Hilda Käkikoski
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (und) Hilda Maria Sjöström  31 gener 1864 Lapinjärvi (Finlàndia) | ||
| Mort | 14 novembre 1912 (48 anys) Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Diputada al Parlament de Finlàndia | |||
| 22 maig 1907 – 31 gener 1911 Legislatura: 1r Parlament de Finlàndia Circumscripció electoral: Uusimaa | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Hèlsinki | ||
| Religió | Luteranisme | ||
| Formació | Universitat de Hèlsinki | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Hèlsinki | ||
| Ocupació | política, professora, escriptora | ||
| Partit | Partit Finlandès | ||
 | |||
Hilda Maria Käkikoski (31 de gener de 1864 – 14 de novembre de 1912) fou una política, escriptora i professora finlandesa. Fou una de les primeres 19 dones parlamentàries, electes el 1906.
Primers anys i carrera
[modifica]Käkikoski nasqué a Lapinjärvi el 1864, com a Hilda Maria Sjöström. Es traslladà a Hèlsinki pel seu compte als 14 anys per a atendre una escola superior per a nenes amb una beca. Hi canvià el seu cognom suec pel de Käkikoski, que era el dels seus veïns finlandesos.[1][2] Després de fer els estudis secundaris, treballà com a tutora privada fins al 1888, quan s'inscrigué en la universitat; es doctorà en Història finlandesa i nòrdica el 1895. Fou professora en una escola de Hèlsinki, ensenyant història i llengua finesa de 1891 a 1902.
Segons anava desenvolupant interés pel feminisme i el sufragi femení, es feu membre de l'Associació Finlandesa de Dones i escrigué articles per a la revista de l'associació. Fou vicepresidenta de l'associació el 1895, fins al 1904. El 1906 es presentà a les eleccions pel conservador Partit Finlandés al recent Parlament finlandés; l'elecció del 1906 fou la primera en què les dones van poder votar i ser votades.[3] Käkikoski va guanyar en el seu districte, Uusimaa, i esdevingué una de les 19 primeres dones a ser triades per al parlament. No es va presentar a la reelecció el 1910 per problemes de salut.
Obra literària
[modifica]El treball literari de Käkikoski inclou cançons infantils, poesia i relats curts. El 1902 començà a escriure una història de Finlàndia en quatre volums. Continuà el projecte fins a la seua mort, al 1912; l'obra, però, mai no va ser completada.
Vida privada
[modifica]Käkikoski era lesbiana.[4] Una de les seues primeres relacions fou amb la professora i activista Fanny Pajula, amb qui convisqué sis anys fins al 1895. Més tard, Käkikoski tingué una relació amb la seua amiga casada Hildi Ennola, la seua amiga nord-americana Frances Weiss, la diaconessa Hanna Masalin i l'activista política Helmi Kivalo; Käkikoski mantingué totes aquestes relacions fins a la mort.
Referències
[modifica]- ↑ Kareno, Eija. «HILDA KÄKIKOSKI (1864-1912)» (en finés). Sipoo.fi, 19-07-2006. Arxivat de l'original el 28 de juliol de 2014. [Consulta: 20 juliol 2014].
- ↑ Robert, Aldrich; Wotherspoon; Juvonen. «Käkikoski, Hilda Maria». A: Who's Who in Gay and Lesbian History: From Antiquity to World War II (en anglés). London, New York: Taylor & Francis/Routledge, 2002, p. 280-281. ISBN 9780415159838.
- ↑ Ahtisaari, Eeva. «Käkikoski, Hilda (1864-1912)» (en finnish). Biografiakeskus, Suomalaisen Kirjallisuuden Seura, 16-09-1997. [Consulta: 20 juliol 2014].
- ↑ Juvonen, Tuula. «Finland». A: Encyclopedia of Lesbian and Gay Histories and Cultures. Taylor & Francis, 2003, p. 306. ISBN 9781135578701.