Vés al contingut

Hepatitis A

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHepatitis A
modifica
Tipusinfecció vírica, hepatitis vírica, malaltia de transmissió hídrica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshepatitis, nàusea, vòmit, febre, malestar, icterícia i anorèxia Modifica el valor a Wikidata
ExàmensELISA i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació i entéro-absorbant (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectafetge Modifica el valor a Wikidata
Transmissió patògenatransmissió fecal-oral Modifica el valor a Wikidata
Causat pervirus de l'hepatitis A Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111E50.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B15 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9070.0 i 070.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB5757 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000278 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine177484 i 964575 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhepatitis-a-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006506 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019159 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12549 Modifica el valor a Wikidata

L'hepatitis A és un tipus d'hepatitis vírica.

Símptomes

[modifica]

Els principals símptomes són: febre, pèrdua de gana, malestar general, amb cansament, nàusees, molèsties d'estómac i icterícia (color groc de la pell i dels ulls),[1] generalment amb coloració fosca de l'orina i femtes blanquinoses. Com a conseqüència de la inflamació, es bloqueja el pas de la bilis que produeix el fetge al descompondre el greix i s'altera la funció del fetge.

Tractament

[modifica]

La majoria de persones que contrauen hepatitis A es recuperen per elles mateixes en poques setmanes i és seguida d'immunitat permanent. No hi ha portadors crònics del virus de l'hepatitis A. No hi ha un tractament específic per a l'hepatitis A.[2] Es pot seguir una activitat normal i una dieta regular. Quedar-se al llit no accelera la recuperació i només es recomana mentre duri el malestar general. Altres virus, com el de l'hepatitis B o C, poden causar infecció al fetge. A diferència de l'hepatitis A, aquestes infeccions poden ser prolongades i dur associats amb major freqüència problemes de salut més severs.

Transmissió

[modifica]

El virus de l'hepatitis A es troba a la femta de les persones infectades i es pot transmetre, de persona a persona, a través de les mans brutes després d'usar el lavabo o canviar bolquers.

També es transmet per relacions sexuals amb pràctiques anals.

El virus de l'hepatitis A s'excreta per la femta de dues setmanes abans a una setmana després de l'aparició de la malaltia.

Com que els lactants i nens petits amb hepatitis A generalment no tenen cap signe de malaltia i la infecció acostuma a passar inadvertida, pot estendre's fàcilment en llars d'infants, especialment en aquelles amb nens menors de 2 anys i encara amb bolquers.

El virus de l'hepatitis A també es pot transmetre a través d'aliments contaminats o bevent aigua contaminada pel clavegueram. El consum de marisc cru cultivat en aigües contaminades ha estat també una font de casos d'hepatitis A.[3]

Generalment, la malaltia apareix de dues a sis setmanes després que s'ha ingerit el virus. Per les característiques de la infecció, les situacions de més risc per contraure l'hepatitis A són la convivència amb una persona malalta i les llars d'infants on hi ha nens amb bolquers.

A Catalunya, fa uns anys que es vacuna als nens de 12 anys amb la vacuna de l'hepatitis A+B com a programa pilot.

Països amb risc elevat

[modifica]
Distribució de l'Hepatitis A al món

Es consideren països de risc tots els d'Àfrica, Amèrica Central i el Carib, Amèrica del Sud, tots els d'Àsia, d'Orient Mitjà, l'antiga Unió Soviètica, l'Est d'Europa, així com els de les illes del Pacífic (excepte Austràlia).

Referències

[modifica]
  1. Matheny, SC; Kingery, JE «Hepatitis A.». Am Fam Physician, 86, 11, 01-12-2012, pàg. 1027–34; quiz 1010–1012. Arxivat de l'original el 9-03-2014. PMID: 23198670.
  2. «Hepatitis A». Arxivat de l'original el 21-02-2014.
  3. Lees D «Viruses and bivalve shellfish». Int. J. Food Microbiol., 59, 1–2, 2000, pàg. 81–116. DOI: 10.1016/S0168-1605(00)00248-8. PMID: 10946842.

Enllaços externs

[modifica]