia D.; Mishra, Kavita «Pelvic floor physical therapy in the treatment of pelvic floor dysfunction in women» (en anglès). Current Opinion in Obstetrics & Gynecology, 31, 6, 12-2019, pàg. 485–493. DOI: 10.1097/GCO.0000000000000584. ISSN: 1040-872X. PMID: 31609735.
  15. ↑ Rosenbaum, Talli Yehuda «REVIEWS: Pelvic Floor Involvement in Male and Female Sexual Dysfunction and the Role of Pelvic Floor Rehabilitation in Treatment: A Literature Review» (en anglès). The Journal of Sexual Medicine, 4, 1, 1-2007, pàg. 4–13. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2006.00393.x. PMID: 17233772.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Nonsurgical management of urinary incontinence in women: a clinical practice guideline from the American College of Physicians». Annals of Internal Medicine, 161, 6, 9-2014, pàg. 429–40. DOI: 10.7326/m13-2410. PMID: 25222388.
  17. ↑ Urinary Incontinence, Nonsurgical Therapies eMedicine. Retrieved on 2010-03-02
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Benefits and harms of pharmacologic treatment for urinary incontinence in women: a systematic review». Annals of Internal Medicine, 156, 12, 6-2012, pàg. 861–74, W301-10. DOI: 10.7326/0003-4819-156-12-201206190-00436. PMID: 22711079.
  19. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.
  20. ↑ «Oxybutynin Chloride Monograph for Professionals» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
  21. ↑ «Tolterodine Tartrate Tablets - FDA prescribing information, side effects and uses» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
  22. ↑ «Fesoterodine Tablets - FDA prescribing information, side effects and uses» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Incontinència_urinària&oldid=33686547»